Els documents més rellevants localitzats a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam i que us oferim en aquest web són els següents:

• El manuscrit de Carme Ballester que narra la detenció i l’empresonament de Lluís Companys
• Una declaració jurada de Carme Ballester en què relata la trajectòria política de Lluís Companys i afirma, entre d’altres coses: “Puc dir sense exagerar que el meu marit era un dels caps més destacats i més populars dels grups i partits republicans i democràtics que lluitaven contra l’aixecament del general Franco”.
• Un informe sobre Carme Ballester, escrit a partir dels records aportats per ella mateixa, que fa referència a la seva col·laboració amb la resistència francesa i al fet que “va protegir i amagar persones de raça jueva”.
• Una carta de Lluís Companys adreçada a Jaume Miravitlles. Redactada en francès menys de dos mesos abans de la seva detenció, el president hi expressa la fe en una victòria dels aliats: “No és possible que els valors morals de la humanitat siguin trepitjats”.
• Dues esqueles de Lluís Companys (anys 1944 i 1945) amb anotacions manuscrites de la seva esposa.
• Informes del Consolat d’Alemanya a Barcelona sobre els Fets del Sis d’Octubre que expressa un judici crític sobre Companys i sobre la victòria de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936 i el retorn de Companys. Els oferim traduïts al català.
• Un document en alemany que tradueix el contingut d’un full volant antifranquista escrit en català intitulat “Per què fou afusellat Lluís Companys?”.  N’oferim la traducció al català.
• Documents sobre els tràmits per aconseguir el certificat de defunció de Lluís Companys. Es reprodueix una carta de l’Ambaixada d’Alemanya a Madrid en què es parla de la manca de col·laboració per part de les autoritats espanyoles a l’hora de proporcionar documentació sobre la mort de Lluís Companys: “Les autoritats espanyoles no donen absolutament cap informació sobre aquest afer, ja que no els interessa recordar que aquest assumpte es va portar a terme conjuntament amb els alemanys. La sentència del tribunal militar de Barcelona fou dictada seguint un procediment ultra ràpid que exclogué qualsevol possibilitat de defensa o d’apel·lació”. També s’hi afirma que “els expedients relatius a personalitats de primer nivell com el Sr. COMPANYS no estan als arxius, sinó que són ultra secrets i no hi poden accedir els funcionaris “.
• El certificat (en francès) de l’acta de casament de Lluís Companys i Carme Ballester
• Un certificat del ministeri francès d’Afers Exteriors que acredita que Lluís Companys tenia a França el status de refugiat com a exiliat republicà, d’acord amb la Convenció de Ginebra.
• Certificats del ministeri francès d’Excombatents i de Víctimes de Guerra que acrediten l’ingrés de Lluís Companys a la presó de La Santé i el seu lliurament a les autoritats alemanyes, el 27 d’agost de 1940.
• Nombrosos documents sobre els tràmits per aconseguir la indemnització de les autoritats alemanyes, entre els quals els intercanvis epistolars entre Carme Ballester, Josep Ester, Josep M. Batista i Roca i l’advocat François Herzfelder.
• La carta de Josep Ester al canceller Willy Brandt, a qui s’adreça com a “company de lluita antifeixista”, en què li demana d’intervenir a favor de la concessió d’una pensió a Carme Ballester.
• Carta de Carme Ballester a Josep Ester en què li diu que no té cap document oficial que acrediti la mort del seu marit, ja que “no puc demanar als botxins jo mateixa el certificat de defunció.”
• Una carta de Josep Tarradellas i una altra del president del PSOE, Rodolfo Llopis.

Els documents escrits en alemany i francès els oferim també traduïts.

El web, a més de la documentació localitzada a Amsterdam, publica altres papers fins ara desconeguts, trobats a l’Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona. És el cas de l’expedient de divorci entre Lluís Companys i la seva primera esposa, Mercè Micó, que s’havien casat el 16 d’octubre de 1910. Al costat d’aquests papers hi ha també els certificats de naixement dels seus dos fills i un document sobre l’últim domicili de la familia.