12/03/1969 i 26/03/1969. Intercanvi epistolar entre Josep Maria Batista i Roca i Josep Ester. La primera carta fa referència a la possibilitat de contactar -a través d’”un amic comú” –  amb Willy Brandt, aleshores ministre d’Afers Exteriors de la RFA: “Caldria sobretot fer-li comprendre el cas excepcional de que es tracta, el fusellament [sic] del President d’un país, únic cas ocorregut durant la passada guerra“. La segona informa de les gestions a favor de Carme Ballester per part de la FEDIP. “Tinc tota la confiança que la Sra. Companys obtindrà satisfacció. Com molt bé dieu, és un cas excepcional que fa partida de la història”, s’hi afirma. Josep Ester acaba dient: “Per nosaltres [el cas] no es perdrà; ni tampoc per l’advocat Herzfelder. Ha provat la seva competència i la seva honestedat“. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

27/03/1969. Carta de l’advocat François Herzfelder a Carme Ballester en què li informa que ja ha presentat a les autoritats alemanyes la demanda de pensió de viduïtat. També li demana la tramesa de diferents documents. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

24/04/1969. Carta de François Herzfelder a Josep Ester en què li comunica que les autoritats alemanyes han obert l’expedient 56-ZK:780.312, referent a la demanda de Carme Ballester. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

21 i 23/07/1969. A l’esquerra, carta de l’advocat François Herzfelder a Josep Ester en què li reclama diversa documentació per a la defensa de Carme Ballester i en què li suggereix el text d’un certificat a favor de la vídua de Lluís Companys. A la dreta, el certificat signat per Josep Ester, emès al cap de dos dies. S’hi fa constar que Carme Ballester “l’1 d’abril de 1958 es va adreçar a la nostra Federació per demanar-nos si podia obtenir cap indemnització d’Alemanya per la mort del seu marit”. També s’hi fa referència a la recent obtenció d’una indemnització per una causa semblant, per part de la vídua del militant de la CNT Miquel Paronella. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

23/08/1969?. Postal escrita per Carme Ballester des de La Baule. La segona muller del president de la Generalitat hi parla dels seus problemes de salut i de la seva mobilitat reduïda. [Malgrat que no hi consta l’any, probablement és de 1969]. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

19/10/1969. Carta de Carme Ballester a Josep Ester. La vídua del president Companys hi expressa: “He estat tan trista aquests dies de l’aniversari de la mort del meu marit que no he tingut ànims per a res. Malgrat els anys passats, a mi tot em sembla ahir!”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

05/11/1969. Carta de Josep Ester al canceller Willy Brandt, a qui s’adreça com a “company de lluita antifeixista“, en què li demana d’intervenir a favor de la concessió d’una pensió a Carme Ballester, que “té realment una gran necessitat d’ésser socorreguda. Els seus drets a rebre una reparació són, a més, indiscutibles“. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

23/12/1969. Carta del gabinet del canceller Willy Brandt, que acusa recepció de la petició formulada per a la vídua del president Companys. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

 

12/01/1970. Carta del comissionat del ministre de l’Interior de Renània del Nord-Westfàlia adreçada a la FEDIP en què acusa recepció de la sol·licitud d’indemnització per a Carme Ballester. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

15/02/1970 i 23/02/1970. Intercanvi epistolar entre Josep Ester i Rodolfo Llopis, president del PSOE, referent a la recollida de documents per gestionar la sol·licitud d’una pensió per a Carme Ballester. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

22/05/1970. Carta de Carme Ballester a Josep Ester en què li demana d’agilitar els tràmits de la demanda d’indemnització, “car li dic que això em té un xic nerviosa i m’agradaria poder-ho liquidar lo més ràpid que sigui, i així saber si o no això es podrà resoldre”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

12/06/1970. Carta de François Herzfelder a Carme Ballester en què li reclama amb urgència que signi els documents que li envia. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

12/06/1970. Carta de François Herzfelder a Josep Ester en què li diu: “Crec que el cas està guanyat, ja que acabo de rebre el conjunt d’impresos que el Servei de Düsseldorf m’envia només quan està disposat, en principi, a emetre un dictamen favorable”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

2/07/1970. Carta de François Herzfelder a Josep Ester. S’hi afirma que ha requerit una resposta ràpida de les autoritats alemanyes “atesa l’edat i la situació econòmica de la meva clienta”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

16/08/1970. Carta de François Herzfelder a Josep Ester. Li informa d’una entrevista amb un funcionari alemany que “m’ha dit que ja ha pres la decisió de concedir la pensió de viduïtat a la clienta i classificar-la en la primera categoria econòmica”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

27/08/1970. Carta en què l’advocat François Herzfelder comunica a Carme Ballester que les autoritats alemanyes han decidit concedir-li la indemnització màxima prevista a la llei: 168.060 marcs alemanys per al període entre l’1 de gener de 1949 i el 31 d’octubre de 1970 i una pensió mensual de 1.000 marcs alemanys a partir de l’1 de nov. de 1970. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

27/08/1970. Carta de François Herzfelder a Josep Ester en què li notifica que s’ha decidit atorgar a Carme Ballester “les sumes màximes previstes per la llei alemanya per a les pensions de vídues”. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

21/10/1970. Carta de Josep Ester a Willy Brandt en què li fa saber que a Carme Ballester li ha estat concedida la pensió de viduïtat i en què li agraeix la seva possible intervenció. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

30/10/1970. Carta de Carme Ballester a Josep Ester en què li comunica que li ha estat concedida la pensió i li agraeix els esforços que ho han fet possible. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

17-12-1970. Carta que l’Autoritat Federal de Pensions de l’estat de Renània del Nord-Westfàlia adreçà a Carme Ballester per notificar-li que l’expedient de la seva petició de pensió havia canviat de referència.(Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam). (Aquí en podeu llegir la traducció al català).

 

Març de 1971. Nota de la presidència del Consell Nacional Català en què s’informa de la concessió a Carme Ballester de la pensió de jubilació com a vídua d’una víctima del nazisme. El text especifica: “La indemnització, una de les més altes atorgades per les autoritats alemanyes, correspon a la categoria del President de Catalunya, assimilable a Cap d’Estat”. El comunicat acaba dient: “Les autoritats democràtiques alemanyes han acceptat una responsabilitat pel tort fet pels Nazis. És un ferm precedent per a exigir responsabilitats al Govern Espanyol per l’afusellament del President de Catalunya“.  (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

31/12/1971. Carta de Josep Tarradellas a la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics Víctimes del Feixisme (FEDIP), en què, com a president de la Generalitat a l’exili, els felicita per les gestions a favor de Carme Ballester. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).