En la seva visita a Manresa dijous passat, l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull, va defensar la legitmitat de construir, tant a través de la literatura, com a través del cinema i altres formes d’expressió artística, relats de ficció a partir de l’holocaust, la deportació i l’experiència conentracionària en general. Villatoro -que després de visitar l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci, va pronunciar la conferència Deportació i literatura: entre la realitat i la ficció– va defensar la ficció com a recurs per apropar-se a la realitat, “sempre que es tinguin clars quins són els límits que no es poden superar”.
En la seva intervenció davant una vintena de persones, el director de l’Institut Ramon Llull va reivindicar el caràcter universal de K.L. Reich i va posar l’obra de Joaquim Amat-Piniella com a exemple d’aproximació a la realitat històrica de l’experiència concentracionària a través del recurs a elements de ficció com a eina per comprendre la veritat d’allò que va succeir.
