La pau a casa (1959). Mantenir la pau, la convivència quotidiana, també pot convertir-se en una guerra. L’orgull, els anhels, les febleses, les conviccions de persones normals són el material d’Amat-Piniella per bastir aquesta novel·la.
“(…)
– Són unes dames de debò, creu-me. Saben sostenir una conversa, virtut que es va perdent cada dia més…
El fill la deixava dir, encara que no compartís la simpatia materna envers les senyores Cirera. Sabia per referència d’altri -i juraria que de la mateixa mare, que ara les exalçava- que eren un parell de xafarderes (…)“.
