Dins el bloc L’home dels ulls tristos, dedicat al projecte didàctic entorn de Joaquim Amat-Piniella, els estudiants manresans dels instituts Pius Font i Quer i Lluís de Peguera han iniciat la redacció d’un dietari del viatge de tres dies a Mauthausen i Gusen, en el marc del programa del centenari del naixement de l’escriptor manresà.
Aquesta és la crònica d’ahir, divendres, 10 de maig:
“Ha estat plovent amb diferents intensitats tota la jornada, però hem anat fent l’horari i es activitats previstes. A les 10:30h hem sortit de Munic en direcció a Hartheim. A quarts de quatre entravem al castell de Hartheim i ens dirigíem a l’auditori, on se’ns ha explicat la la història del centre dedicat la pràctica de l’eutanàsia, per a éssers indignes, catalogats com a “no vàlids per viure”. Ens hem dirigit al claustre on hi ha força plaques commemoratives adossades a les parets. Justament hem trobat un grup de Cantàbria, que n’acabava de dipositar una i se’ns ha afegit als actes d’homenatge. Reunits en rotllana hem escoltat la cançó dels pantans, l’himne dels deportats. Acte seguit, l’Institut Berenguer IV [de Santa Coloma de Gramenet, que participa en el mateix viatge, organitzat per l’Amical de Mauthausen], han estès una bandera republicana a terra marcada per uns espelmes enceses amb tot l’alumnat al voltant: s’han posat a llegir testimonis de deportació. Ha fet el seu parlament la presidenta de la Memòria del grup de Cantàbria. Sonant les notes de l’himne de Riego, hem anat cloent l’homenatge”.
El relat prossegueix:
“Les atrocitats que es van portar a terme en aquests llocs ens fan emmudir, perquè sembla que cap paraula no serà suficient per expressar els sentiments de repugnància, de pena i d’indignació que provoquen. I tot i així, tenim el deure d’explicar el que va passar, de seguir mantenint viva la memòria dels abusos i sofriments patits, i de comprometre’ns fermament amb la causa de la justícia i de la llibertat perquè això mai no torni a succeir. Però, per fer-ho davant d’aquest malastruc castell, nosaltres hem optat per cedir la paraula a les víctimes. Ens agradaria que les seves paraules ressonessin en el nostre interior […]. I per acabar, volem recolir paraules d’en Joaquim Amat-Piniella que ens encoratgen a mantenir per sempre actiu el compromís amb la llibertat:
“Milers de companys, dotzenes d’amics entre ells, havien mort, anaven morint o havien de morir a conseqüència de les penalitats de quatre anys i mig de camp. Hi havia sota dels que sobrevivíem una muntanya de dolor, una gran muntanya d’injustícia. I damunt dels nostres caps, una teranyina de fe en la humanitat, una feble teranyina que calia reforçar fins a fer-ne un teixit que ens pogués abrigar per la resta dels nostres dies”.
Vegeu el dietari complet en aquest enllaç.
(Fotos: cortesia Institut Pius Font i Quer)
