K.L.Reich

K.L.Reich (1963) narra l’experiència de l’Emili en un camp de concentració nazi. A més de descriure els horrors de la vida concentracionària (la fortor permanent de cuir cremat que surt de les xemeneies del crematori, les cambres de gas, les injeccions de benzina, la fam, l’amuntegament, els treballs forçats), Joaquim Amat-Piniella també hi reflexiona sobre la capacitat de mantenir la dignitat i els valors ètics en un context d’anihilació total tant individual com col.lectiva.

És una obra precursora del realisme històric a Catalunya. Va guanyar el premi Fastenrath, el 1965.

 

En aquesta hora del matí, els xicots porten fetes dues o tres neteges generals del Block. Cal que tot estigui lluent, envernissat, pulcre; tot allò que els presos no tocaran mai, les taules en les quals no es pot menjar, els tamborets on no es pot seure, el trespol que ningú no trepitja, els armaris que no contenen res, l’estufa per a ús exclusiu del Blockälterster i dels qui el volten… Un Block no serveix per a viure, com aparentment sembla, sinó per a fer bonic, per a crear un prestigi personal al responsable i per a ésser exhibit a les visites que calgui convèncer de la modèlica instal·lació d’un camp nazi“.

La brutícia és horrible, però la netedat aparent del camp és un refinament de crueltat“.