El 1940 a la presó de Manresa hi havia un total de 428 presos, segons consta al padró:
HOMES 410
DONES 18
D’aquests 428, a 384 (89,7 %) se’ls va incoar un procediment judicial militar sumaríssim (Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona). I de 23 d’aquests, en podem trobar més informació al cens presos de memòria.cat perquè són nascuts o residents a Manresa.
Dels presos dels quals tenim informació, només 11 (2,5%) eren presos comuns. A més, hi havia 6 presos que es trobaven fent treballs forçats al Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 16 de Sant Joan de Vilatorrada.
De la totalitat dels presos, 6 van ser jutjats per altres tribunals de fora de Catalunya; de 6 presos més, tot i constar la seva fitxa al fons de la presó de l’Arxiu Nacional de Catalunya, no es té suficient informació i, per últim, de 15 presos, no n’hem trobat cap informació.
Resumint, doncs, tenim:
384 presos: Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona
11 presos: presos comuns
6 presos: Batalló de treballadors
6 presos: Tribunals Militars de fora de Catalunya
6 presos: poca informació tot i tenir expedient al fons de la presó de l’ANC
7 presos: cap informació
Si és té en compte la província de naixement sabem que van:
NÉIXER A CATALUNYA 299
NÉIXER A LA RESTA DE L’ESTAT 129
Dels presos nascuts a Catalunya, la majoria ho van fer a la província de Barcelona (262), dels quals 115 eren nascuts a la comarca del Bages i 97, a la comarca del Berguedà.
Pel que fa als nascuts a la resta de l’estat, 34 havien nascut a la província d’Almeria.
Analitzant el domicili del pres es pot observar que només 14 presos vivien fora de Catalunya, en concret 13 tenien el seu domicili a localitats de la resta de l’Estat espanyol i una persona tenia el seu domicili a França. La resta vivien a Catalunya, essent les comarques del Bages, Berguedà i Barcelonès on tenien la seva residència un nombre més elevat de presos.
BAGES 213
BERGUEDÀ 120
BARCELONÈS 40
Pel que fa a les poblacions del Bages on tenien el seu domicili més presos són, per ordre de més a menys, Sallent, Cardona, Manresa, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Monistrol de Montserrat.
Analitzant les professions dels interns, observem que les persones que es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia constitueixen el grup més nombrós, seguit dels grups que treballaven a les fàbriques tèxtils i a la mineria.
PAGESIA, RAMADERIA 98
TÈXTIL 85
MINERIA 36
CONSTRUCCIÓ 19
TRANSPORT 18
La majoria de les professions les fan gent de classe treballadora. Els més nombrosos són els pagesos i els peons. També destaquen la gent dedicada als oficis artesans, com pintors, fusters, etc. Hi trobem pocs professionals liberals. Per exemple, només hi ha un metge, tres músics o dos que fan de capatàs. També hi ha alguns casos sorprenents, com trobar-hi un legionari i un carabiner.
Pel que fa les dones, la majoria són mestresses de casa en un nombre de 7.
Si parlem de sectors econòmics, tenim que el grup més nombrós és el dels treballadors del sector industrial i miner. Queda palès el predomini d’aquests sectors amb presoners que tenen el seu domicili en zones d’activitat tèxtil i de mineria del carbó i de les sals potàssiques. En segon lloc, hi hauria els pagesos i els ramaders, amb un grup força nombrós. A molta distància quedaria el sector terciari.
Pel que fa a les edats dels presos, només 20 tenien més de 50 anys, un 4,6%. Hem de pensar que l’any 1940 una persona de més de 50 anys es considerava d’edat bastant avançada i a la piràmide de població el grup de més de 50 era molt minoritari.
Els menors de 25 anys eren 63, un 14,6%, però només hi havia 3 presos de 18 anys i un pres de 19 anys.
El gruix de la població reclusa en aquella presó tenia entre 25 i 50 anys, gairebé un 80%.
