Aquest web  conté el Cens dels 428 presos que es trobaven a la presó de Manresa en el moment en què es va confeccionar el padró de l’any 1940. Tots ells consten empadronats al carrer de Sant Bartomeu 54, l’emplaçament on ara hi ha el Casal de les Escodines i que va acollir el recinte penitenciari fins l’any 1990.  La relació de presos,  per tant, està extreta del padró municipal, però tota la informació ha estat contrastada amb la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, al web Cens de manresans privats de llibertat i al fons de la presó Model de Barcelona que es troba a l’ANC. Hem de destacar, però, que la majoria dels presos ingressats a la presó no eren manresans.  Bona part dels manresans que estaven empresonats l’any 1940 ho estaven a la presó Model de Barcelona, en batallons de treballadors i camps de concentració i només uns quants, estaven a la presó de Manresa.

En la relació hi trobareu noms amb la lletra vermella. Són persones nascudes i/o residents a Manresa de les quals es pot obtenir més informació al web Cens de manresans privats de llibertat. Clicant a sobre accedireu a la seva fitxa del web abans esmentat.

A l’apartat La presó de Manresa,  s’expliquen les dures condicions de vida que van patir els presos, a partir de la informació que, d’una banda, ens proporciona Francisco Gros al web Memòries de la presó de Manresa. El testimoni de Francisco Gros i de l’altra, de les cartes que Vicenç Prades va escriure a Lola Batlle des de la presó de Manresa i que es pot consultar al web Cartes a Lola des de la presó de Manresa.

Podeu consultar l’anàlisi de les dades a Les xifres de la presó, així com Les penes que van patir els interns. També trobareu un apartat específic sobre Les dones de la presó.

De la relació de persones empresonades podem destacar Joan Baptista Claret i Llobet, destacat intel·lectual, catalanista i socialista i Marcel·lí Massana Bancells, el conegut guerriller antifranquista, nascut a Berga el 1918 i que va morir a l’exili el 1981.  Massana va estar empresonat des de 1939 fins al 1942, any que va marxar a França. El 1945 va retornar a Catalunya i va formar part dels maquis de la zona del Berguedà fins al 1951. Massana i el seu grup van portar a terme sabotatges contra les torres elèctriques, robatoris i segrestos per aconseguir diners.  Fou un dels maquis catalans més popular i conegut. Va comptar amb la simpatia de molta gent de la comarca, però també cal esmentar que les accions dels maquis van comportar greus represàlies cap a les seves famílies i col·laboradors per part de la guàrdia civil.