El Casino (1911) i la Casa Lluvià (1908), dos edificis emblemàtics del modernisme manresà obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863 – Barcelona, 1914), van estar a punt de desaparèixer durant els últims anys del franquisme i els primers de la transició política, com a conseqüència de l’especulació immobiliària.
Enguany, se celebra el centenari de la construcció de l’edifici de la Casa Lluvià i és un bon moment per recordar les destrosses que s’hi van fer premeditadament l’any 1975. El seu objectiu era fer inevitable la seva demolició i deixar el terreny lliure als interessos especulatius.
Aquest web no pretén un estudi complet d’aquest capítol tan negre de la història del patrimoni manresà, sinó bàsicament mostrar les imatges que va enregistrar el manresà Lluís Alsedà i Soler, l’estiu del 1975, que palesen la magnitud dels estralls i que van ajudar a sensibilitzar l’opinió pública.
Com a complement de les imatges, podeu llegir també articles de denúncia d’aquest atemptat, publicats aleshores, i informació sobre les campanyes de mobilització ciutadana a favor del salvament del patrimoni arquitectònic manresà (amb la Casa Lluvià i el Casino com a principals objectius, i que van recollir més de 7.000 signatures de suport) i que van aconseguir aturar la degradació de l’edifici. Igualment, van fer possible que el primer Ajuntament democràtic de Manresa d’ençà de la guerra n’adquirís la propietat, el 1979.
La Casa Lluvià –veïna de l’edifici del Casino- es troba situada en un lloc molt cèntric de Manresa, al carrer d’Ignasi Oms i Ponsa, al costat del Passeig de Pere III. Actualment acull la seu de la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya . En aquest mateix web –i gràcies a les magnífiques imatges que ens ha facilitat la delegació- també es pot contemplar l’edifici plenament rehabilitat.