(Mora de Rubielos i Rubielos de Mora, Terol. Front de Llevant)

 

El Manel Prat i la Ignàsia Guitart escriuen en el català que es parla. El lector que vulgui llegir els originals, ho ha de tenir present. També lliguen unes paraules amb les següents i no fan servir signes de puntuació, cosa que dificulta la lectura que necessàriament ha de ser reposada. Hem mantingut els castellanismes, hem corregit aquelles paraules catalanes mal escrites que podrien dificultar la comprensió lectora i hem posat els signes de puntuació. Us presentem totes les cartes a través de fragments. Hem escollit els que ens ha semblat que descriuen millor les situacions al front i a Manresa i que fan alguna aportació al coneixement de la quotidianitat en temps de guerra a través de les vivències personals.

 

1. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (Mora de Rubielos, 19/3/1938)

“Molt apreciada esposa i fill i demés família, sabreu que després de molts periples de viatge, al fin hem arribat bé de salut […] i sabreu que som tots els de Manresa o sigui aquest set o vuit que ja anàvem plegats aquí a Barcelona. I hem trobat una casa per deixar la maleta i la motxilla perquè aquí a aquest poble no hi ha cuartel i hem de dormir tots en pellisses […] Sabreu que aquí fa molt fred però vamus mentre ens donin força teca, el fred ja passarà. No sé si avui ens daran ranxo perquè fins ara només ens han dat ranxo fred que diuen ells, o sigui, pa i lates d’aquella carn amb patates, després xocolata, galetes i un pot de melmelada […] Bueno Nasieta, ja la deixaràs llegir a casa la carta i el dia que m’escriguis, ja la faràs escriure una mica pel nen; ja em diràs què fa el nen, si em troba a faltar gaire que jo hi penso molt en tots vosaltres. […] El que us deia del viatge: sabreu que el primer dia que vam partir de Barcelona, vam sortir a dos quarts de vuit del vespre i vàrem passar tota la nit dintre el túnel de les Costes del Garraf i no vàrem sortir fins que va ser clar, i la nit següent ens varen bombardejar quan érem a Tortosa i també era la nit. Per sort que les sirenes van avisar una mica abans i vam poder baixar del tren; no ens va passa res. Buenu, faràs forts petons al nen i tu rebràs una forta abraçada del teu home que no t’oblida”.

 

2. De Manel Prat a Rosa Prat i Amadeu Rosell (21/3/1938)

La segona carta és adreçada a la seva germana Roseta i al seu cunyat Amadeu Rosell; el matrimoni vivia al carrer Tortonyes 16. Prat està enquadrat a la ja esmentada 39 Divisió, 2n batalló Basa 6, primera Companyia al CC 13 Reclutes Instrucció. En aquesta carta detallarà una mica més l’afer de l’atac a Tortosa:

“… A Tarragona ens hi vàrem estar fins a les sis de la tarda i vàrem arribar a les deu a Tortosa i ens hi va parar una estona el tren i tot en un plegat varen tocar les sirenes, vàrem baixar del tren per amagar-nos de seguida als arbres, va venir un avió que anava a Fraga i va bombardejar l’estació; en ferí tres encara que de poca importància i al cap d’uns minuts va tornar, però llavores ja anava més en l’aire perquè portàvem una metralladora antiaèria i ja estava escarmentat del primer cop. Allà a les 11 tornàvem a sortir de Tortosa i no vàrem anar al puesto fins el dia dinou a les 3 del matí, però ara aquí estem tranquils”. Prat explica que fa instrucció matí i tard i que té molta gana. “Sabràs que som al front de Llevant i des d’aquí, quan fem instrucció, sentim les granades del front, però són a molts quilòmetres”.

 

3. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (22/3/1938)

“Molt apreciada esposa i fill […] Sabreu que aquí fa molt fred. Tot el dia ens bufem les mans perquè ens fan fer molta instrucció. No tenim temps de fer res, només sortim de fer instrucció i de seguida ja toquen a ranxo. A migdia, a dos quarts de tres ja tornem a instrucció i tornem que ja es fa fosc i no hi ha llum enlloc en aquest poble. Penseu que és un poble d’aquells de tant mala mort. No hi ha res, no podem comprar res, només podem comprar taronges. Figureu-vos que l’estació d’aquí el poble està a disset quilòmetres lluny i penseu que és un país molt fred. Totes les nits patim molt fred i això que dormim en una pallissa que hi ha molta palla i som tota la colla de Manresa que dormim ben acostats i penseu que si no fossin els companys jo em glaçaria amb aquella manta tan prima. Penseu que tots porten les mantes molt més bones que no pas jo, però posem la meva a sota i m’abrigo amb la de l’Enric. Sabreu que la nit que ens van portar aquí al poble, ens hi van portar en camions d’aquells descoberts i ens van tenir fins de les 11 fins a dos quarts de quatre del matí i jo amb aquella manta vaig quedar glaçat. Nasieta, sabràs que ara com ara tinc molta gana […] i mentre estic escrivint, ha vingut un cuiner de la nostra colla i ha portat dos ronyons de xai, com que era tot sol ens els hem menjat jo i ell; hem fet un trago i m’he posat a aquesta carta. Nasieta sabràs que aquí hi ha el fill de la Marieta de la Font dels Capellans que diem nosaltres, saps qui vull dir? Aquella que s’està als Dipòsits Vells, és sergent, ensenya la instrucció. També n’hem vist algun altre de Manresa però són de pas per aquí. Nasieta, si donen tabac per aquí Manresa, envia’l que aquí no en donen ni per remei. Quan m’escriguis, ja em diràs què fa la mare i el pare, és a dir tots els de casa. Buenu dóna records als de la fàbrica i els d’aquí el sindicat. Dóna força petons al nen ja que no puc fer-ho jo, i tu rebràs una forta abraçada del teu home que és. Manel Prat Pujol”.

 

4. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (26/3/1938)

És una carta en què Manel Prat explica un fet molt important en la seva breu vida de soldat de la República: el canvi de destinació, amb el qual no comptava, al Batalló de Metralladores n. 13, Companyia de fusells 6a Basa C.C. que l’allunya dels companys de Manresa. El nou destí el farà anar al poble de Rubielos de Mora i a fer vida de caserna; quan hi arriba, al poble encara ressonen els fets pel qual va passar als annals de la història de la Guerra Civil: l’afusellament de 48 militars republicans ordenat pel seu propi comandament.

La 84 Brigada Mixta va participar en condicions duríssimes en la reconquesta republicana de la ciutat de Terol esdevinguda entre el 15 de desembre de 1937 i el 7 de gener de 1938 i on va perdre 600 homes, una quarta part de la unitat. Els seus efectius van ser traslladats a la rereguarda, a Rubielos, i quan duien 48 hores de descans van ser cridats per tornar a Terol ja que les tropes franquistes se n’havien emparat de nou. Hi va haver un motí, els batallons 1er i 2on es van negar a marxar i el comandant de la 40 divisió, Andrés Nieto Carmona, va ordenar l’afusellament de 3 sergents, 12 caporals i 31 soldats com a advertiment de cara a futures negatives. Aquest fet va passar el 20 de gener al paratge de Piedras Gordas a tres quilòmetres del poble. Després de la pèrdua definitiva de Terol, la 84 Brigada Mixta, composta majoritàriament per valencians i castellonencs, va ser dissolta i els seus efectius van ser dispersats entre altres unitats de la 39 Divisió. Probablement serien alguns d’aquests valencians amb qui es trobarà Manel Prat en el nou destí. Així explica el canvi d’ubicació a la seva muller:

“Molt estimada esposa, sabràs que vaig passar un disgust molt gran perquè em van destinar a un batalló de metralladores i m’hi van destinar a mi sol dels d’aquí Manresa; doncs ja comprendràs que m’han separat de tota la colla […] Aquest batalló l’han fet cent homes […] en van agafar 60 de valencians i 40 de catalans i em va tocar a mi tot sol d’aquí Manresa, demana tu com em vaig quedar al veure que havia de deixar tota la colla perquè estàvem molt bé. L’altre dia vàrem matar un xai i ens el vam menjar en una casa que havíem trobat, que hi dormíem, hi sopàvem i esmorzàvem, ens rentaven la roba. […] Però quan estava bé, és quan m’han fet marxar. Vàrem marxar ahir la tarda. Vàrem marxar a peu amb la motxilla a l’esquena i la maleta i vàrem haver de fer 15 quilòmetres a peu; figura’t com vam arribar, estàvem aixafats, no per ser lluny tan sols, sinó per la carga que dúiem”.

Rubielos de Mora li sembla més acollidor, no hi fa tan fred, hi ha més gent i les terres estan més conreades. Comença l’adoctrinament dels nous soldats per part de l’oficialitat: “ens expliquen moltes coses de la guerra i ens diuen que ja no hem de pensar en la família. Però Nasieta jo no sé què ho fa que jo tot el dia hi penso en tu, el nen i els de casa. Quan m’escriguis, ja em diràs si esteu gaire malament de menjar”.

 

5. De Manel Prat a Rosa Prat i Amadeu Rosell (28/3/1938)

 Aquesta carta és la segona que escriu a la germana i al cunyat. Hi explica el canvi de destí i de poble, que menja molts cigrons i moltes llenties, que li van posar una injecció contra el tifus que li va donar una mica de febre i que va haver de fer llit, tot i que “de llits no n’hi ha; dormim en un jaç de palla, però vamus , ja ens hem acostumat a dormir a terra […] És un país que no hi ha cap botiga. No podem comprar ni paper d’escriure ni sellus”. Prat els diu que encara no ha rebut cap carta de casa, que tarden uns vuit dies a arribar i que tem que si en té alguna, no estigui a Mora de Rubielos.

 

6. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (3/4/1938)

Manel Prat encara no ha rebut cap carta de l’esposa i li diu: “així que ja comprendràs que jo estic amb ànsia per veure què feu aquí vosaltres”. Explica que encara que no pot veure les llenties, se les menja perquè no hi ha res més; que han pogut comprar alguns ous amb els quals s’han fet una truita de patates i que entre uns quants han comprat un pernil “però a deu duros el quilo, jo me n’he quedat un quilo […] Fins ara he anat menjant allò que tenia però s’ha acabat. El matí, quan donaven el cafè, m’hi tirava una mica de llet de pot d’aquell que em va donar la tia; primer em menjava una mica de xocolata però també l’he acabada”. Prat es mostra preocupat per les notícies que els arriben de Catalunya, Lleida acabava de ser ocupada per l’exèrcit de Franco. “Aquí a Manresa deveu començar a estar malament pel menjar i per tot. Ja em diràs a veure si l’aviació us ha molestat”. Ha anat a la riera a rentar la roba, hi ha soldats que juguen a futbol però “passem una vida molt avorrida. Som en un poble que no hi ha res”. La inactivitat el du a pensar amb els de casa: “… passo moltes hores pensant en tu i el nen. Moltes vegades penso: ara fossis a casa, faries això o faries allò. Totes les coses em recorden a casa; i pensar que sóc tan lluny de casa. Tot sovint em miro el retratu del nen; quan hi penso em venen les llàgrimes als ulls. Ara comprenc quan feliç em trobava junt amb tots vosaltres, però hem d’estar en la confiança que ja ho tornarem a ser. Buenu, dóna molts records a casa i fes força petons al nen com els hi feia jo i tu rebràs una forta abraçada del teu marit que no et pot oblidar”.

 

7. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (Rubielos de Mora 7/4/1938)

Manel Prat està content perquè ha rebut les dues primeres cartes des de Manresa: la de l’esposa del dia 1 i la de la germana i cunyat del dia 2. Cap d’aquestes dues cartes són de les que van retornar a Manresa. La Ignàsia estava preocupada per si li havien “desembarassat la maleta” i Prat respon que no, que “aquí no toquen res de ningú”. Explica que li sobra roba i que “quan vàrem arribar aquí, ens van donar una manta i uns altres pantalons, una jaqueta, uns calçotets d’estiu, uns mitjons, una tovallola i també unes espardenyes”. També explica que ja s’ha menjat tots els queviures que duia de casa i que només li queda una mica d’espetec “d’aquell que em va enviar l’oncle”. I preguntat pels cèntims, respon que encara en té dels que es va endur de Manresa i que “un dia o altre ens pagaran i de menjar per aquí només podem comprar algun ou”. Prat també explica la compra del pernil que sencer pesava 11 quilos i del qual ell se’n va quedar un quilo i qualifica el menjar de molt bo:

“Ens han donat un plat de mongetes que eren molt bones, després un bon tall de bacallà amb una salsa molt bona; només faltava un bon trago de vi perquè de vi només ens en donen un cop cada quan i ja saps tu el que el trobo a faltar però m’haig d’acostumar a beure aigua. I això que dius d’enviar-me algun paquet, no et preocupis perquè prou feina teniu per a vosaltres, perquè jo, el que més falta em fa és una mica de xocolata i algun pot de llet i d’això tu no en tens. I saps per què ho voldria això? Perquè el matí és quan quedem amb gana perquè només ens donen una mica de cafè; doncs fins a migdia, es troben les hores molt llargues […] Cada dia al matí quan toquen diana que, per cert, ben de matí a dos quarts de sis ja toquen diana, ens llevem, pleguen les mantes i aleshores agafava una mica de xocolata, em menjava un tros de pa, després anava a buscar el cafè, hi posava una cullerada de llet i feia com que fes sopes, noia que anava de bé això! Però s’ha acabat”.

Es queixa que ha escrit tres cartes al seu germà Josep Maria demanant que li enviï xocolata, tabac i un pot de llet, però que encara no ha rebut cap resposta. Prat dóna una dada interessant i és que amb aquesta ja són catorze les cartes que ha escrit des que ha marxat de Manresa: una carta cada dia i mig.

 

8. De Manel Prat a Rosa Prat i Amadeu Rosell (Rubielos de Mora 8/4/1938)

En la carta rebuda corresponent al dia 2 d’abril, es veu que li retreuen que no escrigui als pares i Manel Prat respon que ja ho ha fet dues vegades; una mostra que el correu des del front era un servei molt precari: “… no et pensis que no hi penso no amb els de casa. Penso molt en tots perquè passem moltes hores avorrides que no sabem què fer […] doncs ja comprendràs tu que així encara hi tinc de pensar molt més en tots plegats. Si no fos que encara n’hi ha algun de tranquil entre nosaltres i ens alegra a tots i passem algun rato divertits, hi hauria hores que tots estaríem més motxos que no pas un gos moll perquè t’has de figurar que n’hi ha que tenen dues o tres canalles, doncs no sé on hem de tenir el pensament”.

És en aquesta carta en què Manel Prat explica que ha posat el nom del poble on està destinat, perquè els altres ho fan, encara que pugui ser motiu de censura. També explica que ha fet colla amb dos soldats de Sallent i tres de Berga i que és amb els que va fer bossa comuna per comprar el pernil. “… buenu un altre dia et diré més coses, dóna força petons als teus fills. Dóna records a casa i tu rebràs una forta abraçada del germà”.

 

9. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (Rubielos de Mora 14/4/1938)

En aquesta carta, Manel Prat insisteix a la seva muller perquè li escrigui més sovint perquè no ha tornat a rebre cap més carta seva que aquella del dia 1, “així és que ja comprendràs que tinc ganes de tenir-ne més sovint. Et demano que al menus m’escriguis dos cops la setmana que així si se’n perd alguna de tant en tant, tingui notícies teves. Pensa que jo no tinc mandra d’escriure perquè quan veig que tothom té carta i jo no, quedo molt moix perquè n’hi ha que tenen carta cada dia”. I es preocupa per com pot afectar la guerra a la vida manresana “perquè aquí n’hi ha de Terrassa i Sabadell que han tingut carta de casa seva i els diuen que no treballen perquè no hi ha llum. Així és que quan m’escriguis ja em diràs a veure com esteu”. Insisteix en què el xusco del matí no li toca enlloc i “a vegades tinc sort que algun company me’n dóna un tros”.

És l’aniversari de la proclamació de la Segona República i tenen anunciada la vista del cap del batalló, així que els fan formar per fer una desfilada però a l’hora prevista no es presenta, desconeixem les causes perquè Manel Prat no les explica, probablement tampoc les hi van dir. El comissari els fa un discurs i per dinar els van donar “un arròs que en diuen arròs a la jardinera. Per sopar ens daren llenties i bacallà. Amb això ja comprendràs que no és un tiberi massa bo pel dia que som i per veure tampoc ens han donat vi però sí una mica d’anís”.

Encara no ha cobrat de l’exèrcit però li queden diners dels que duia de Manresa. Prat demana a la seva muller si ha cobrat de la fàbrica “perquè no sé si treballeu, quan escriguis ja m’ho diràs”. Insisteix en què l’escrigui que “no tinguis mandra d’escriure al que sempre et recorda” i s’acomiada donant “molts records a casa i fes força petons al nen com si els hi pogués fer jo, i digues-li que faci força bondat, i tu rebràs una forta abraçada del teu home que no et pot oblidar un sol moment”.

 

10. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (Rubielos de Mora 15/4/1938)

Manel Prat escriu a la seva muller un llarg text en què es mostra content per haver rebut dues cartes, una del 28 de març i una altra del dia 4 d’abril; l’exemple que el servei de correus anava com podia. El canvi de destí el va perjudicar en aquest sentit ja que la del dia 28 duia l’adreça de Mora de Rubielos. A diferència del dia anterior en què reclamava més correspondència, ara Prat explica que va tenir una alegria molt gran: “perquè amb les ganes que esperava tenir notícies vostres i al veure també que hi havia un tros de paper escrit pel nen, em va agradar molt. Tu em deies que potser no ho entendria i ho vaig entendre tot. Quan m’escriguis, torna-li a fer escriure una altra que em fa l’efecte que encara el veig com el feia escriure jo.

Nasieta, lo que em dius en la carta del dia 4 que ja et sembla que fa un any que no m’has vist, a mi em passa el mateix perquè pensa que passo moltes hores que em sembla que no pot ser que sigui tan lluny de vosaltres; penso: si ara poguessis veure la Nasieta i el nen. En fa la il·lusió que us tinc a prop meu. Se’m neguen els ulls quan penso que en tinc per molt temps perquè aquí n’hi ha que fa més d’un any que no han vist als de casa seva i a mi em sembla que això va per molt llarg. Amb això, digues al nen que t’he dit jo que li compris una pilota que sigui ben grossa perquè si hagués d’esperar que s’acabés la guerra per comprar-li una pilota potser ja li haurien passat les ganes de jugar […]

Sabràs que diumenge passat vaig estar de guàrdia i les hores que vaig estar al puesto principalment a la nit era quan pensava més en vosaltres. No et pots figurar quan un es troba en un puesto així i ha deixat lo que ha deixat en el seu cor a tants quilòmetres lluny l’enyorança que sent […]”

Prat explica que a la seva companyia hi ha molta disciplina, que l’han reforçada amb un nou capità i que s’esperen més contingents. Vist que vuit dies després es desencadenaria l’ofensiva de l’exèrcit franquista, aquests moviments de personal podria correspondre a la preparació de les unitats republicanes per a una nova eventualitat. Finalment, s’acomiada des del “front de Llevant” amb les fórmules habituals i demana a la Ignàsia que doni molts records “també a la fàbrica”.

 

11. De Manel Prat a Rosa Prat i Amadeu Rosell (Rubielos de Mora 16/4/1938)

Aquesta carta és la darrera que Manel Prat va escriure a la seva germana Rosa i al seu cunyat Amadeu; és a la que correspon el sobre al revers del qual llegim: “El soldado del Batallón de Ametralladoras 13 desapareció en las ofensivas realizadas en el frente de Teruel del día 26 abril”. D’allò que escriu Prat, no es dedueix cap canvi, cap modificació en el dia a dia que ell mateix ha qualificat en diverses ocasions d’avorrit; esmenta que s’esperen més soldats que s’afegirien a la seva companyia “perquè no està completa”. Està expectant, atès que sap que els companys que va haver de deixar a Mora de Rubielos per incorporar-se a la companyia de metralladores ja han marxat al front de guerra. “Això no vol dir que ens formem il·lusions perquè si els convingués de fer-nos marxar no esperarien que arribessin els altres”.

Als problemes amb el correu, s’afegeixen els robatoris dels paquets tramesos per les famílies: “per aquí hi ha un de Sabadell que l’altre dia a casa seva li van enviar un paquet que hi havia dues pastilles de tabac i paper d’escriure però aquí només va arribar el paper d’escriure i el tabac ja no hi era. Així és que hi ha una colla de lladres”. Acaba la carta amb el prec que donin “molts records al Josep de Santpedor i digues-li que els transmeti al meu padrí. També donareu als de casa i vosaltres rebreu una forta abraçada i feu petons als vostres fills i també doneu records a l’avi de part del vostre germà i cunyat que no us oblida”.

 

12. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 18/4/1938)

Aquesta carta és la número 7 de les escrites per la Ignàsia Guitart com consta en l’encapçalament. Es queixa que “ja fa 8 dies que no he tingut notícies teves, no perquè pensi que tu no m’hagis escrit. L’última carta era del dia 7”. És evident que les cartes amb data de 14 i 15 d’abril no han arribat a Manresa i clarament la del dia 16 adreçada a la germana i cunyat no arribaria com ho evidencia que el sobre no té mata segells i per tant no ha sortit. S’està coent l’ofensiva i no sabem si Prat no ho explica perquè no ho sap, perquè hi ha censura militar o perquè no vol alarmar la família. Sembla com si la muller s’ensumi que darrera les explicacions, s’amaga una altra realitat: “… si pots rebre aquesta, contesta’m de seguida i digues-me força coses d’aquí aquest poble i de tu mateix; a veure què fas i què penses. No ho sé, però trobo que em dius moltes poques coses; potser ho fa que tinc tantes ganes de saber coses teves que em penso que no em dius la veritat de tot el que et passa”.

Les restriccions horàries a la rereguarda manresana afecten el negoci familiar del cafè: “També sabràs que ara el pare (Joan Prat) i el Sebastià (un dels germans) no tenen tanta feina perquè ara a les 9 del vespre s’han de tancar tots els cafès i a les deu tots els cinemes. Això és una llàstima perquè al Sebastià era la seva diversió, però avui s’ha de fer tot el sacrifici possible per guanyar la guerra”.

La Ignàsia s’esplaia explicant els progressos que fa el fill, que si creix, que si passa hores jugant amb la pilota que li va comprar, que prospera en els quaderns a l’escola. “Rebràs molts records de tots els de casa teva i tu rebràs molts petons de la teva esposa i fillet que molt pensen en tu”.

 

13. De Manel Prat a Ignàsia Guitart (Rubielos de Mora 20/4/1938)

Aquesta és la darrera carta que Ignàsia Guitart rebrà de Manel Prat; arribarà a Manresa el dia 27, segons ho explica la Ignàsia en la missiva que enviarà aquell mateix dia: “Sabràs que ara acabo de rebre la teva del 20, la qual tinc el goig que estàs en bona salut”. L’efecte d’immediatesa que tenien les cartes rebudes, encara que haguessin estat escrites una setmana abans, es posa de manifest en aquesta resposta de la muller, quan Prat ja havia estat donat per desaparegut el dia abans. Tampoc sembla que arribessin a Manresa les novetats del front de guerra corresponent a aquella zona. En aquesta carta s’explica l’embolic de les enviades per un i altre i no rebudes per cap dels dos i seguint l’exemple de la seva muller, Prat li diu que a partir d’ara també numerarà les cartes i que la propera portarà el número 11 perquè n’hi ha escrites deu.

Prat insisteix en la tranquil·litat del seu destí: “Nosaltres, per ara, estem molts tranquils. Fa uns quants dies que van arribar una colla d’artillers que van venir a descansar, que venien del front; n’hi ha molts de catalans però no n’hi ha cap de Manresa. Total que n’hi ha un que és del Pont de Vilomara, en canvi n’hi ha molts de Barcelona, Sabadell i Terrassa […] i llavors anem a voltar per aquests carrers tan avorrits i ens posem a cantar una sardana i ballar-la i mira així passem l’estona”.

Prat insisteix en què no li enviïn menjar des de casa perquè es perd pel camí: “Nasieta, lo que em dius que m’has pogut arreplegar 4 pots de llet, digues al Sr. Marià, que si no veu una cosa ben segura, que no m’enviï res perquè val més que us ho mengeu vosaltres que no pas que es perdi, perquè aquí no en ve cap de paquet. Hi ha un de Sallent que ja fa dies que casa seva li van escriure que li havien enviat un paquet i encara no l’ha rebut, així és que si no hi ha una cosa segura, no envieu res.”

Prat demana notícies sobre com va el cafè Radium: “Buenu i el cafè com us va? Que no me’n parles mai. Que us falten gaires coses? Hi tens gaire feina? Et deus fer uns tips d’escombrar i netejar, que si has treballat tota la setmana no sé com t’ho deus fer. I que et surten els comptes? Buenu, quan m’escriguis, ja m’explicaràs força coses perquè així em farà l’efecte que puc parlar amb tu. Si sabessis quantes hores penso en vosaltres; amb tota la feina que deuen tenir. El nen ja deu haver plegat del col·legi i deu córrer per allà. En fi no t’ho pots ni imaginar el que et tinc a la memòria, però m’haig de conformar amb el pensament i pensar que tot anirà bé. Buenu, dóna records a casa i també a tots els de la fàbrica i principalment la Roseta. Digues-li que aquest any no podrem anar a fer l’1 de Maig tots plegats”.

 

14. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 21/4/1938)

Aquesta carta de la Ignàsia Guitart du el número 8 i és una posada al dia de les cartes que s’escriuen uns i altres: en Prat, la muller, els pares, els germans i que no arriben; el descontrol postal fa que es responguin coses que ja han quedat velles per altres cartes escrites després. En aquest carta, s’estableix la manera de fer arribar el tabac esmicolat dins els sobres perquè la tramesa de paquets continua essent un problema no resolt.

 

15. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 22/4/1938)

En la carta número 9, la Ignàsia Guitart està amoïnada perquè “ja fa 16 dies que no he tingut carta teva, lo qual no sé si estàs malalt o bé estàs enfadat perquè tu no reps les meves cartes, però tinc la confiança que no serà res de les dues coses, que deu ser que les cartes estan entretingudes o s’han perdut. Trobo molt estrany que només hagis rebut una carta meva, amb aquesta ja te n’he escrit 9 i dues que les he fet certificar”.

En aquesta carta, la Ignàsia explica detalls de la seva vida de treball a Manresa marcada per les dificultats ocasionades pels talls perllongats d’energia elèctrica: “També sabràs que ara treballem de nit degut de la força, això ja t’ho explicava en una altra carta però no sé si l’has rebuda. Ja fa 3 setmanes que aquí a casa no tenim llum perquè la força la donen a les 11 del vespre i aquella hora ja som a dormir. Per poder anar a treballar ens han hagut de fer un document perquè no ens detingui la policia perquè aquí a les deu del vespre tot ha de ser tancat i ben tancat. Només et diré que aquesta nit la força no ha arribat fins a tres quarts de 12; llavors han engegat. Al cap d’una hora que treballàvem, degut d’una corretja han tingut de parar i a l’engegar ho ha fet l’Andreu i es veu que ho ha fet malament i s’han fos els ploms. Llavors hem sopat; al veure que no es podien arreglar, han dit que ja podíem anar a dormir, però demana totes quina cara hem posat, eren dos quarts de dues de la nit, amb una por que ens cagàvem. Sort que el Torres ha tingut llàstima de mi hi ha vingut a acompanyar-me a mi i a la Mercè. Allà al Passeig semblava la Sibèria, a tot arreu vèiem visions que venien armats o guàrdies i al final no hem trobat ningú […] També dec dir-te que el noi m’ha fet un llum d’oli perquè no es troben espelmes i si se’n troba alguna val 3 pessetes aquelles que abans de la guerra valien 30 cèntims”.

La Ignàsia Guitart s’esplaia a explicar coses del fill Joan, que si ja li surten les dues dents que li havien caigut, que si és espavilat, que s’havia fet amic d’un soldat que els avis tenien a dispesa i sortien a passejar junts: “L’altre dia van anar tots dos a passejar cap a la font dels Llops i a la vora del riu a veure els pescadors; quan tornava no tenia prou boca per explicar tot el que havia vist i tot el que aquell jove li havia explicat […] Sempre diu: quan vindrà el papa? Passaré vuit dies que no callaré gens perquè tinc moltes coses per explicar-li”.

 

16. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 23/4/1938)

Mentre la Ignàsia Guitart escrivia aquesta carta número 10, el 23 d’abril, esclatava l’ofensiva de l’exèrcit franquista sobre les posicions republicanes de Rubielos de Mora. Manel Part ja no la podria rebre aquesta carta, li quedaven tres dies de vida si és que va morir el dia en què va ser donat per desaparegut. És la carta número 10 i s’hi descriu fil per randa la vida a la Manresa del moment. La Ignàsia comença per posar al dia les cartes que ha rebut que són les enviades pel seu espòs amb data del 14 i del 15 d’abril. Recordem que feia setze dies que no rebia correspondència des del front de guerra. És prou evident que el desgavell postal afegia patiments a uns i altres: “Però això que em dius que no tingui mandra d’escriure’t, pensa que primer deixo tot lo demés per fer abans que deixar d’escriure’t a tu, perquè ja he escrit 10 cartes però deuen estar entretingudes”.

A partir d’aquí, comença la narració de la vida quotidiana de la Ignàsia extrapolable a la majoria de la població: “Del que dius que si treballo, ja t’ho he dit en dues cartes que treballo de nit. I de cobrar no en parlem perquè sabràs que l’última setmana que tu vas escriure, després ens van pagar l’augment però dues setmanes després ja no ens van pagar ni tan sols la setmanada. Ara tenim dues setmanes endarrere. Però ara cobrem sense l’augment. L’altre dia vam tenir una assemblea i vam tenir molts copets però tu ja saps que si no es fa lo que ells volen, ja presenten la dimissió i sempre estem igual.

Del que dius dels cèntims que si a cap de mes pots cobrar ja en tindràs, jo només espero aviam si ara les cartes passaran perquè ja fa dies que diuen que han tancat la comunicació i espero a veure si tinc carta teva d’aquests dies en aquesta, per llavors t’enviaré giro pel correu.

Del que dius que mengeu tantes taronges, nosaltres també en menjaríem si podíem. Deu fer quatre setmanes que el noi va anar a València i quan va tornar no semblava el mateix perquè l’aviació facciosa els ha perseguit molt. Van tenir de baixar cinc vegades del camió i diu que no es pensa poder tornar, així que en quatre setmanes ja les he acabat totes les taronges. Però sort que jo i el nen al menús no tenim d’estalviar gaire el pa perquè ja et vaig dir en una altra carta que ara prenem el pa de baix a cal forner i ell no mira gaire prim.

Ara només espero tenir notícies teves per poder-te enviar els cèntims i llavors el Sebastià ja et passarà tabac dintre dels sobres perquè jo vaig anar a correus a demanar si admetien paquets i em van dir que no fins que ja avisarien […] I sabràs que avui l’Antonina i la Remei són a Barcelona a buscar tiberi, allà amb el Sr. Marià que sort n’hi ha perquè si teníem de viure del que donen les botigues ja fórem morts”.

En aquesta carta també hi ha un forat per a les tafaneries: “També sabràs el carreter de cal Serrano que em penso que és el noi de cal Carena diu ara ha fet divorci perquè diu que la seva dona s’ha emmerdat d’un altre que ja veien junts. Això són aquelles noies que sembla que no han trencat mai cap plat, però tiren la pedra i amaguen la mà. Veiam si estaràs content perquè t’explico moltes coses. Rebràs molts petons de casa teva i a tu rebràs molt petons de la teva esposa que sempre pensa en tu que és Nasieta Guitart”.

 

17. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 27/4/1938)

Aquesta carta conserva el seu sobre, és dels tres que ens han arribat que està guixat amb una gran D de “desaparecido”; es van enviar conjuntament amb la carta anterior número 12 escrita per la Ignàsia Guitart. És una carta certificada perquè es volia assegurar que arribés al seu destinatari ja que contenia els dos cigars esmicolats que li trametia el Sebastià Prat. És en el revers d’aquest sobre que figura el mata segells de retorn amb data de 22 de maig.

Aliens a la desgràcia, Antonina Prat escriu: “Molt apreciat germà: la present és per desitjar-te molta salut com és la nostra bona per la present.

Manel, sabràs que ja hem rebut 2 cartes teves la qual veig que estàs bé i dius que tens tanta gana. La mare està molt contenta perquè dius que menges força. Nosaltres aquí també en tenim de gana, jo no estic mai tipa i el nen també té molta gana. Avui serà aquí a casa a dormir perquè la Nasieta ha d’anar a treballar. El nen està molt content per poder venir a dormir a casa l’avi. La setmana passada vaig anar a Barcelona amb la Remei a veure el Josep Maria perquè ell ara no pot venir a casa i mentre érem allà amb ell va rebre dues cartes teves, en una ja li dius que has rebut una d’ell i lo que li dius del paquet, ja s’enterarà, si t’ho pot enviar, t’ho enviarà.

Mira aquí t’envio 2 cigarros que me’ls ha donat el Sebastià i la Nasieta demà t’enviarà una carta amb tres cigarros també els ha donat el Sebastià. I quan rebis aquesta carta ja em contestaràs de seguida si has rebut el tabac”.

Pel que fa a l’ambient a Manresa, l’Antonina explica que “anem fent. Unes fàbriques treballen de nit, altres gens i de menjar ens en donen una mica i anem fent i del demés hi ha molta quietud. L’altre dia vam anar a Sant Fruitós amb el nen, anar i venir a peu. Va caminar molt i ell deia: -tieta, eh que sóc valent? I les nenes li han dit que et donés molts records d’elles que l’Anita diu que pensa molt en tu. La tia també diu que et doni molts records d’ella ja que no et pot donar res més. Sense res més que comunicar-te, rebràs un sens fi de petons dels teus pares i germans que no t’oblidem”.

 

18. Dels pares i la germana, Antonina Prat, a Manel Prat (Manresa 27/4/1938)

Aquesta carta, la número 18, fa referència a l’enviada per Manel Prat el dia 20. Prat ja ha estat donat per desaparegut però la família no en sabrà res probablement fins passat el dia 22 de maig, que és la data del mata segells de retorn de la carta que Antonina Prat li va escriure el mateix dia i a la qual fa referència la Ignàsia i que les va enviar juntes. És la primera de les cinc cartes que escriurà la Ignàsia Guitart al seu marit amb el convenciment que encara és viu:

“Molt benvolgut espòs, el meu desig és que gosis de la més perfecta salut com la nostra és per ara.”

El primer tema és l’anar i venir de les cartes i s’esplaiarà sobre el cafè familiar i les compres de licor Calisay i de cafè. No hi ha sucre “però com que no en donen enlloc, ja hi estem acostumats”. Manel Prat s’havia interessat per si li sortien els comptes i la Ignàsia respon que: “Ja he pagat tot allò que devia i ara ja tinc pessetes per fer encarar el negoci”. Li diu que el seu germà Sebastià li ha donat tres cigars desfets per posar el tabac dins el sobre de la carta i que a la que li enviaran els de casa n’hi ha posat dos més. També li demana per com s’ho fa per rentar la roba o per cosir.

 

19. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 29/4/1938)

Fa dos dies que els republicans del front de Rubielos de Mora han aturat l’avenç de les tropes nacionals a causa de la forta resistència dels efectius republicans. Ignàsia Guitart comença la carta que du el número 13 amb la fórmula habitual, desitjant a l’espòs que estigui bé de salut:

“Fa dos dies que t’he escrit una carta [la del dia 27 acompanyada dels cigars esmicolats], però ara són dos quarts de set del matí i acabo de plegar de treballar i em semblava que no em podia anar a dormir sense escriure’t una carta perquè a tota hora et tinc a la memòria i sempre em sembla que et vegi, principalment ara treballant de nit. Com que sembla que tots tenim el cor adormit i no tenim ganes d’enraonar, doncs és quan el pensament corre més i un mateix s’ha de fer pregunta i resposta i al final penses: ara l’escriuràs, així sovint tindrà notícies teves que és l’única esperança que tots tenim.

En la carta 12 t’hi vaig posar tres cigarros i jo mateixa vaig tirar un carta de casa teva que també te n’hi va posar dos. Això t’ho dic perquè ens diràs a veure si els has rebut. Del que dius en algunes cartes que aquí no hi ha vi, pensa Manel que aquí ja no se’n troba enlloc. Sembla que s’hagi fos. Ara al nen, quan ha menjat, li dono una mica de moscatell amb sifó i ja em diu que no vol que en compri més de vi perquè encara és més bo això. Però nosaltres encara en tenim d’aquell de cal Roqueta, però ara va a 14 ptes. el litre; es veu que tot es va acabant.

Ja em va dir la Roseta que teniu tants polls. Aquí Manel ja em considero l’angúnia que deus tenir, però mira de netejar-te tan com puguis i pensa que quan podràs tornar, ja aniràs com abans.

Sabràs que el nen es torna molt tremendu però aprèn força de lletra però això sí, aviat a casa semblarà una impremta perquè tot el dia està comprant coses, ara ha comprat el primer quadern de dibuix i ja em parla que aviat tindrà de comprar l’enciclopèdia N. 1. Es veu que tindrà molta afició amb la lletra. Buenu Manel, escriu-me força que jo també ho faré. Rebràs molts records de casa teva i de la tia i tu rebràs molts petons i abraçades de la teva esposa i fillet que t’estimem”.

 

20. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (sense data)

Carta número 14. No du data. Possiblement va ser escrita passat l’1 de maig pel que es desprèn del text en què Ignàsia Guitart demana al seu espòs com ha passat la diada. En tot cas la següent carta durà la data del dia 9. La Ignàsia insisteix a rebre correu: “i són tantes les ganes de saber coses teves que cada dia sembla que has de tenir carta”. També s’interessa per saber com podria localitzar el seu germà Artur i si en sap l’adreça perquè també fa temps que no se’n sap res.

La festa de l’1 de Maig, ben diferent a les viscudes en els anys anteriors, treu el nas en aquesta carta: “… digues com has passat el Primer de Maig. Jo l’he passat treballant molt. Ja és ben diferent d’aquells anys que tan disfrutàvem. Però tinc la confiança que ja tornaran […] Aquí han fet moltes festes d’ajut a la guerra, és dir, ha sigut un Primer de Maig molt esplèndid. […] Buenu Manel, escriu-me força coses. Rebràs molts records de casa teva i de la Roseta de la fàbrica i diu que té la confiança que aviat podrem celebrar la festa de la fàbrica tots plegats. Diu que tu ja et cuidaràs de comprar el xampany perquè tu ja entens amb els licors i que sigui de força graus perquè agafem una mantellina que ens faci dormir. Buenu Manel, hasta una altra. Rebràs molts petons de la teva esposa i fillet que són les dues persones que més t’estimem”.

 

21. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 9/5/1938)

Carta número 15. El neguit per la manca de notícies es fa present:

“Dir-te que estic en una ànsia gran perquè ja fa 15 dies que no he tingut carta teva, és a dir, no he tingut cap més carta de la que vas escriure el dia 20 d’abril. Així és que ja pots comprendre l’ànsia que jo passo perquè no sé si estàs malalt o bé les cartes no passen i ja suposo que si no t’ha passat res tu no has deixat d’escriure. Jo he parlat amb l’Anita del Tomàs i em diu que ella l’última carta era del dia 14 i no passa gens d’ànsia perquè ja pensa que una hora o altra en tindrà de carta, però, Manel no tothom pensa igual; les persones que no pateixen no saben la sort que tenen. Jo em sembla que he tornat aquell temps que només tenia tristeses […] tu Manel, si tens algun company que te’n puguis refiar, dona-li la teva direcció perquè si algun dia tinguessis la desgràcia que et passés alguna cos, al menys ell em podrà fer saber alguna cosa de tu. Pensa que ara tots estem molt neguitosos de veure que no tenim noves teves. Cada vegada que vaig a casa teva, principalment la mare i la tia, de seguida ja em demanen si he tingut carta. Rebràs molts records de casa teva i tu rebràs molts petons de la teva esposa i fillet que molt t’estimen i pensen en tu”.

 

22. D’Ignàsia Guitart a Manel Prat (Manresa 12/5/1938)

Aquest carta és la número 16, la darrera del plec de correspondència conservat. La Ignàsia ja utilitza el mot “angoixa” per definir la situació en què es troba ella i la família:

“Manel ja pots pensar en l’angoixa que estic, cada dia espero el carter pensant: avui sí que tindràs carta però cada dia tinc un desengany més. N’hi ha que diuen que és que les cartes no passen, però ahir va venir el Joanet de la Francisqueta i li vaig preguntar a veure on era el Nestu i em va dir que era a València i que cada setmana tenien carta. Sembla estrany que tu amb tota la colla que escrius ni els uns ni els altres sapiguem res de tu perquè el Josep Maria diu que tampoc sap res. No és perquè em pensi que tu has deixat de pensar en nosaltres però no sé si és que t’ha passat alguna cosa o si estàs malalt i ets lluny dels teus companys i no pots fer escriure per ningú. Pensa que la mare també està molt neguitosa al veure que fa tants dies que no sap res”.

 

23. D’Ignàsia Guitart a Sebastià Palol (Manresa 15/11/1938)

Aquesta carta adreçada a Sebastià Palol, possiblement un company de guerra de Manel Prat, du la data de 15 de novembre. És signada per la Ignàsia Guitart però no és la seva cal·ligrafia. Està redactada en castellà i possiblement aquesta és la causa que estigui escrita per una altra mà. La Ignàsia Guitart i el seu fill Joan Prat encara viuen al número 3, 1r-2a. del carrer Joaquim Maurin, avui carrer d’Urgell 5 i 7.

En aquesta carta, la Ignàsia demana notícies del seu marit:

“…mi marido Manuel Prat era muy amigo de Vd. Pues como sus padres han recibido noticias de Vd. me he creído que Vd. podría darme alguna noticia de él que no sé qué es lo que ha ocurrido. Esperándome me contestará tan pronto como estas noticias lleguen a su poder y espero querrá decirme la verdad. Esperando ser correspondida le doy las gracias por las molestias que le causo”.