Per Salvador Redó i Martí

Manel Prat i Pujol va néixer a Manresa el 28 de febrer 1908 i fou donat per desaparegut al front de Llevant, probablement a Rubielos de Mora, Terol, el 26 d’abril de 1938; tenia 31 anys acabats de fer. Va ser un jove manresà que treballà de contramestre a la fàbrica de cal Serrano (Fabril Manresana) situada al torrent de Sant Ignasi entre els Tints Baltiérrez i la fàbrica de l’Areny i que participava de la societat civil local. Els seus pares van ser Joan Prat i Simó i Palmira Pujol i Soler.

La família Prat-Pujol va tenir sis fills, dues noies: la Rosa i l’Antonina i quatre nois: el Joan, el Sebastià, el Manel i el Josep Maria; Manel Prat era el quart. Sabem per una postal que el 31 de juliol de 1929, festivitat de Sant Ignasi, ja festejava amb qui seria la seva muller Ignàsia Guitart i Bohigas, nascuda el 1905. Ignàsia Guitart treballava al Soler del Blanqueig, la fàbrica situada al començament de la carretera de Santpedor. El jove matrimoni també ajudava al cafè Radium que regentava la família; aquest establiment estava situat al carrer Urgell 3, ara 5-7, als baixos de cal Suanya, molt freqüentat pels obrers del tèxtil; el matrimoni Prat-Guitart vivia al pis 1r-2a; en aquella època el carrer es deia de Joaquim Maurín.

Després de la mort de Manel Prat, Ignàsia Guitart i el seu fill Joan van anar a viure al carrer de Viladordis número 2, un dels immobles que quedarien afectats pel primer bombardeig franquista de Manresa del 21 de desembre de 1938. Ells van estar de sort perquè en el moment del succés, no eren a casa; ho explica el seu fill, Joan Prat: “l’aviació nacional va bombardejar on hi ha el Museu (antic col·legi de Sant Ignasi) perquè hi havia una caserna, i la bomba va caure a la farmàcia Guanyabens on havia una barberia, per sort no érem a casa. La mare i jo vam quedar sols sense res, i tot el que teníem ho dúiem a sobre”.

Les cartes que Manel Prat i Pujol va escriure des del front a la seva família de Manresa i les que la família li va escriure, ens les ha facilitades el seu fill, Joan Prat i Guitart, que també ens ha donat alguna notícia familiar tot i que només tenia sis anys quan va veure el pare per darrera vegada. No són totes les cartes que es van escriure, les deficiències en els correus republicans en temps de guerra va comportar que se’n perdessin a milers, entre aquestes algunes de la correspondència que tenia com a destinatari Manel Prat o que havia escrit ell a la família.

Vint-i-tres cartes i una postal. Escriure serà una dèria

Els quaranta-dos dies que el manresà Manel Prat i Pujol va passar a les files de l’exèrcit republicà entre el 16 de març, quan marxà de Manresa, fins el 26 d’abril, que és donat per desaparegut, s’expliquen en vint-i-tres cartes i una postal: vuit cartes escrites per Prat a la seva muller, nou cartes d’Ignàsia Guitart a Manel Prat, quatre cartes de Prat a la seva germana Rosa i al seu cunyat Amadeu Rosell, una carta a Prat escrita per la seva germana Antonina i una carta d’Ignàsia Guitart adreçada a Sebastià Palol, sembla que un company de guerra, amb data del 15 de novembre de 1938 demanant-li notícies del seu marit.

Escriure serà una dèria, el cordó umbilical que uneix el soldat amb la muller i la resta de la família i, a l’inrevés, també la família confiarà a les cartes la falsa sensació de proximitat. És una correspondència de la quotidianitat, no s’hi expliquen ni batalles ni grans patiments. De la guerra, Manel Prat no en diu res llevat d’un metrallament causat per un avió franquista a l’estació de tren de Tortosa i que causà tres ferits entre el contingent que anava al front; la resta és: gana, fred, allotjament molt precari, polls, instrucció i avorriment. Quan encara no fa vint-i-quatre hores que és fora de Manresa, ja envia una targeta postal des de Tarragona de les que facilitava l’exèrcit: “Querida esposa i fill i demés família. Sabràs que estem avui dia 17 a les 10 del matí a Tarragona. Quan sabrem on anem, ja us ho faré saber. Petons pel nen i tu molts records del que no t’oblida. Manel Prat. Tarragona 17 [] de 1938”.

La Ignàsia Guitart li explicarà l’evolució del fill i com progressa en l’estudi, alguns problemes d’abastiment d’aliments, l’absència de vi a taula, els talls de llum que l’obliguen a treballar de nit a la fàbrica del Blanqueig, la marxa del negoci del cafè. I tots dos expressen la pena per la separació. Que es perdin cartes, farà créixer l’angoixa a una banda i altra, aquesta situació queda ben reflectida en alguns redactats. Per dur un ordre de les cartes que escrivia, i així saber si arribaven o s’extraviaven, la Ignàsia Guitart les va numerar. Les que ens han arribat comencen per la número set i acaben a la setze, la que fa onze tampoc no hi és; potser no es van perdre totes, potser algunes van quedar entre les pertinences del soldat Manel Prat allà on fos del front de Terol.

Joan Prat (fill): “a mi em semblava que era un general”

La marxa dels soldats de Manresa i les famílies que els acomiadaven és un record que ha acompanyat per sempre al seu fill Joan; serà la darrera vegada que veurà el pare. Aquell 16 de març de 1938, tenia sis anys i onze mesos; explica que té flashos: “El més clar és l’últim. Aquell dia que el vaig veure a l’estació del Nord; ell ja anava vestit de sodat i jo no entenia com els de casa estaven tan tristos si a mi em semblava que era un general… el pobre. Era l’admiració d’un nen. I no l’he vist més. No he pogut d’acabar de llegir-les mai totes les cartes, perquè em poso a plorar. Em sentia molt estimat pel meu pare”.

El grup de soldats on estava integrat Manel Prat va fer la primera parada a Mora de Rubielos, Terol; el front estava a només 40 quilòmetres. El 22 de febrer les tropes franquistes havien donat per acabada la batalla de Terol amb la reconquesta de la ciutat. El 7 de març s’iniciava l’ofensiva d’Aragó que duria el front directament cap al Principat i a partir del 14 d’abril amb l’ocupació de Vinaròs, al seu desmembrament de la resta de territori controlat pel govern de la República. El dia 3 d’abril els franquistes entraven a Lleida. Prat quedarà dins la banda republicana però en terra molt disputada, a mercè dels atacs i dels bombardeigs de l’aviació alemanya i italiana i d’un exèrcit franquista amb unitats africanistes molt bregades en el combat.

La primera carta enviada pel Manel Prat és del dia 19 de març, l’endemà de l’arribada, tres dies després de la sortida de Barcelona el dia 16, i és datada a “Mora de Rubielos, Província de Teruel”. Aquest va ser el primer contacte amb l’exèrcit republicà desplegat al front de Llevant. Al cap d’uns dies, el destinarien al poble veí de Rubielos de Mora, a uns dotze quilòmetres; dos pobles amb els mateixos noms però amb l’ordre intercanviat. De Mora a Terol hi ha 43 quilòmetres i de Rubielos a Terol 55. Ambdós pobles pertanyen a la comarca de Gúdar-Javalambre a la serralada Ibèrica i estan situats a unes alçades entre el 929 metres de Rubielos i els 1035 de Mora.

Si la primera carta escrita és datada a Mora de Rubielos, les altres tres següents duen data de Manresa, probablement perquè hi havia l’ordre de no posar el lloc des d’on s’escrivia per preservar-ho de possibles filtracions a l’enemic. La carta del dia 7 d’abril és la primera datada a la nova destinació de Rubielos de Mora, tot i que el Manel Prat no ho té gaire clar això de posar el nom del poble per si la missiva no passava la censura: “…allò que em dius del nom del poble que sóc, ja el tens en l’encapçalament de la carta. No sé si l’esborraran. Jo no li posava perquè deien que no ho volien, però bé que hi d’altres que li posen, doncs també li poso jo”. Totes les altres que rebrà la Ignàsia mantindran el nom d’aquest poble.

Un exèrcit en reorganització després de la desfeta de Terol

Quan Manel Prat arriba a destí, es troba amb unes unitats republicanes en plena reorganització després d’haver perdut Terol. S’havien enfrontat la 39 Divisió republicana del coronel d’infanteria José Sánchez Ledesma i el Cos d’exèrcit de Castilla manada pel general de divisió d’infanteria José Enrique Varela Iglesias. A Prat el van destinar a una companyia de metralladores de la 39 Divisió feta de trossos d’altres unitats. La 39 Divisió es va crear el 19 d’abril de 1937 i va ser adscrita al XIII Cos d’Exèrcit de la República. El dia 23 d’abril va començar l’ofensiva de l’exèrcit franquista cap a Castelló de la Plana que es va trobar amb una enorme resistència republicana que la fa aturar el dia 27. És en un d’aquests episodis de resistència contra els sublevats que mor Manel Prat. Durant un dels atacs, també va morir el coronel Sánchez Ledesma al ser bombardejat el lloc de comandament. Prat estava dins l’anomenat gran arc de Mora de Rubielos, una línia defensiva esglaonada d’un centenar de quilòmetres. La bossa de Mora de Rubielos va caure el 16 de juliol.

Víctima de primera hora

Manel Prat va ser soldat de quota i per tant no va anar a fer el servei militar quan li tocava, així que l’any 1938 era un soldat sense cap mena de vivència militar; formava part d’aquelles tropes sense experiència enviades al front. En les seves cartes, esmenta molt sovint les hores i hores d’instrucció que li fan fer i explica la creació allà mateix de noves unitats com la seva del Batallón de Ametralladoras N. 13 compañía de Fusiles Basa C.C. N. 13. Així les coses, tot ens porta a pensar que va ser una víctima fàcil, com els milers de soldats republicans que van perdre la vida en l’inici de la gran ofensiva final de l’exèrcit franquista. Sabem que Prat seria donat per desaparegut el 26 d’abril gràcies a una breu anotació escrita amb llapis en el revers del sobre de la carta que havia d’enviar al seu cunyat Amadeu Rosell escrita el 16 d’abril: “El soldado del Batallón de Ametralladoras 13 desapareció en las ofensivas realizadas en el frente de Teruel del día 26 abril”. Al cap de deu dies d’haver escrit la carta, aquesta encara no s’havia enviat; de fet tot i els segells preceptius no té mata segells i atesa la importància que Prat donava a la correspondència, podem pensar que els encarregats del servei postal de la seva unitat no havien pogut enviar la tramesa del correu per fer-ho impossible la situació bèl·lica. L’última carta que Prat va escriure a la seva muller, porta la data del dia 20 però no sabem si va arribar a Manresa per correu ordinari o va ser del plec que algú, potser del mateix servei de correu de la seva unitat militar, va retornar a la família. El seu fill Joan explica que la creença familiar era que Manel Prat havia mort en la primera ofensiva en què va participar: “al papa, el van matar el primer dia d’entrar en combat i el van posar en una trinxera de metralladores i un obús o el que fos… i no se’n va sortir”.

“Desaparecido”

L’única notícia que rebrien els familiars i que feia intuir el fatal desenllaç serien les tres cartes retornades i marcades amb una gran “D” al davant i amb el mot “Desaparecido” en el revers. Una va ser l’enviada amb data del 27 d’abril per la seva germana Antonina i amb el mata segells de retorn del 22 de maig, i les altres dues eren de la seva muller de les qual no en tenim cap referència cronològica perquè o bé el sobre està estripat per la banda del mata segells o bé aquest és il·legible. Una d’aquests cartes podria ser de la mateixa data i correspondre a la número 12, atès que Ignàsia Guitart la va escriure també el 27 d’abril i les va enviar ella mateixa totes dues a l’hora, tal i com explica en la missiva.