Els quaranta-dos dies que el manresà Manel Prat i Pujol va passar a les files de l’exèrcit republicà entre el 16 de març de 1938, quan marxà de Manresa, fins el 26 d’abril que és donat per desaparegut probablement a Rubielos de Mora, Terol, s’expliquen en vint-i-quatre cartes: una targeta postal i vuit cartes escrites per Prat a la seva muller, nou cartes d’Ignàsia Guitart a Manel Prat, quatre cartes de Prat a la seva germana Rosa i al seu cunyat Amadeu Rosell, una carta a Prat escrita per la seva germana Antonina i una carta d’Ignàsia Guitart adreçada a Sebastià Palol, sembla que un company de guerra, amb data del 15 de novembre de 1938 demanant-li notícies del seu marit.

Manel Prat i Pujol va néixer a Manresa el 28 de febrer 1908. Va ser un jove manresà que treballà de contramestre a la fàbrica de cal Serrano (Fabril Manresana) situada al torrent de Sant Ignasi, entre els Tints Baltiérrez i la fàbrica de l’Areny i que participava de la societat civil local. Sabem, per una postal escrita pel Manel Prat el 31 de juliol de 1929, festivitat de Sant Ignasi, que aquella data ja festejava amb Ignàsia Guitart que seria la seva muller. Ignàsia treballava al Soler del Blanqueig, la fàbrica situada al començament de la carretera de Santpedor.

Les cartes que presentem no són totes les que es van escriure; les deficiències en els correus republicans en temps de guerra va comportar que se’n perdessin a milers, entre aquestes algunes de la correspondència que tenia com a destinatari Manel Prat o que havia escrit ell a la família de Manresa. Escriure serà una dèria, el cordó umbilical que uneix el soldat amb la muller i la resta de la família i, a l’inrevés, també la família confiarà a les cartes la falsa sensació de proximitat. És una correspondència de la quotidianitat, no s’hi expliquen ni batalles ni grans patiments.

Salvador Redó