Encapçalament de les set cartes d’amor de Roser Duocastella a Jacint Soler,
retingudes durant molts anys a l’Arxiu de Salamanca (Arxiu Nacional de Catalunya)
Un episodi emotiu en la recerca de papers espoliats de la Catalunya Central a l’Arxiu de Salamanca, enmig de la fredor de molts dels documents, fou la troballa d’una cartera amb la documentació personal de Jacint Soler, un soldat del Pont de Vilomara. La cartera conté la cartilla militar, documents oficials i… 7 cartes d’amor que li va escriure la seva promesa.
En Jacint Soler Vives fou cridat per anar al front l’any 1937. A partir d’aquí, en Jacint féu tot un periple per la línia de foc fins anar destinat a la defensa de l’Ebre on, al retirar-se, va caure presoner de les tropes franquistes.
Durant els primers mesos de ser al front va rebre les cartes de la Roser Duocastella, la seva promesa. Les set cartes trobades expressen els sentiments de la Roser respecte al Jacint i van acompanyades d’uns brodats que la Roser cosia a cadascuna d’aquestes lletres. Flors, llaços, cors, llàgrimes, vaixells, les inicials conjuntes dels noms de la parella JR o bé les de cadascun d’ells JS/RD… realitzats en fils de colors llampants, ressalten dins la cartera verda on són guardades a l’Arxiu de Salamanca.
La història dels dos enamorats acabà bé perquè, després de passar un any fent treballs penitenciaris al ferrocarril, Jacint Soler pogué retrobar-se amb la Roser, els quals menaren una llarga vida plegats fins al moment de la seva mort que s’esdevingué amb cinc mesos de diferència.
La troballa va ser possible perquè Mercè Iglésias -actualment arxivera del Jutjat de Tarragona i que aleshores, junt amb Carles Quevedo, realitzava per a l’Arxiu Nacional de Catalunya un inventari complet del conjunt de la documentació catalana requisada (fins a un total de gairebé 2.000 capses)-, en una de les nostres estades a Salamanca, ens facilità la referència de tres capses plenes de carteres de soldats requisades, informant-nos que n’hi havia alguna de la comarca del Bages especialment interessant. Vam demanar les capses tot seguit i allà, entre altres, hi havia la cartera de Jacint Soler.
Atesa l’evident importància que per a la família podia tenir aquella documentació, era obligatori indagar de seguida si la parella era viva i, si no, si tenien descendència per tal de fer-los-la arribar. Aviat vam poder localitzar els fills del Jacint i la Roser -la parella havia mort feia 10 anys- i constatar que no en sabien res de l’existència d’aquestes missives escrites pels seus pares feia gairebé setanta anys. Els vam poder lliurar les fotocòpies (això sí, en blanc i negre) d’aquestes cartes i de tot el contingut de la cartera.
Aquesta és una mostra de documents de particulars que aporten petites històries d’homes i dones que van viure i van patir en aquells foscos anys del franquisme i que durant molt temps han reposat en la foscor d’un arxiu. I és lícit preguntar-se què hi han fet allí tants anys.
Vivències com aquesta de persones senzilles, de gent que no sortia als diaris, que no ocupava càrrecs polítics ni sindicals, però que amb el seu dia a dia també escrivien les pàgines de la història n’hi ha hagut moltes “arxivades” a l’Arxiu de Salamanca.
Alguns mitjans de comunicació es van fer ressò de la trobada d’aquestes cartes. Regió7, El Punt, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i Antena 3 van dedicar-hi reportatges i aquest darrer canal va convidar els fills a l’Arxiu de Salamanca perquè puguessin veure la cartera i el seu contingut. Allà els fills van poder veure les cartes originals, però no ha estat fins el 3 de desembre de 2015, al cap de més de 10 anys de la descoberta, que, en un acte celebrat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la cartera els ha estat retornada oficialment.
Recuperar les cartes d’amor dels pares amb els ‘papers de Salamanca’ (“Ara”, 4/12/2015)
La família Soler-Duocastella recupera les cartes d’amor confiscades a Salamanca (Regió7, 5/12/2015)
Reportatge “De la trinxera a Salamanca”,
publicat pel periòdic Regió7 el dia 9-1-2005
Reportatge “Amor en temps de guerra”
publicat pel diari “El Punt” el 17-12-2004
