Cartes que el seu germà Manuel, amb qui havia compartit la “Villa Herbette” a Montpeller, li envia un cop està instal·lat a París, treballant a la Layetana Office. S’hi poden constatar les dificultats per fer arribar res a la seva esposa Pepita a Barcelona, els problemes per trobar feina dels exiliats que “sols servim per a l’escriptori i no coneixem l’idioma”, i les dificultats per rebre la petita paga que se’ls atorga. Les cartes reflecteixen la sort de Manuel en poder fer venir la seva esposa Encarna i fills, així com el retrat que aquesta fa de la situació interior de Catalunya sota el nou règim i del perill per a Camil Companys de tornar a Barcelona. Hi apareix la intenció de constituir un Consell de personalitats de la intel·lectualitat catalana, amb contingut polític.

En la seva darrera carta, s’entreveu la propera caiguda de París davant l’ofensiva alemanya i la intenció de Camil de tornar cap a Montpeller. Dies després, davant l’entrada dels tancs alemanys a la capital francesa, Camil haurà de fugir cap el sud enmig d’un èxode caòtic i dramàtic.