La dona de Camil Companys va romandre a Catalunya amb el seu fill Ramon després que el gener de 1939 el seu marit marxés a l’exili francès junt amb els altres germans. En aquestes cartes es traspua el dolor creixent que provoca a l’esposa de Camil la separació del seu marit i com, cada vegada més, lamenta la decisió presa a corre-cuita de quedar-se a Catalunya en lloc de marxar plegats a França. El tancament de fronteres de l’Espanya falangista i la manca de voluntat política de les noves autoritats fa estèrils els intents de la Pepita per aconseguir el reagrupament familiar a l’exili.
Les cartes que reproduïm també permeten veure la repressió lingüística i la imposició ideològica del règim: les que són enviades a través de Correus són en castellà i contenen les fórmules franquistes habituals (“III Año Triunfal”, “Año de la Victoria”, “Arriba España”, “Saludo a Franco”); a més, per por i per despistar, la Pepita les adreçava a una imaginària amiga (“Mi muy querida e inovidable amiga”). Només la primera, enviada hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i les que foren enviades a través d’un particular són en català i adreçades al “Molt enyorat i estimat Camil”.