Barcelona, 24 de enero de 1939
Molt estimat Camilo. Acabo de veure a n’en Manuel i les coses te les portarà l’amic que us ha portat la carte. Lo que’m demanaves ja ho tinc doncs ho he estripat. Casi ho tinc tot ordena(n)t. Tant ahir com avuy en Jaume i la Catalina han vingut. Apesar de les circunstancies ha vingut molta gent i han telefonat. Ahir va fer-ho en Ricart i l’hi vaig dir que eres fora. No ha dit res mes. Varem veure en Banús, avuy en Ruiz i Santa Bárbara els he dit a tots que erets desde diumenge movilizat. Aquesta carte te l’escric are que estic mes tranquila, pero faré lo que tu vulguis o sigue que si vols que vingui vin’am o enviam a buscar, doncs lo que per a mi te mes valor ets tu avans que tot.
Abrassades i fins que ens poguem veure (l’altra pàgina)
—
Aquella noia que neteja el pis de las tevas germanes ahir i avuy ha vingut a buscar-me les claus. Si volen alguna cose feu-mo saber.
Aquesta carte (te tan poca t) es tan sensa cap i peus pero ja comprendrás el meu estat d’ànim sensa dormir ni menjar desde que te n’has anat.
Repeteixo faré lo que tu vulguis. Mes ben dit no lo que vulguis si no lo que tu creguis mes convenient per a tots. Lo que si et demano que sempra em puguis comunicar -te amb mi ho fagis tan el nen com jo nomes vivim per lo que tu ens diguis. Adios Camilo. T’estima la teva Pepita.
T’encloc aqueixos paper que el nen et vol enviar.
