Montpellier, 7/2/40

Apreciat Camilo:

Fa dies que no he tingut noves teves, encar que indirectament n’he tingut per en Lladó i altres arrivats de París.
Lo de la Encarna i nens no s’acaba de resoldres, sembla que els i costa obtenir el visat consular i els fan passar en raons, sens desenganyar-los. Lo cert es que els dies passen i l’assumpte no es resolt pas.

Avui han portat el butlletí que t’adjunto, i que ja estaràs enterat de lo que es tracta.

Lo de aquell jove que deia que podrian entregar quelcom a la Pepita, em sembla que no reeixirà pas, ara diu que el seu pare està malalt i que per això no ho han fet, pero a mi em sembla que es un fantasiós y que no farà res.

Que fas? Escriu y conta com va l’oficina, si treballeu molt, si ho pagan bé, etc,etc.

Aqui la vida de sempre, sens fer res, ni possibilitats de poguer fer, dormir molt i passarse hores i hores al café.

Suposo que ab el bon temps (ara aqui fa uns dies explendits) ja et trobaràs millor a Paris i te trobaràs aclimatats.

Records al Lluis (no se si es a Paris) a n’en Tauler, i una forta abrassada de ton germa

Manuel