Portada
Aquestes són les memòries de dos cunyats veïns de Monistrol de Montserrat: Francesc Buira Farré (Barcelona 1910-Monistrol 1984) i Isidre Palau Inglès (Tàrrega 1903-Monistrol de Montserrat 1951) que van anar a la guerra pel bàndol republicà quan el primer tenia 27 anys i el segon 35; ells van sobreviure; tots dos estaven casats. Cadascú va fer la guerra enquadrats en unitats diferents.
La seva història no difereix gens de les viscudes per la gran majoria de soldats de les files republicanes: precarietats de tota mena i la superioritat aclaparadora de l’armament franquista. El seu recorregut va abastar des del Pirineu a l’Ebre passant pel front del Segre. Podem dir que no els van estalviar cap de les batalles importants del darrer any de guerra.
Buira va narrar les seves vivències en un manuscrit de 8 pàgines. El text es va escriure en dues tongades: una primera signada per F. Buira amb l’afegit de “fin de la 1a parte”; la segona no té signatura.
El manuscrit de Palau són vint-i-una pàgines escrites en un quadern d’espiral. Tot i que estan signades per ell, les memòries les va escriure, al dictat, la seva muller Quitèria Buira Farré, germana de Francesc Buira Farré. Isidre Palau va morir el 21 de gener de 1951 d’una bronquitis crònica i, segons explica la seva neboda Teresa Buira, no va superar les seqüeles de salut que li ocasionà la guerra. Hem inclòs també el poema escrit per la Quitèria Buira: “Vers dedicat al meu difunt espòs Isidro Palau Inglès” que ens situa en la tristor que acompanyava la vídua de 46 anys.
Ambdues històries estan escrites en castellà; per edat no van participar de l’escola catalana de la Generalitat republicana. Presentem transcrites les memòries de Francesc Buira i després les d’Isidre Palau; també les reproduccions fotogràfiques de les pàgines dels dos quaderns i un conjunt de fotografies de Francesc Buira i la seva muller Àngela Basagaña Dordas, nascuda el 8 de març del 1916 a Planoles, i de Quitèria Buira. Dissortadament, la família no conserva cap fotografia d’Isidre Palau.
