Mapes
La Junta de Defensa i els refugis
31-3-1937. Document de la Junta de Defensa on es detallen possibles refugis situats en domicilis particulars de Manresa. La majoria d’ells van acabar sent descartats ja que no oferien prou protecció davant la creixent potència de les bombes de l’aviació franquista. Calgué, doncs, construir-ne de nous. (Arxiu Comarcal del Bages).
1937. Document sense data de la Junta de Defensa on explica “els seus fins i els seus mitjans”. (Arxiu Comarcal del Bages).
Mostra de les relacions setmanals dels jornals que cobraven els obrers per a la construcció dels refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).
Relacions de ciutadans que havien d’anar a treballar, per torns, en la construcció de refugis. Sovint, la Junta de Defensa es queixava de la poca col·laboració ciutadana. (Arxiu Comarcal del Bages).
Document sense data on consta una relació del nombre de refugis en construcció, el seu estat, la seva superfície útil i la seva capacitat a raó de quatre persones per metre quadrat. (Arxiu Comarcal del Bages).
Febrer del 1938. Informe de la Junta de Defensa Passiva sobre la difícil situació en què es troben els treballs de prevenció dels bombardeigs. (Arxiu Comarcal del Bages).
12 i 19-12-1938. Petició de la Junta a l’Ajuntament –i resposta d’aquest- referent a la necessitat de disposar d’una camioneta per tal d’accelerar la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).
4-1-1939. Relació dels treballs que el delineant Josep Blasi havia realitzat en relació als refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).
Editorial del diari “UGT”, del 22 de desembre de 1938, respecte al bombardeig aeri del dia abans sobre Manresa que causà 33 morts. (Arxiu Comarcal del Bages).
Notícia que els diaris El Dia i UGT donaren sobre la mort de l’eminent professor universitari manresà Francesc Barjau i Pons, víctima del bombardeig aeri que assolà Barcelona el 19 de gener de 1938. Nascut a Manresa l’any 1852, Francesc Barjau fou catedràtic d’Hebreu a la Universitat de Sevilla (durant els anys 1895-1904) i d’Hebreu i Àrab a la de Barcelona fins a l’any 1922, quan es jubilà. A més, fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El bombardeig franquista del dia 19 el va sorprendre quan passejava amb la seva filla, que també hi morí. Igualment, al començament de la guerra, a causa de la repressió, moriren dos dels seus fills: el notari Eustaqui Barjau i Martí i el caputxí Jaume (Pare Josep Oriol de Barcelona), qui fou assassinat a Manresa, on havia estat destinat. (Arxiu Comarcal de Bages).
L’espionatge sobre Manresa
24-6-1937. Informe sobre la fabricació de material de guerra a Manresa facilitada a l’exèrcit franquista per un “evadido”. Amb aquest terme es referien a ciutadans que s’havien passat al bàndol franquista i que podien proporcionar informació valuosa en relació a la ciutat on havien viscut fins feia poc. En d’altres ocasions, aquestes informacions eren obtingudes, amb mitjans més coercitius, a través de soldats de l’exèrcit republicà que havien estat fets presoners de guerra per part de l’exèrcit franquista. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura. Ministerio de Defensa).
7.3.1938. Un recluta català “evadido de la zona roja” proporciona informació sobre la fàbrica Pirelli “enclavada entre el cementerio de Manresa y el río Cardoner”. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
7-7-1938. Dades facilitades per un altre recluta sobre objectius militars de Manresa així com de la baixa moral de combat dels soldats republicans acabats d’incorporar a files. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
16-12-1938. Cinc dies abans del primer bombardeig sobre Manresa, el “General Jefe del Cuerpo de Ejército de Aragón” informava al “Generalísimo de los Ejércitos Nacionales”, és a dir al mateix Francisco Franco, dels “objetivos militares” de la ciutat.
Com es pot veure en el plànol, bona part d’aquests objectius es trobaven dins el teixit urbà de la ciutat. Atesa la poca precisió tècnica d’aquells bombardeigs aeris, això significava un gran risc per a la població civil. Malgrat aquesta evidència, els bombardeigs continuaren amb la seva tràgica conseqüència de destrucció i víctimes innocents. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
9-2-1937. Informació del SIFNE, procedent de França, sobre la instal·lació d’una “emisora roja” al turó de Puigterrà, i la construcció d’un gran refugi soterrani al mateix turó, en el qual “estan obligados a participar por turno todos los ciudadanos hasta 45 años”.
El SIFNE (Servicios de Información de la Frontera Nordeste de España) començà a actuar el setembre del 1936. En formaven part molts ciutadans catalans que havien hagut de fugir de la zona republicana. El febrer del 1938 el SIFNE va ser absorbit pel SIPM, sota un comandament franquista exclusivament militar i centralitzat. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
23-8-1937: Croquis parcial de Manresa amb objectius a bombardejar. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
30.9.1937. Els serveis secrets franquistes marquen a la seva aviació la localització de les indústries de guerra manresanes per tal que siguin bombardejades. Es fa una referència explícita a Cal Serrahima. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
Un manresà evadit de la “zona roja” fa saber a l’exèrcit franquista que el director de la fàbrica Cros, de Badalona, desitja que l’aviació destrueixi aquesta fàbrica, ja que s’ha convertit en una indústria de guerra on s’hi fabrica trilita. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
19-5-1938. Informació i localització de la fàbrica de Cal Marquet –origen de la futura Lemmerz- a Manresa. L’aviació franquista metrallà aquest edifici el gener del 1939. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
8-7-1938. Informació sobre objectius militars de la ciutat de Manresa recollits per “uno de nuestros agentes” del servei d’espionatge. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
4-8-1938. El “Servicio de Información y Polícia Militar” (SIPM) de l’exèrcit franquista assenyala els objectius a bombardejar de Manresa, alguns dels quals serien atacats pocs mesos després. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
El Estado Mayor del Aire de l’exèrcit franquista, en un informe sobre “puntos vulnerables de los tranformadores eléctricos de Cataluña” que calia bombardejar, assenyalava com a objectiu núm. 25 l’estació transformadora de Manresa situada prop del Pont de Ferro. El dia 21 de desembre del 1938 l’aviació la va bombardejar –sense tocar-la-, però les bombes van causar la mort de les germanes Maria i Marina Gibert Rubinart. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
Anys 1937 i 1938. Recopil·lació resumida dels objectius seleccionats per a bombardejar per part de l’aviació franquista a Manresa i voltants, principalment Sallent i Santpedor. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
Juny del 1938. Dipòsits de material bèl·lic, dipòsits de gasolina i d’indústries de guerra de Manresa susceptibles de ser bombardejats, segons un informe del Estado Mayor del Ejército del Aire. Observis’ com aquesta informació és sol·licitada per l’Aviazione Legionaria d’Itàlia i el 19 de juny del 1938 l’Exèrcit franquista li tramet. A continuació podem veure els mateixos documents traduïts a l’italià i uns croquis de la ciutat de Manresa amb la indicació dels objectius a bombardejar. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa i Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma).
Croquis parcial del municipi de Sallent. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
17-1-1939. Serveis d’espionatge i escoltes radiofòniques de la Legió Còndor. S’assenyala la línia del front just una setmana abans que les tropes franquistes entressin a Manresa. Igualment, s’informa d’una estació portàtil de ràdio a la Costa de la Vila, situada a prop del nucli urbà de Santpedor. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
Múltiples informacions, plànols i croquis de l’espionatge franquista referents als aeròdroms de Sallent i Santpedor. Alguns documents són posteriors a la guerra, quan es tramitava el retorn dels terrenys expropiats als seus propietaris. (Archivo Histórico del Ejército del Aire. Villaviciosa de Odón).
Els bombardeigs
Bombardeig del 21 de desembre del 1938
21-12-1938. “Parte de campaña” de la Sección Operaciones del Estado Mayor del Ejército del Aire, corresponent al 21-12-1938, que menciona el bombardeig de Manresa a càrrec de la 2ª Brigada de l’”Aviación Hispana”. També podem veure la mateixa referència segons el “Boletín de Información” de la Jefatura del Aire. (Archivo Histórico del Ejército del Aire, de Villaviciosa de Odón i Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
22 desembre del 1938. El servei d’espionatge radiofònic de la Legió Còndor alemanya informa a l’exèrcit franquista dels efectes del bombardeig aeri sobre Manresa segons les notícies d’una ràdio republicana. Podem veure el text en alemany i en la seva traducció al castellà. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
Llibre d’actes de la Creu Roja de Manresa corresponent al dia 21 de desembre del 1938. S’hi assenyalen les persones ferides pel bombardeig aeri d’aquell dia que foren ateses mèdicament al Dispensari de l’entitat, i les que, ferides amb més gravetat, foren traslladades pels camillers als hospitals de la ciutat, així com els cadàvers que foren duts al cementiri. Es pot observar com, només al carrer de la Llibertat, hi hagué tres morts i un ferit. (Arxiu Comarcal del Bages).
22-12-1938. Autorització judicial de l’enterrament de les germanes Maria i Marina Gibert, mortes pels bombardeigs aeris del dia 21. (Arxiu Municipal de Manresa).
Recordatori de la mort d’Ignasi Corrons i Lladó, mort com a conseqüència del bombardeig aeri del 21 de desembre de 1938 a Manresa. Segons el document, diverses misses d’aquell dia -al cap d’un any de l’esmentat bombardeig i d’11 mesos de l’entrada dels franquistes a la ciutat- es feien en record seu. El text -escrit obligatòriament en castellà- diu que Ignasi Corrons va ser “víctima de la aviación”. Aquest eufemisme servia, en aquells temps de dictadura, per amagar la realitat dels bombardeigs aeris franquistes sobre la població civil i que el govern del general Franco mai va reconèixer oficialment.. (Col·lecció familiar).
Bombardeig del 19 de gener del 1939
17-18 de gener del 1939. Activitat aèria de la Legió Còndor sobre carreteres i ferrocarrils de l’entorn de Manresa dos dies abans del segon bombardeig. En la ofensiva final de Catalunya les tres aviacions de l’exèrcit franquista (Còndor, Legionària i Hispana) combinaren les seves accions contra el territori i els seus habitants. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
19 de gener del 1939. “Parte de campaña” de la Sección Operaciones del Estado Mayor del Ejército del Aire. Aquell dia Manresa fou bombardejada i ametrallada des de l’aire.Al matí, fou bombardejat, entre d’altres, el sector de l’estació del Nord (segons aquest document, a càrrec de 10 avions) i, a la tarda, caces de fabricació alemanya metrallaren l’estació de Manresa-Alta. El darrer document reprodueix el mateix text però amb italià. El destinatari del document era l’Aviazione Legionaria Italia. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa i Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma)
19 de gener del 1939. Informe de la “Región Aérea de Levante” de l’exèrcit franquista sobre els metrallaments contra les tropes republicanes en retirada al sector de la carretera de Calaf a Manresa. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).
20-21 gener del 1939. Activitats de l’”Aviación Hispana” i de la Legió Còndor alemanya al sector de Manresa segons els informes de l’Aviazione Legionaria italiana. Una mostra de la bona coordinació entre les tres aviacions franquistes que atacaren Catalunya al final de la guerra. (Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma).
23-24 gener del 1939. Atacs aeris de la “Aviación Hispana” franquista al voltant de Manresa davant de la imminent ocupació de la ciutat. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa i Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma).
L’Aviazione Legionaria italiana relaciona els objectius a bombardejar del tram de ferrocarril entre Lleida i Manresa. (Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma)
