També publiquem l’argument original de la pel·lícula “Plácido”, que inicialment s’havia de titular “Siente un pobre en su mesa”
Des d’avui el web dedicat al rodatge de la pel·lícula “Plácido” a Manresa (www.memoria.cat/placido) s’enriqueix amb una aportació molt rellevant: un àlbum amb fotografies i dibuixos que Cine Club Manresa va regalar al seu director, Luis García Berlanga, per agrair-li la seva assistència a una de les sessions organitzades per l’entitat manresana a la Sala Loiola, on Berlanga va presentar la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”, el 17 de març del 1961.
L’àlbum forma part del fons Berlanga de la Filmoteca Española. La nostra entitat, Associació Memòria i Història de Manresa, va signar el passat mes de febrer un acord amb la Filmoteca pel qual adquiríem una còpia digitalitzada de l’àlbum i la podíem reproduir al web www.memoria.cat/placido.
Publiquem també la carta adreçada a Berlanga, datada el 12 de juliol del 1961, i signada pel president de Cine Club Manresa, Joan A. Ribas Campos, que l’informa que li enviaran aquest àlbum del rodatge del film amb fotografies de Jaume Marcet Marcet i dibuixos de Miquel Esparbé, “ambos miembros de nuestro Cineclub” i que també se li enviarà un quadre, pintat pel mateix Esparbé, que aleshores només tenia 17 anys, però que segons Joan A. Ribas, “[Esparbé] ha obtenido ya varios premios de pintura en certámenes juveniles, puede que, en ciernes, posea la potencialidad artística de los grandes artistas”. A la carta demanen a Berlanga l’adreça on li poden enviar aquest “modesto obsequio para quien merece mucho más”.
Cine Club expressava en aquesta missiva la seva gran admiració, estima i agraïment envers Berlanga: “Era deber de este Cineclub para con VD. corresponder a su gentileza. Nuestra ciudad vivió días inolvidables ante la insólita aparición de un equipo cinematográfico que, a sus órdenes, emprendió el rodaje del film “Plácido”. Y aprendimos más técnica de cine ante la lección práctica que VD. y los suyos nos dieron sobre nuestra geografía urbana, que en todos los libros leídos hasta tal suceso. Pero hubo más. Sólo bastó una llamada en nombre de Cineclub Manresa para que Vd. y sus componentes nos escucharan y con encendido entusiasmo quisieran colaborar con nosotros, débiles hormigas que intentamos romper lanzas en favor !ay! del buen cine”.
La resposta de Berlanga a Cine Club Manresa no es va fer esperar. El 15 de juliol els deia que exageraven la seva participació en el seu Cine Club: “Era deber nuestro el acudir a su cita y solo sentí que nuestra intervención no fuese lo brillante que hubiera sido de desear. Con su afecto y simpatía estábamos suficientemente gratificados”. Berlanga els promet que guardarà l’àlbum i el quadre “como muestra de la simpatía con que fuimos acogidos, no solo por Vds. sinó por toda Manresa”.
Una autèntica joia
L’àlbum és una autèntica joia, amb fotos inèdites de Berlanga dirigint el film, realitzades per Jaume Marcet Marcet, i amb dibuixos d’un joveníssim Miquel Esparbé, que en alguns casos completa amb el seu traç el perfil de les persones o objectes (focus, portes, aparadors, baranes del balcó…) de les fotografies.
El producte final, amb les fotografies, dibuixos i textos, va ser aquest àlbum tan acurat i fantàstic que evidencia, a més, una gran estima de Cine Club Manresa envers Berlanga, i que el reconegut director devia apreciar enormement.
Vegeu l’àlbum que Cine Club Manresa va regalar a Berlanga.
L’argument inicial del film. “Siente un pobre en su mesa”
Us oferim també digitalitzades les 10 pàgines de l’argument original de Luis García Berlanga i Rafael Azcona a partir del qual es va desenvolupar el guió del film “Plácido”. Inicialment la pel·lícula s’havia de titular “Siente un pobre en su mesa”, però aquest títol va ser censurat i després de denominar-se provisionalment “Los bienaventurados”, la pel·lícula va acabar portant el nom del seu protagonista: Plácido.
En l’argument original escrit el 1960, Berlanga i Azcona es van inspirar directament en la campanya de caritat promoguda pel govern franquista que s’anomenava així. No és d’estranyar, doncs, que aquest títol fos víctima de la censura del règim. El document que ara us oferim representa la primera col·laboració entre Berlanga i Azcona que a partir d’aquell moment van formar un tàndem exitós en 11 films més.
En la sinopsi, que val la pena llegir atentament per la seva riquesa literària, es desenvolupa la idea base del guió posterior. La idea central és la campanya de Nadal de convidar un pobre, que en el guió posterior es va enriquir amb la història del protagonista, Plácido, la seva família i la presència dels actors i actrius en la campanya nadalenca.
Es tracta d’una història plena d’ironia i d’una crítica ferotge a una societat hipòcrita, injusta i en la que el més important són les aparences. S’hi exposa que els pobres han d’existir perquè els rics puguin fer caritat, netejar les seves consciències i sentir-se satisfets: “los pobres escasean una barbaridad.¿Qué pueden hacer? ¿Van a estropear la campaña por la escasez de pobres?”
Les descripcions dels personatges i els ambients són extraordinàries i reflecteixen perfectament les misèries –morals sobretot- de l’època.
