Josep Rafael Manuel Sabaté, molt conegut a Manresa per la seva participació en diverses entitats, per les seves afeccions periodístiques i col·laboracions literàries a la premsa local i per haver treballat molts anys a Can Jorba i al Banc Mercantil de Manresa, ha explicat en un blog les seves vivències a la Guerra de Sidi Ifni i el Sàhara, que li va tocar de viure com a soldat de transmissions.
D’aquesta guerra, se n’ha dit la guerra oblidada o silenciada. El conflicte es va iniciar el 23 de novembre del 1957, quan l’exèrcit d’alliberament pro-marroquí va penetrar a Ifni per expulsar-ne la potència colonial espanyola. Franco va fer defensar a ultrança aquell territori que en bona part és desèrtic. El 30 de juny de 1958 se signava l’alto el foc. El règim franquista va conservar la colònia del Sàhara Occidental, però va cedir el protectorat del sud, amb capital a Tarfaia. Segons dades buscades i proporcionades pel mateix Sr. Sabaté, el balanç de víctimes espanyoles fou de 198 morts, 80 desapareguts i 574 ferits; en total, doncs, 852, la majoria soldats de lleva. El 1969 Sidi Ifni seria definitivament cedit al Marroc. El 1975 Espanya abandonava el Sàhara.
La narració del desembarcament a la platja de Sidi Atzman, de l’estada a les poblacions d’Al-Aaiun, Smara, Dakhla –l’antiga Villa Cisneros- i Daora; la descripció de les penalitats sofertes, l’ingrés en un hospital i la casualitat que el metge que l’atengués fos precisament un manresà, la descripció de moments ben tensos (“Nos silbaron las balas, recibimos impactos, vimos heridos y, para colmo, se nos averió la emisora…”); les seves crítiques a “la despreocupación e indiferencia de aquellos a quienes correspondía velar por la potenciación y fortalecimiento del Ejército”; la pena pels companys morts i l’explicació de tantes altres qüestions fins a la rebuda triomfal que els tributà la “Banda de Cornetas y Tambores del Regimiento” a l’estació d’Atocha fan que aquests escrits tinguin un gran interès.
