A l’epistolari es parla del present i futur de Catalunya. Batista i Roca afirma que la posició del Consell Nacional de Catalunya a Londres –organisme del qual era secretari- havia de ser la de “impulsar la marxa progressiva del nostre poble” i reivindicar “el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures” i no pas reclamar cap estatut.

Batista i Roca informa Creus de la voluntat del Consell Nacional de ”obtenir la unió de tots els catalans” i li demana què sap de l’opinió dels catalans de l’interior: “Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu”. També mostra el seu convenciment que els guanyadors de la Segona Guerra Mundial no faran caure el règim de Franco.

Al seu torn, Jaume Creusli explica els greus problemes que comporta la dispersió i aïllament dels catalans a l’exili i l’informa del lloc on es troben alguns catalans exiliats com “Rovira i Virgili, Martí Barrera i els mestres Fabra i Casals”. També demana a Batista i Roca la formació d’un “govern fort”, que es potenciï la gent jove, que es deixin al marge “moltes carcasses de prohoms” i “sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.

Trobareu el nou apartat del web a: