24 cartes que ens permeten recuperar una part de la història desconeguda de la nostra literatura i del nostre país
El web dedicat a Joaquim Amat-Piniella, que fa pocs dies va publicar en línia els 71 poemes de Les llunyanies (Poemes de l’exili), ofereix també a partir d’avui les transcripcions de l’epistolari que s’ha conservat entre els escriptors Amat-Piniella i Agustí Bartra.
És un recull de 23 cartes, més una altra d’Anna Murià, esposa de Bartra. De Joaquim Amat-Piniella s’han conservat 17 cartes (10 de mecanoscrites i 7 de manuscrites); d’Agustí Bartra 6 (5 de mecanoscrites i una de manuscrita) i d’Anna Murià, 1 de manuscrita.
Algunes cartes ja eren conegudes íntegrament o parcialment. Tanmateix, és la primera vegada que aquest interessantíssim epistolari entre aquests dos grans escriptors es publica de manera conjunta i completa.
Va ser Amat-Piniella qui va iniciar aquesta relació epistolar, amb una missiva datada el 23 de desembre del 1947. D’entre els anys 1947 i 1949 es conserven 9 cartes. Aleshores es produeix una aturada fins el 1953. Del 1953 al 1958 se’n conserven 14. La darrera carta, de l’Amat a Bartra, va ser escrita molts anys més tard, el 1972, quan Bartra ja és a Catalunya, després d’haver tornat de l’exili.
Pere Vives, l’origen de tot
La primera missiva de l’Amat a Bartra comença recordant un amic comú, Pere Vives i Clavé, que va coincidir amb Agustí Bartra al camp de concentració d’Agde entre els mesos de febrer i agost del 1939, mesos de “manta i cigarreta compartida”, amb expressió de Bartra, i durant els quals van establir una amistat molt estreta. Pere Vives i Amat-Piniella van coincidir després en tot el seu llarg i dolorós exili fins al camp de concentració de Mauthausen, on Vives fou assassinat el 30 d’octubre del 1941 amb una injecció de benzina al cor. Doncs bé, fou Pere Vives qui parlà a l’Amat sobre Agustí Bartra -que Amat no coneixia personalment- i li féu descobrir la seva poesia.
Cartes d’un gran valor documental
Les cartes tenen un gran valor documental perquè ens aporten molta informació sobre els dos escriptors, especialment sobre la seva activitat literària i cultural -amb l’explicació també per part d’Amat d’obres que a hores d’ara encara són inèdites-, els seus projectes, el seu dia a dia, la seva visió sobre la literatura catalana, el possible “divorci” entre els escriptors catalans de l’interior i els de l’exili, el present i el futur de Catalunya…
També ens descriuen el seu estat d’ànim, que passa per moments d’angoixa i desesperació i amb d’altres més esperançats.
Remarcables també són les opinions d’Agustí Bartra en comentar el seu “Coral a Lluís Companys per a moltes veus”: “Crec que és un dels poemes millors que he escrit. Potser l’estimo pel molt que m’ha fet sofrir. Però a part d’això experimento la sensació d’una gran deslliurança interior, d’haver pagat un deute profund que devia feia temps i temps”.
L’epistolari també ens descobreix diversos aspectes desconeguts, com que, el 1953, Amat-Piniella es plantejava sortir de Catalunya per anar cap a Mèxic, o com es van conèixer Agustí Bartra i Leon Felipe, el 1956.
Les cartes d’Amat-Piniella a Bartra evidencien la immensa admiració que sent envers la seva persona i la seva obra (“per fi tenim a Catalunya un poeta amb ambició d’universalitat”). Un relleu ben especial mereixen els elogis dedicats a les seves obres Rèquiem i Odissea.
K.L. Reich i Les llunyanies
Són també de gran interès les diverses referències que l’Amat fa de la seva gran obra K.L. Reich -que lògicament encara no havia vist la llum, que va enviar a Agustí Bartra i que aquest intentà publicar a Mèxic, però sense èxit-, i dels poemes “Llunyanies”, dels quals Amat n’envia 5 a Agustí Bartra.
A la pregunta d’Anna Murià a l’Amat de si creu que ha guanyat la seva guerra, Amat li respon: “¿Com se us ha acudit de fer aquesta pregunta? Me l’he feta jo mateix tantes vegades. No, amiga Murià, no l’he guanyada. Ara sé, però, quan la guanyaré […] quan “K.L.Reich” hagi sortit a la llum pública, vull dir amb això, quan puguem parlar dels nostres màrtirs, quan puguem rehabilitar la seva memòria…”. K.L. Reich no sortiria publicada fins l’any 1963, 17 anys després d’haver-la escrit.
Es tracta, doncs, de 24 cartes que ens permeten recuperar una part de la història desconeguda de la nostra literatura i del nostre país.
La transcripció de l’epistolari ha estat obra d’Anna Casasampera Brún.
Podeu llegir les transcripcions de totes les cartes i també una selecció dels fragments més destacats en aquest apartat del web de l’Amat-Piniella:
https://www.memoria.cat/amat-piniella/epistolari-amat-piniella-agusti-bartra/
També hi hem inclòs l’article “El poeta Agustí Bartra” de Joaquim Amat-Piniella i el poema “Ànima i món”, que Agustí Bartra va dedicar a Amat-Piniella.
