Memoria.cat publica avui la nota manuscrita inèdita que els companys d’Agustí Soler Fosas que havien compartit cel·la amb ell a la presó Model de Barcelona van escriure a la seva esposa, per fer-li saber que s’havien endut el seu marit (se sobreentén que per ser afusellat al Camp de la Bota) i quines havien estat les seves darreres paraules.
La carta –que ens ha estat facilitada fa pocs dies per la família- és datada el 8 de novembre de 1939, el mateix dia de l’execució de qui havia estat alcalde de Sant Joan de Vilatorrada durant la Guerra Civil. El document va ser amagat discretament a la vora d’una peça de roba que es va retornar a la família i va ser localitzat després entre les pertinences del difunt.
En cap moment les autoritats penitenciàries no van informar la família de la mort d’Agustí Soler. La seva dona, Montserrat Prat, se’n va assabentar quan, en anar a la presó, ja no el va trobar. Tampoc no va poder recuperar-ne les restes.
Al text es pot llegir que les darreres paraules d’Agustí Soler van ser per a la seva esposa i filles, “y repitiendo lo que tantas veces nos había dicho: ‘Soy inocente’”.
En aquesta entrevista que vam efectuar a les seves tres filles, la de més edat, Rosa Soler, recorda molt bé la darrera visita que ella i la seva mare li van fer a la Model i com ell, bo i agafant-se als barrots de la cel·la, va cridar: “Aneu amb el cap ben alt pertot arreu. Sóc innocent. No he matat ningú! Aneu amb el cap ben alt”.
Rosa Soler serà una de les persones que intervindran aquest diumenge, a les 12:00 h, a l’acte d’homenatge que es farà als 1.717 afusellats al Camp de la Bota.
Podeu veure la carta i la corresponent transcripció en aquest enllaç.
