Amb cartes del president Tarradellas, Farreras i Duran i Mercè Rodoreda

El nostre web La República a Manresa en un clic (1931-1936) s’enriqueix amb documentació i informacions inèdites de l’advocat, polític, escriptor, dramaturg i traductor Joan Francesc Vidal Jové (Manresa, 1899 – Newcastle, 1978). Els documents nous procedeixen de la Biblioteca de Catalunya i del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Trobareu la biografia de Vidal Jové i els nous documents aquí.

Secretari general d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, al costat de Joan Selves i Carner

Joan F. Vidal Jové, un cop proclamada la República, fou assessor dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. El juny del 1934 va obtenir per concurs oposició el càrrec de secretari general d’Ordre Públic de Catalunya, a la conselleria presidida per Joan Selves i Carner.

Fugint a Marsella de la repressió a la rereguarda

Després del 19 de juliol, durant la repressió de la rereguarda republicana, es va dedicar a salvar moltes persones d’una mort segura fins que va haver de fugir. Segons recull un escrit inèdit que avui donem a conèixer: “la vida de mi esposa, de mis hijas y la mía propia estuvieron en peligro tan cierto de muerte que hube de abandonar mi puesto el mismo día en que se había decidido mi asesinato, lográndolo gracias a un coche del Consulado Francés que nos condujo a la Estación Marítima de Barcelona de donde salimos camino de Marsella. En aquel momento perdí, en manos de los anarquistas, mi casa, mis muebles, mis libros, mis ropas, todos mis bienes en absoluto”.

Arribat a França, va refusar passar al bàndol franquista perquè l’opció li “repugnava les seves idees”. Va viure a París i a Nimes. Va tornar a Catalunya el 1941. El 1943 fou condemnat a dotze anys de presó pel Tribunal Especial para la Masonería y el Comunismo, pena que fou commutada per sancions d’inhabilitació.

Traductor al castellà de grans obres de la literatura catalana, i de l’Ulisses de Joyce al català

A partir d’aleshores, instal·lat a Madrid, es dedicà plenament a la seva activitat literària i editorial. Va traduir al castellà Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell; la Crònica, de Ramon Muntaner; Obra poètica, de Joan Maragall; Aloma i Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda; Els vençuts, de Xavier Benguerel; El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa; Narracions, de Salvador Espriu, i una part de l’obra poètica de Jacint Verdaguer. També va traduir al castellà l’obra completa de Rimbaud i diverses obres de Rabelais, Marqués de Sade, Balzac i Zola.

El 1966 i en només set mesos va fer la primera traducció catalana de l’Ulisses de James Joyce, una versió d’una qualitat extraordinària que encara resta inèdita.

“M’agradaria no acabar la vida” sense completar les memòries

Vidal i Jové va escriure una part de les seves memòries –fins a la proclamació de la República– al llibre Històries del meu temps. (Abans d’ara), obra finalista del Premi Joanot Martorell el 1957, premiada als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Mendoza el 1958, i editada l’any 1970. Malgrat que en una carta inèdita a Farreras i Duran, que ara donem a conèixer, li diu que “M’agradaria no acabar la vida” sense haver finalitzat les seves memòries, dissortadament no les va acabar. “Crec, sincerament –afirmava–, que el que jo tinc per a dir pot ésser un document que interessi per a la història del nostre país. Sé coses, detalls i matisos que em penso que únicament jo recordo i jo he viscut. […] Únicament posant-hi el cor, els documents tenen vitalitat. I, el demés, ja és en els arxius: però hi és mort”.

Documents inèdits que donem a conèixer mitjançant aquest web

Entre la documentació inèdita que publiquem avui destaquen una fotografia de Joan F. Vidal Jové i la seva esposa, Assumpció Parellada, feta a París el 1939; els seus nomenaments com a assessor jurídic de la Comissaria General d’Ordre Públic de Catalunya i de secretari general d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya; un certificat sobre els seus serveis a l’ambaixada espanyola a París; una carta del president Tarradellas, i diferents fulls de l’expedient del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo corresponents a l’escriptor i polític manresà.

També oferim la correspondència entre Joan Francesc Vidal Jové i Mercè Rodoreda. L’escriptor manresà, que ja havia traduït al castellà Aloma (si bé encara no s’havia publicat), estava traduint l’obra Jardí vora el mar i li va demanar com havia de traduir al castellà el nom d’algunes plantes. “No trobo, a Madrid, cap jardiner que sàpiga català i em pugui dir el nom castellà d’algunes plantes. Tots em diuen que haurien de veure la flor i això no puc improvitzar-ho”. Mercè Rodoreda, en una carta inèdita, li facilita la traducció dels noms, si bé també li suggereix: “No hi fa res que hi hagi noms de flors que no existeixin. Posi-ho tal com li dic i tot quedarà molt rebé”.

Vegeu l’apartat dedicat a Joan Francesc Vidal Jové, amb els seus documents i fotografies.