Incorporem al web les obres “Amor”, “Un dinar fred”, i la fins ara desconeguda “Déu el va castigar”, així com una adaptació de “Five Star Final”
El web dedicat a l’escriptor manresà Josep Maria Planes s’enriqueix a partir d’avui amb la publicació de tres obres de teatre inèdites del gran escriptor manresà: “Amor”, “Un dinar fred” i “Déu el va castigar”. Les dues primeres havien estat representades als anys 30, però el text no havia vist la llum fins ara. De “Déu el va castigar” no hi ha constància que ni tan sols fos representada, i sembla que fins ara s’ignorava la seva existència. Avui també posem a disposició de tothom una desconeguda adaptació inèdita que Josep Maria Planes va fer de l’obra “Five Star Final”, del periodista i editor de premsa escrita de Pennsilvània Louis Weitzenkorn. Planes la va titular “La edició del vespre” (així, sense apòstrof).
Els originals de les quatre obres es conserven al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre.
L’obra “Déu el va castigar” s’ha conservat en la versió manuscrita; ”Un dinar fred”, en versió manuscrita i en versió mecanografiada; “Amor” i “La edició del vespre”, en format mecanografiat. Totes les versions contenen anotacions i diverses parts ratllades per l’autor manresà.
Josep Maria Planes va debutar com autor teatral amb “L’home que s’havia de morir”, estrenada al Teatre Novetats el 4 d’abril de 1930, dirigida per Carles Capdevila, i que va veure la llum en aquest web l’any 2020. El 6 de desembre de 1930 Josep Maria Planes estrenava la seva segona producció, “Qui l’ha vist i qui el veu”. La seva tercera obra de teatre va ser “Un dinar fred”, que va estrenar el 8 de març de 1932, i que ara us oferim en versió manuscrita i versió mecanoscrita. Finalment, el 7 de gener de 1933 estrenava la seva quarta obra de teatre. Es titula “Amor” i també l’oferim en aquest web.
Fins ara aquestes eren les obres teatrals conegudes de Josep Maria Planes, però avui, com hem esmentat, en fem pública una altra completament desconeguda: “Déu el va castigar”. Un pare prohibeix a la seva filla que es casi, i aquesta negativa produirà un seguit de situacions totalment inversemblants i uns girs de guió inesperats.
Josep Maria Planes també va traduir i adaptar al català diverses obres de teatre, dues de les quals trobareu en aquest web: El Faquir Bengapur, adaptació de l’obra The Spider, original d’Eulton Cursler i Lowel Brantano, i The Front Page, de Ben Hecht i Charles MacArthur, que va adaptar amb el nom de Reporters.
I des d’avui oferim una altra adaptació inèdita, la de l’obra “Five Star Final”, del periodista i editor de premsa escrita de Pennsilvània Louis Weitzenkorn i que Planes va titular “La edició del vespre” (sense apòstrof). L’obra, estrenada el 1930, neix de l’experiència periodística de Weiltzenkom i parla de com pot arribar a ser de salvatge el periodisme per aconseguir tenir més lectors. L’obra va tenir tant èxit que se’n va fer una pel·lícula, que en castellà portava el nom de “Sed de escándalo” i que es va estrenar el 1931.
Planes també va traduir i adaptar “El crit del carrer”, de Raymond Massey, i “Ces dames aux chapeaux verts”, de Germaine Acremant, que va titular “Quatre bones senyores”.
L’autor del web dedicat a Josep Maria Planes és Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Vegeu tota la informació sobre les 4 obres de teatre en aquest enllaç
