Francisco Gros retratà l’etapa més dura del sistema penitenciari franquista

A partir d’avui es pot consultar a memoria.cat un document inèdit i excepcional: les memòries que Francisco Gros (1908-1989) escrigué sobre la seva estada a la presó de Manresa, en  plena postguerra franquista, entre 1939 i 1942.

Condemnat a dotze anys de reclusió a causa del seu passat com a sindicalista, Francisco Gros patí en pròpia pell els rigors del sistema penitenciari durant l’etapa àlgida de la repressió franquista.

D’entre els episodis relatats a les seves memòries destaca especialment l’ingrés a la presó del mateix director del centre, caigut en desgràcia a causa d’un escàndol de corrupció relacionat amb la manca d’aliments per als reclusos.

Escrit amb una notable capacitat narrativa, el document que ara veu la llum ofereix una visió descarnada sobre aspectes com l’aplicació de la pena de mort, la justícia militar franquista, les delacions entre els mateixos reclusos, el tracte humiliant que els interns rebien per part dels guardes, el paper de l’Església com a legitimadora del sistema penitenciari, l’estraperlo i la corrupció dins la mateixa presó, els intents de fuga, etc.

A les seves memòries, Francisco Gros acompanyà la descripció dels fets de què fou testimoni amb reflexions personals, per mitjà de les quals oferí una visió plena de desencís i ironia.

Podeu llegir les memòries de la presó de Francisco Gros, aquí.