• Són quatre cartes que relaten com va ser l’escapada de la Manresa republicana en el 1937 i 1938, i dos textos més sobre l’experiència de la fugida escrits posteriorment.

El portal www.memoria.cat publica quatre relats inèdits de manresans que van passar de la Manresa republicana a la zona franquista els anys 1937 i 1938. Les cartes relaten de forma excepcional i en primera persona com va ser l’escapada de la ciutat fins a entrar en territori franquista.

El manresà Albert Torra i Ferrer va rebre entre el juny del 1937 i l’agost del 1942 un total de 440 cartes d’amics, coneguts i familiars —entre les quals, 120 del seu germà Daniel. Són 440 testimonis directes de les vicissituds, experiències i sentiments viscuts en aquells temps convulsos.

Aquelles cartes van passar a mans d’una de les filles de l’Albert, la Montserrat Torra i Puigdellívol, que, conscient de l’interès de moltes d’elles, ens ho va comunicar a Memoria.cat. De seguida, i atès el seu valor extraordinari, vam proposar-li de fer públiques les cartes de quatre manresans que expliquen com va ser la seva fugida de la zona republicana a la franquista. Avui, gràcies al treball de la Montserrat, podem donar a conèixer aquests testimoniatges complementats amb algunes imatges i documents aportats per les respectives famílies.

L’adreça del web és la següent: www.memoria.cat/evasions.

Es tracta d’uns testimonis directes d’aquesta escapada que, tot i ser força massiva, és un tema poc estudiat en profunditat. En concret, apleguem aquestes quatre cartes que rep l’Albert: una del seu germà Daniel i la primera carta que rep dels amics Ramon Algué i Mas, Ignasi Feu i Sala i Francesc Pich i Alsina, tots ells de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Aquestes quatre cartes constitueixen uns testimonis excepcionals escrits en primera persona i en el moment dels fets.

Com a complement d’aquests quatre testimonis epistolars, incloem el “Diario de Operaciones” d’Albert Torra i Ferrer, sobre el recorregut de l’evasió, i dues narracions més de l’experiència de fugida, tot i que es tracta de relats escrits ja de grans. Un és el que el mateix Albert Torra i Ferrer fa d’aquest episodi en una autobiografia adreçada als seus nets. I precisament el seu amic i company d’escapada, l’Iscle Selga i Ubach, explica també, ja de gran, tota aquesta experiència al seu fill Josep Maria, que ho va transcriure de seguida. Són, per tant, dos relats més del mateix episodi, des del punt de vista de cadascun dels dos protagonistes, l’Iscle i l’Albert. A tots els sis textos hem marcat en vermell els fragments que narren estrictament la fugida.

Agraïm moltíssim a la Montserrat Torra la confiança que ha tingut amb nosaltres. Us convidem a llegir aquests testimonis d’excepció: www.memoria.cat/evasions.