S’acompanya de la transcripció i d’una trentena de fotos de la seva estada a Manresa
El web que Memoria.cat ha dedicat enguany al rodatge de la pel·lícula Plácido de Luis García Berlanga (1961) (www.memoria.cat/placido), amb fotografies, retalls de premsa, articles i testimonis, s’enriqueix ara amb l’àudio inèdit (d’una durada de 70’) d’una presentació que el 1995 el mateix Berlanga va fer de la pel·lícula davant del públic manresà.
Va ser el 19 de setembre de 1995 quan Luis García Berlanga visità la ciutat de Manresa convidat per la Fundació Caixa Manresa. Després d’haver-se passejat per alguns dels escenaris urbans de la pel·lícula, la va presentar davant d’un públic incondicional a l’auditori de La Plana de l’Om.
Ara Memoria.cat ha recuperat l’àudio inèdit d’aquest acte (procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages) i us l’ofereix, acompanyat de la transcripció, la selecció d’algunes frases, una trentena de fotografies de l’estada del prestigiós director de cinema a Manresa i el ressò que aquesta notícia tingué al diari Regió7 i a TV3. Ho trobareu en aquest enllaç.
La xerrada de Berlanga formava part del cicle “Manresa i el cinema. 100 anys de cinema” organitzat per la Fundació Caixa Manresa, amb motiu del centenari del naixement d’aquest art. La primera sessió havia consistit en una conferència de Josep Maria Gasol i Josep Tomàs Cabot sobre la història i inicis del cinema a Manresa, que podeu veure en aquest web.
Durant l’acte Luis García Berlanga fou acompanyat del crític de cinema manresà Manuel Quinto, que li formulà les primeres preguntes. Berlanga, entre moltes altres coses, va afirmar que Plácido pretenia ironitzar sobre la caritat organitzada i que la censura els obligà a canviar el títol inicial de Siente un pobre a su mesa. Deixà ben clar que Plácido era la seva millor pel·lícula: “me parece la película mejor dirigida por mí, con el mejor guion, la mejor historia y con el ritmo más adecuado; […] la película más importante de mi vida cinematográfica”. Explicà el perquè es va filmar a Manresa, que a Hollywood no es podien creure el pressupost tan baix del film, que els grans directors de cinema es pensaven que tots els que hi sortien eren actors contractats –ja que no miren mai a la càmera– i que el fet que una dotzena dels grans mestres del cinema s’interessessin i valoressin Plácido va ser el moment més emocionant de la seva vida cinematogràfica.
Després del diàleg amb el públic, es va projectar la pel·lícula Plácido, però Berlanga no s’hi va quedar, ja que, segons va dir, “no veo nunca mis películas”.
D’altra banda, en un altre apartat del web recuperem l’entrevista-diàleg entre Luis García Berlanga i el manresà Josep Tomàs Cabot, que es va publicar a la revista Bages, el juliol-agost del 1961.
