Els documents es van fer públics entre els anys 2011 i 2021 i la seva aparició va tenir un ampli ressò als mitjans de comunicació
Memoria.cat ha renovat completament el web “Correspondència inèdita de Lluís Companys, Pau Casals i altres personalitats catalanes (Fons Jaume Creus i Ventura)” que es troba a l’enllaç: www.memoria.cat/creus
El web, publicat originalment el 2011, es presenta ara amb una nova plataforma que millora la visualització, la navegació i l’accessibilitat des de qualsevol dispositiu mòbil. Aquest projecte digital permet accedir a una documentació d’un gran valor històric, testimoni de moments clau de la política i la cultura catalana.
El fons conté documents d’altíssim interès, com cinc cartes manuscrites del president Lluís Companys i sis d’Enric Pérez Farràs escrites quan estaven empresonats pels Fets del Sis d’Octubre de 1934. També es pot llegir una carta de Joan Alavedra que explica la primera vegada que Pau Casals va tocar el Cant dels Ocells, o una crònica del mateix Alavedra sobre la mort de Francesc Macià, on descriu la negativa del bisbe Irurita a enviar capellans al velatori del President. Entre els documents també consta el testimoni escrit de Jaume Creus sobre la proclamació de la República; nou fotografies de l’enterrament del president Joan Casanovas a Perpinyà, l’any 1942, i tres fotografies de l’homenatge a Pompeu Fabra, a Prada, el 1948, entre molts altres documents que hi podeu trobar i que van ser inèdits fins que no van publicar-se al portal de Memoria.cat.
Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 – Barcelona, 1975) fou un home d’Estat Català i d’Esquerra Republicana de Catalunya i amic dels presidents Macià i Companys. El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià s’assabentà de la proclamació de la República per part de Lluís Companys quan es trobava precisament al domicili de Jaume Creus i es preparaven per dinar. Macià i Companys també es van refugiar a casa seva en una altra casa de Jaume Creus (Macià quan era perseguit per la dictadura de Primo de Rivera i Lluís Companys durant els bombardeigs franquistes).
Els documents es troben agrupats en tres blocs. El primer aplega els anteriors al 1939 i procedeixen de l’abundant correspondència que Jaume Creus va conservar, com les cinc cartes manuscrites del president Lluís Companys i les sis missives d’Enric Pérez Farràs, redactades quan tots dos estaven empresonats pels Fets del Sis d’Octubre. També ofereix dues epístoles de Josep Dencàs, dues de Pere Foix, una de Frederic Escofet i una de Manuel Carrasco i Formiguera.
També es poden veure còpies de deu cartes que Jaume Creus va enviar a Lluís Companys, cinc a Joan Casanovas, tres a Enric Pérez Farràs, dues a Josep Maria Espanya i una a Ventura Gassol, que evidencien l’amistat que Jaume Creus tenia amb personalitats molt destacades de la vida política de l’etapa republicana.
El periple de la documentació
La documentació d’aquest primer bloc va aparèixer en 29 carpetes que Gabriel Domínguez López, un drapaire de Gràcia, va trobar a un pis de Barcelona. Les carpetes van passar per diverses mans fins arribar al manresà Ignasi Mas i Santacreu que les va fer arribar a Memoria.cat, que va voler donar-les a conèixer. En el moment que la documentació va sortir a la llum, va generar molt d’interès i diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de la seva publicació.
El segon bloc aplega documentació posterior a la Guerra Civil i consta de cartes, telegrames i poesies inèdites de Ventura Gassol i set missives de Pau Casals, set de Joan Alavedra, tres de Joan Casanovas, tres de Josep Maria Batista i Roca, dues de Josep Trueta, dues de Joaquim de Camps i Arboix, i una de Pompeu Fabra, Josep Irla, Carme Ballester, Manuel Companys, Antoni Rovira i Virgili, Heribet Barrera, Emili Mira, Vicenç Guarner, Emili Granier, Carles Cardó, Miquel Guinard, Artemi Aiguader i un membre de Galeuzca.
La documentació d’aquest segon bloc la conservava un amic personal de Jaume Creus, Lluís Willaert i Garcia, que també la va facilitar a Memoria.cat per a la seva difusió.
Els documents originals dels dos primers blocs es van ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El tercer bloc aplega intercanvis epistolars escrits els anys d’exili entre Jaume Creus i el president Josep Irla (vuit cartes), Josep Guarner (dues) Enric Pérez Farràs (una) i Pau Casals (una tarja postal).
Aquest tercer bloc de documents el vam conèixer gràcies a Víctor Castells i Benosa que ens n’informà. Procedeix d’un altre amic de Jaume Creus, Esteve Albert i Corp, i els originals estan dipositats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.
Els autors del web són Josep Alert i Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’adreça és: www.memoria.cat/creus
