Ahir vam presentar a la Casa de la Vila de Súria el web “Memòries d’Andrés Laso Iglesias (1913-1987). La guerra sencera d’un surienc”. L’adreça del web és la següent:
https://www.memoria.cat/andres-laso
La presentació va anar a càrrec de l’autor del web, Salvador Redó i Martí, periodista i membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa. L’acte va comptar amb l’assistència dels fills d’Andrés Laso, Josep Maria i Andreu. Aquest darrer va recordar la figura del seu pare i va agrair aquest acte de reconeixement. També van intervenir el regidor de Cultura, Albert Fàbregas, i l’alcalde de Súria, Albert Coberó. Va cloure l’acte una actuació del cor de La Llanterna.
Les memòries d’Andrés Laso Iglesias tenen una primera part escrita a mà en un petit quadernet que la tradició familiar diu que va romandre amagat en una soca d’olivera dins una caixeta metàl·lica probablement mentre estava pres en el camp de treball de Reus. El text final, però, és l’establert pel fill, Josep Maria Laso el 1985, que és el que donem reproduït fotogràficament i de fàcil lectura, i que du per títol: «Cuaderno de campaña de un excombatiente. Andrés Laso Iglesias. Diario de la contienda en el frente de Catalunya y Aragón, año 1936».
Les memòries comencen el mateix 19 de juliol de 1936 a Súria i acaben en un dia indeterminat de la primera postguerra. Andrés Laso va servir en diverses unitats de metralladores des que el van mobilitzar el 30 de setembre de 1936 sempre a primera línia dels fronts de guerra i arribà a tenir la graduació de capità. Aquest material escrit és acompanyat d’un recull fotogràfic de l’estada d’Andrés Laso al front d’Osca amb imatges de la quotidianitat dels soldats en períodes de descans. També s’hi aporten imatges de la vida familiar dels Laso-Casahuga com una primera fotografia de gran contingut simbòlic ja que va ser presa el 19 de juliol de 1936 mentre Andrés Laso i la que seria la seva muller, Il·luminada Casahuga Riu, sortien de l’envelat de Súria quan havia arribat a la població la notícia confirmada de la sublevació militar.
En el mateix inici de les memòries, Laso ja assenyala al lector de què va tot plegat: «Estos apuntes que podemos llamar memorias, no son imaginaciones mías, sino días vividos en el transcurso de la Revolución Española y mi destierro por los campos de concentración franceses y españoles hasta mi libertad, no son días consecutivos sino los actos más memorables, que aun que viva 50 años más no se borrarán de mi mente; en tan poco tiempo he vivido muchos años, y por cierto más bien malos que buenos».