A l’apartat “Records personals”, de www.memoria.cat, publiquem un llarg i emotiu article de l’artista manresà Josep Maria Massegú i Bruguera sobre el seu gran amic de la infància, Lluís Calderer i Cortasa, que ens va deixar el setembre del 2020 i que Massegú qualifica de “savi humil i divertit” i “veritable humanista, un digne fill del nostre nou i difícil renaixement posterior a la Guerra Incivil”.
Explica que es van conèixer pel veïnatge dels seus tiets, que vivien a l’entresol del mateix edifici de la Plaça d’en Creus on vivia la família Calderer: “Vet aquí que els dos vailets de deu i dotze anys, aviat vàrem congeniar. Tímidament primer, però cada vegada milloràvem en familiaritat i confiança. Aviat ens vam muntar una mena de corriola, que guardàvem amagada, que ens servia per intercanviar diverses coses, sobretot contes i patufets; baixàvem i pujàvem els “Roberto Alcázar y Pedrín”, “El guerrero del antifaz”, “Hazañas bélicas”, “el Tebeo”, el “Pulgarcito”, “el Coyote”, “el Capitan Trueno, etc., així com cromos, etiquetes i altres petiteses”.
A partir d’aquí, Massegú va desgranant amb detall els seus múltiples records de la relació entre els dos amics: les sessions de cinema al petit teatre de la rectoria de la Seu, el Lluís Calderer escolà de la Cova de Sant Ignasi, l’escola Massegú, els “Hermanos” de la Salle, el fet que deixés els estudis per ajudar al seu pare al taller d’electricitat, el pas per les Congregacions Marianes, l’Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, la Sala Loiola, les sessions de Cineclub, la ingent activitat del grup Art Viu, el servei militar a la illa de Menorca, els Quaderns de Taller, on Lluís Calderer “fou sempre el mestre”…
Massegú es desfà en elogis al seu amic, a qui qualifica d’”home brúixola, home fita i home llum. Perquè per emboirat i espès que era, o que és, el nostre camí, ell sempre va saber on era el nord; així com per negra que fos la tenebra, sabia il·luminar-la amb la seva llum” i vol destacar que “sempre va lluitar perquè la gent senzilla visqués dignament”. Alhora l’artista manresà remarca també el paper fonamental de l’esposa de Lluís Calderer, Roser Vilalta: “va esdevenir la clau de volta que va possibilitar reordenar totes les seves pedres en un harmoniós art de mig punt”.
Trobareu l’article de Josep Maria Massegú aquí: A l’amic Lluís Calderer, in memoriam.
La finalitat dels “records personals” és recollir vivències de diferents manresans i manresanes que ens permetin conèixer o enriquir el nostre passat. Actualment l’apartat ja reuneix més de 300 articles de 33 persones.
Trobareu els articles dels diferents col·laboradors en aquest enllaç:
www.memoria.cat/records-personals
