Durant l’any 2024, gràcies al suport dels socis, de les institucions i d’algunes donacions de particulars, hem pogut fer realitat el munt d’iniciatives que us relacionem tot seguit.
Si ens podeu ajudar, durant el 2025 podrem continuar en la nostra tasca de produir més projectes de recuperació de la memòria històrica i de lluita contra l’oblit. El vostre suport és realment important. Aquí trobareu la manera de col·laborar:
https://www.memoria.cat/suport/
Moltes gràcies per seguir-nos i molt bon any 2025!
Projectes i activitats realitzats l’any 2024
Hem renovat, ampliat i modernitzat el web “El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)”, creat l’any 2011, i que és el que té més visites del centenar de webs del nostre portal. També hem actualitzat, entre altres, els webs dedicats a Josep Vila Closes i el seu barri i el de les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa,
Hem produït aquests nous webs:
Filmografia d’Enric Roca Carrió (documentals)
Memòries d’Andrés Laso Iglesias (1913-1987). La guerra sencera d’un surienc, que vam presentar a l’Ajuntament de Súria
El llistat inèdit dels noms de 913 soldats ingressats a l’Hospital militar de Montserrat l’any 1938
L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo
Pedro Pérez Vengut, el comandant de l’exèrcit de la República que torna a Manresa
Entrevista a la seva filla, Rosario Pérez Morera
Francesc Viñals Soriguera. Al servei del comerç manresà en temps convulsos (1921-1944)
Dos cunyats monistrolencs al front de guerra. Memòries de Francesc Buira Farré i Isidre Palau Inglès
Els manresans represaliats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques (1939-1945)
Josep Compte i Teixidó, militar de l’Exèrcit Popular de Catalunya
Ignasi Casas Morera. Diari d’un fuster manresà a la Guerra Civil
L’exili de Conxita Aliet Vilalta i la seva família
Ramon Junyent Vila, un bagenc a l’Ajuntament de la Barcelona republicana. A partir de les seves memòries personals
També hem publicat un treball sobre el monistrolenc Antoni Tort Reixachs, nou beat de l’Església catòlica, i un altre sobre Rosa García Grima. Una víctima col·lateral de la Guerra Civil
Hem digitalitzat i ofert els sis números de la històrica revista cultural manresana ARA, editada entre els anys 1930 i 1932.
Dos webs produïts per membres de l’Associació, però que estaven ubicats al portal de l’Ajuntament de Manresa s’allotgen des d’aquest any, i un cop feta la reconversió i adaptació corresponent, a www.memoria.cat: el dedicat al Centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella i al Fons fotogràfic de Josep Maria Rosal i d’Argullol.
Hem donat a conèixer un curtmetratge de dos minuts de vistes de la ciutat de Manresa, que és el més antic que es conserva de Manresa, i que Montserrat Bailac va localitzar a la Library of Congress de Washington.
Hem publicat aquests documents inèdits:
Un document inèdit d’un gran interès històric: una nota que Amat-Piniella pogué fer arribar des de Mauthausen a la seva esposa, Maria Llaveries, el 1941.
Una carta inèdita de Joan Selves i Carner de renúncia a l’alcaldia de Manresa en ser elegit diputat a Corts.
Una carta inèdita del president Josep Tarradellas al metge Josep Puig Guri
Tres obres de teatre inèdites de Josep Maria Planes
També hem ofert una aportació rellevant: un àlbum amb fotografies i dibuixos que Cine Club Manresa va regalar a Luis García Berlanga per agrair-li la seva assistència a una de les sessions organitzades per l’entitat. L’acompanyàvem amb l’argument original de la pel·lícula “Plácido”, que s’havia de titular “Siente un pobre a su mesa”.
Hem publicat la lectura teatralitzada que l’escriptor Llorenç Capdevila va escriure sobre Josep Maria Planes, que es va representar el 18 de juliol a l’auditori de La Plana de l’Om i que porta per títol “Planes (del turisme literari al periodisme compromès”. Aquest va ser un dels actes del programa “Cent anys llegint Planes” que vam organitzar amb altres entitats per reivindicar la seva figura i obra.
Hem organitzat l’acte “A la recerca de la memòria no explicada”, amb la participació dels periodistes Raquel Sans, Eloi Vila i Toni Tortajada. Hem participat en l’homenatge a Joaquim Amat-Piniella en commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort; en l’homenatge a la historiadora manresana Rosa Toran Belver en l’acte de retorn dels alumnes del projecte Manresa-Mauthausen, i en un acte amb motiu dels 50 anys de la mort de Salvador Puig Antich, que va comptar amb la presència del periodista Jordi Panyella i les germanes Carme i Imma Puig Antich.
També hem afegit dos testimonis més al web “Els bombardeigs franquistes sobre Manresa”, Artur Gannau Jaumandreu i Dolors Villaplana Xarpell.
Durant el 2024 hem seguit publicant més “Records personals”. Actualment, ja són 36 els manresans que ens poden aportar vivències de la Manresa de la seva infància i joventut.
Al seu torn, el nostre espai educatiu, www.memoria.cat/edu, que vol fer arribar a l’alumnat i al professorat materials didàctics i eines de suport que facilitin el treball a l’aula, va estrenar un nou web més dinàmic i intuïtiu, que permet una recerca més àgil dels seus continguts i un filtratge segons els diferents àmbits, etapes històriques o temes rellevants. Enguany l’espai ha tractat els següents temes:
-
“Fem memòria…”: 100 anys de l’arribada de l’empresa Pirelli a Manresa, les declaracions de l’abat Escarré al diari “Le Monde”, la tancada d’intel·lectuals a Montserrat: desembre de 1970
-
“Personatge del mes”: Neus Català i Pallejà, Àngel Guimerà, Josep Puig Guri, Josep Maria Planes i Martí
-
“Història al descobert”: Salvador Puig Antich, l’expedició de Josep Puig Guri a Bonampak,
-
“A través de la mirada”: Lina Òdena
-
“A la vaga!!: proposta didàctica, sobre el moviment obrer durant el primer franquisme
Hem col·laborat també en l’exposició “Els refugiats. L’altra cara de la Guerra Civil a Manresa”, del programa “Memòria en Xarxa”, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, coordinat per l’Oficina de Patrimoni Cultural.
D’altra banda, membres de l’entitat hem dut a terme diverses conferències sobre temes relacionats amb la memòria històrica i hem continuat fent visites guiades al refugi antiaeri del Renaixença (especialment adreçades als alumnes dels centres de secundària), a les stolpersteine i a diversos espais de memòria històrica de Manresa.
També, com cada any, hem participat en els actes del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, la commemoració de l’alliberament de Mauthausen i en el Premi Joaquim Amat-Piniella.
I, naturalment, hem intentat donar resposta a diverses consultes sobre temes relacionats amb la memòria històrica per part d’ajuntaments, entitats i particulars.
I hem continuat actius a les xarxes socials Facebook, Instagram, X i ens hem estrenat a Bluesky
AQUÍ PODEU VEURE TOTS ELS CONTINGUTS DEL PORTAL WWW.MEMORIA.CAT
Finalment, recordar-vos que aquest any la nostra associació, gràcies al suport tècnic de l’Arxiu Municipal de Manresa, s’ha pogut acollir al programa Archive-It de la biblioteca digital Internet Archive que col·labora en la preservació de continguts web d’arreu del món. Gràcies, doncs, a aquest servei, des d’ara el centenar de webs de www.memoria.cat, amb tots els seus fons documentals, es troben allotjats a l’Archive-It. Els estem molt agraïts.
Moltes gràcies per seguir-nos i que tingueu un molt bon any 2025.
