Durant l’any 2023, gràcies al suport dels socis, de les donacions i de les institucions, hem pogut fer realitat les iniciatives següents:
Webs:
Testimonis d’evasions de manresans de la zona republicana cap a la zona franquista
L’ossera del cementiri de Monistrol, tomba per a 34 soldats republicans
La comarca del Bages i el Valle de los Caídos
L’Associació d’Exalumnes de l’Institut Lluís de Peguera als inicis de la Transició (1975-1978)
Aquests dos darrers webs es van presentar en un acte d’homenatge molt emotiu a aquests dos regidors de l’Ajuntament de Manresa del temps de la República, força desconeguts, a qui el franquisme feu pagar cara la seva adhesió a la República. La Companyia Els Carlins va llegir diversos fragments dels dos protagonistes.
D’altra banda, hem renovat i ampliat notablement els continguts del web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39); hem renovat el web i afegit les transcripcions de l’entrevista a Josep Maria Espinàs, sobre la seva estada a Manresa els anys 1948 i 1949. També hem renovat els webs dedicats a Jacint Carrió i Vilaseca, Josep Maria Planes, Xavier Sitjes i Molins, Josep Tomàs Cabot i Lluís Soldevila i Mominó i al sumari de Rafael Corvinos Barraca.
Hem publicat l’epistolari entre Joaquim Amat-Piniella i Agustí Bartra i els 71 poemes de ‘Les llunyanies (Poemes de l’exili)’, de Joaquim Amat-Piniella i una documentació inèdita rellevant de l’escriptor i polític manresà Joan Francesc Vidal Jové, amb cartes del president Tarradellas, Farreras i Duran i Mercè Rodoreda.
També hem donat a conèixer una documentació inèdita especialment significativa, la del registre hospitalari de Llemotges de Lluís Companys i Micó, fill del president Companys.
També hem publicat una entrevista al pare Josep Massot i Muntaner, enregistrada un any abans de la seva mort; una entrevista al prestigiós traumatòleg manresà Francesc Sant Figueras i una entrevista a Jaume Cots Soldevila sobre el seu record de l’entrada d’un militar franquista al refugi de la Renaixença el 24/1/1939.
A més, hem donat a conèixer les memòries de l’activista social manresà Victorià Martínez Rubio (1912-1997); el text inèdit de Carles Llussà Ruiz sobre els judicis militars franquistes; el treball sobre les campanyes “El català al carrer” a Manresa (1980-1983), de Xavier Sanclimens Solervicens i el treball “Joan Castellana i Planas (Castellnou de Bages, 1915 – Camp de la Bota, 1941)” de Montse Perramon Augé.
Hem col·laborat en l’organització de dues conferències dels historiadors Queralt Solé Barjau i Jordi Oliva Llorensen el marc de l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”. La nostra associació també es va encarregar d’una dotzena de visites guiades a aquesta exposició adreçades als alumnes de secundària i al Consorci de Normalització Lingüística..
També hem col·laborat en l’exposició “L’Escola, Llum de Llibertat! L’educació durant la segona República” i en una taula rodona titulada “L’Escola, el millor llegat de la República”.
També hem participat amb l’Ajuntament d’Avinyó i l’Ajuntament del Pont de Vilomara en els actes de record i homenatge als alcaldes d’aquests municipis afusellats al Camp de la Bota.
El 25 de gener vam celebrar una Audiència Memorial, un acte d’escolta, reconeixement i reparació dedicat a totes les víctimes i diverses generacions afectades per la Guerra Civil i la dictadura, que va reunir 10 testimonis que van explicar com aquests fets havien afectat les seves famílies. L’auditori de La Plana de l’Om es va omplir a vessar en aquest acte organitzat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa amb la participació d’Aequitas, centre de mediació, i la nostra Associació.
D’altra banda, hem continuat realitzant visites guiades a la Fàbrica Nova, al refugi antiaeri del Renaixença (especialment adreçades als alumnes dels centres de secundària), a les stolpersteine i a diversos espais de memòria històrica de Manresa.
També, com cada any, hem participat en els actes del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, la commemoració de l’alliberament de Mauthausen i en el Premi Joaquim Amat-Piniella. També hem presentat diversos llibres.
I, naturalment, hem intentat donar resposta a diverses consultes sobre temes relacionats amb la memòria històrica per part d’ajuntaments, entitats i particulars.
Durant el 2023 hem seguit publicant més “Records personals”. Actualment, ja són 34 els manresans que escriuen vivències de la Manresa de la seva infància i joventut.
Paral·lelament, hem continuat omplint el nostre espai educatiu, www.memoria.cat/edu, amb nombrosos continguts didàctics de gran interès, per tal de fer arribar a l’alumnat i al professorat materials didàctics i eines de suport que facilitin el treball a l’aula.
I hem continuat actius a les xarxes socials Twitter, Facebook i Instagram.
Aquesta tasca és possible gràcies a persones i institucions que ens donen suport. Si podeu col·laborar, si ens podeu ajudar, durant el 2024 podrem continuar en la nostra missió de produir més projectes de recuperació de la memòria històrica i de lluita contra l’oblit. El vostre suport és realment important i molt necessari.
Aquí trobareu la manera de col·laborar:
https://www.memoria.cat/suport/
Moltes gràcies per seguir-nos i molt bon any!
