Produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per l’Associació Memòria i Història de Manresa
El Memorial Democràtic i l’Associació Memòria i Història de Manresa presenten el proper dia 22 de gener, a les 11 del matí, a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, una exposició per commemorar els 50 anys de la mort de l’escriptor manresà i narrador dels horrors viscuts pels deportats als camps nazis, Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913-Bellvitge. Hospitalet de Llobregat 1974).
El títol de l’exposició és “ELS REPUBLICANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS. K.L. Reich, la novel·la de l’horror viscut per l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella”.
La mostra és molt visual, presentada en format de 12 roll-up i té en el llibre K.L. Reich d’Amat-Piniella la base del discurs. Està pensada per a alumnes de quart d’ESO i primer i segon de batxillerat i estarà a disposició dels centres docents i institucions culturals de la ciutat i de tot Catalunya que la demanin.
L’exposició és produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És comissariada pels membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa Joaquim Aloy, Pep Castilla, Jordi Pons i Salvador Redó, que també són els autors del llibret de 48 pàgines editat per acompanyar la mostra i que n’amplia les explicacions i el desplegament fotogràfic.
L’exposició s’ha estructurat en els següents apartats:
Amat, una veu jove i crítica
De ben jove ja es manifestà contrari a la dictadura del general Primo de Rivera (1923- 1930) i amb 17 anys escrivia contes i crítica d’art i cinema a la revista “Assaig” del mateix institut. Eufòric amb la proclamació de la República, Amat es convertí en un agitador cultural connectat amb la modernitat i l’avantguarda, posicions que es reflectien en la revista manresana “Ara”. Va ser secretari de l’alcalde de Manresa Francesc Marcet, fou empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 i va viure amb profunda indignació la retallada de l’Estatut de Catalunya per les Corts espanyoles el 1932.
Guerra civil, exili i deportació
Davant el cop d’estat militar perpetrat contra la legalitat republicana, Amat ingressà a l’Escola Popular de Guerra i en sortí amb el grau de tinent d’Artilleria essent destinat al front d’Andalusia. Amb la retirada, inicià un dur exili que començà al camp d’Argelers i passà per les Companyies de Treballadors Espanyols al servei de l’exèrcit francès. Capturat pels alemanys, va ser deportat a Mauthausen el gener del 1941. Va romandre sota les urpes nazis fins a l’alliberament el maig de 1945.
Konzentrationslager (KL), Sobreviure a l’infern, Violència i crueltat i “Ja són aquí!”
En aquest bloc de quatre ítems, s’explica l’horror nazi viscut en els camps de deportació i extermini i com el món concentracionari estava pensat per a deshumanitzar els presoners. En l’elaboració d’aquests roll-up s’ha tingut una cura especial a donar protagonisme a les fotografies, els testimonis indiscutibles de la barbàrie nazi.
K.L. Reich, la novel·la sobre els catalans als camps nazis
Explicat en format de novel·la, en el llibre K.L. Reich es testimonia les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d’extermini. És la descripció de la misèria, la fam i la mort que formaven part de la quotidianitat dels camps nazis. Amat-Piniella va trobar en aquesta fórmula literària l’instrument adient per explicar a les generacions següents que el nazisme es podia tornar a recuperar si se’n perdia la memòria.
Uns ulls terriblement cansats
Va ser l’escriptora Montserrat Roig qui en el seu llibre Els catalans als camps nazis, va dir que: “foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l’infern nazi”. Un cansament, però, que no el va privar de tirar endavant la promesa de lluitar contra l’oblit que es van fer els deportats el maig de 1945: “L’esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d’un món nou dintre de la pau i la llibertat”. L’any 1962 participava en la fundació de l’Amical de Mauthausen en la clandestinitat.
Un símbol de la dignitat humana contra la barbàrie
Quan Amat-Piniella retornà a Catalunya, va trobar que aquella societat que ell havia somniat els anys trenta havia estat esborrada per complet i que en el seu lloc hi havia un món gris sotmès a una dictadura terrible. Establert a Barcelona i convidat el 1960 a signar llibres a Manresa, va tornar a viure en la seva persona la violència feixista quan uns falangistes locals el van amenaçar i el van expulsar de la ciutat. Malgrat tot, Amat va seguir escrivint i publicant: El casino dels Senyors (1956), Roda de Solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966). Pòstumament, van aparèixer també Les llunyanies (Poemes de l’exili) (1999), Retaule en gris (2012) i La clau de volta (2013).
Amb la seva actitud vital, Joaquim Amat-Piniella és avui un símbol de la dignitat humana contra la barbàrie nazi.Podeu trobar una àmplia informació sobre la vida i obra de Joaquim Amat-Piniella al web: http://www.memoria.cat/amat-piniella/
HORARIS: La mostra estarà exposada al vestíbul de la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera del 22 al 31 de gener. L’horari obert al públic en general serà de les 17 a les 20h., excepte els divendres que serà de les 17 a les 19h. El dia 27, en motiu dels actes del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, l’exposició s’instal·larà al pati del Kursaal.
