Fa 78 anys en un treball escolar ja es reclamava l’Estatut, “tal com el poble va votar-lo”
La recent sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i la manifestació del 10 de juliol a Barcelona han posat d’actualitat aquesta redacció escolar -escrita fa 78 anys- del manresà Maurici Casasayas i Aloy, titulada “VOLEM L’ESTATUT TAL COM EL POBLE VA VOTAR-LO”.
Els records d’un soldat manresà que el 19 de juliol del 36 va participar enganyat en el cop d’estat contra la República
El manresà Sadurní Arroyo (1917) estava fent el servei militar a la caserna de la guarnició militar Alcántara 14, de Barcelona. El 19 de juliol del 1936 el seu tinent coronel (en funcions) va aplegar tots els soldats i els va fer una arenga perquè sortissin a defensar la República. En realitat, les seves intencions eren molt diferents: ocupar Ràdio Barcelona i participar en el cop d’estat del general Franco contra la República. Les tropes van ser rebudes a trets pels milicians a la plaça d’Urquinaona i no van poder acomplir els seus objectius. Els soldats van ser detinguts i van estar dos dies tancats en un cinema. Després els van dur cap al Front d’Aragó.
Una història personal: la mort d’un manresà de 18 anys a les acaballes de la Guerra
Memoria.cat explica una història personal, la d’un manresà que va morir als 18 anys, a finals de la Guerra Civil. *Enric Bosch* va marxar de casa i al cap de tres setmanes ja era mort. Les vicissituds patides els darrers dies de la seva vida són moltes i encara hi ha incògnites a aclarir. Oficialment va ser enterrat al Valle de los Caídos. En realitat, però, les seves restes reposen al Cementiri de Manresa.
Va ser una mort injusta, com la de milers i milers de joves d’arreu de l’Estat, que es van veure obligats a participar en una guerra que ells no havien provocat.
Podeu seguir la història personal de l’Enric Bosch en aquest enllaç:
15 anys de la massacre de Srebrenica
Aquests dies es compleixen 15 anys de la massacre de Srebrenica.
Un dels nostres webs, "Srebrenica, la vergonya d’Europa", recorda –amb notícies, informes, testimonis, imatges i vídeos- aquella terrible matança de gent innocent davant la passivitat del món occidental:
https://www.memoria.cat/srebrenica
Ahir el diari electrònic Vilaweb es feia ressò del nostre web:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3754023/quinze-anys-vergonya-srebrenica.html
També fa pocs dies en parlava el web enfocant.net
Dietari sobre la matança de Can Maçana
Acaba d’aparèixer un dietari de Teresa Sivila i Rovira, filla de Maurici Sivila i Alsina, un dels vuit republicans de Súria i Valls de Torroella assassinats per la Guàrdia Civil a Can Maçana el 1939, en allò que es coneix com a "Fets de Súria", quan el 9 de febrer de 1939 nou persones de Súria i Valls de Torroella van ser tretes de la presó de Manresa i conduïdes a Can Maçana i vuit de les quals foren assassinades. Un d’ells només tenia 17 anys. El novè, Josep Nin, va sobreviure i va poder explicar els fets.
Un nou testimoni dels bombardeigs a Manresa
Àngela Oliva Claret (1922) va trobar-se amb una víctima del segon bombardeig franquista a Manresa, Lluís Arquerons, conegut per "el Berruga" minuts abans que aquest fos mort per una bomba de l’aviació. Tots dos treballaven a la fàbrica Ramon Bach, dels Comtals.
Ho explica ella mateixa en aquest nou vídeo del web "Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39):
65 anys de l’alliberament de Mauthausen
"Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat; moriren tots perquè la humanitat pogués viure".
Són paraules de Joaquim Amat-Piniella, escriptor manresà supervivent dels camps nazis. Són paraules dignes de recordar especialment aquest dimecres, 5 de maig, que es compleixen 65 anys de l’alliberament de Mauthausen.
Vegeu el web dedicat a Joaquim Amat-Piniella:
Presentació d’un llibre sobre el moviment obrer al Bages
A la seu del sindicat de CCOO de Manresa es presenta el llibre El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982). El paper de CCOO i UGT en la lluita sindical de la periodista manresana Gal·la Garcia.
L’estudi recopila les vivències de la lluita sindical en el marc de la dictadura i els primers anys de la democràcia. El llibre -editat per Zenobita edicions – s’acompanya d’un DVD divulgatiu.
El web més complet d’un municipi dedicat a la República
Aquest dimecres 14 d’abril es compleixen 79 anys de la proclamació de la Segona República. És un bon moment per endinsar-se en el nostre web "La República a Manresa en un clic (1931-1936)", creat l’any 2006, que actualment continua essent el web més complet d’un municipi de l’Estat espanyol dedicat a la República.
S’hi troben uns 2.000 documents escrits, 600 imatges, 250 notícies, alguns films i diversos vídeos d’entrevistes a testimonis de l’època.
L’adreça del web de la República és aquesta:
“Sàpiens” parla de memoria.cat
El darrer número de la revista d’història "Sàpiens", sota el títol "La història de Manresa, en xarxa", parla elogiosament del nostre portal de webs memoria.cat.
8 anys després, redisseny del web “Joves i Republicans”
El web "Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)" va ser el primer dels 16 webs creats per les persones que actualment composem l’Associació Memòria i Història de Manresa. Ara, 8 anys després, el web s’ha redissenyat del tot i s’ha integrat al nou sistema de gestió de continguts del nostre portal.
El web té aquesta nova adreça:
https://www.memoria.cat/joves
Josep Maria Espinàs explica els records del servei militar a Manresa en un nou web de l’Associació
Espinàs va fer el servei militar a Manresa, com a alferes de milícies, els anys 1948-49. Manresa es va convertir així en la ciutat on ha viscut més temps després de Barcelona.
Membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa el vam anar a entrevistar perquè parlés dels records i impressions de la seva estada manresana.
Podeu veure l’entrevista, desglossada en una vintena de vídeos, en aquest web:
Josep Maria Solé i Sabaté presentarà el llibre “Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil”
Dimarts vinent, dia 23 de març, a les 20 h., al Centre Cultural el Casino de Manresa, l’historiador Josep Maria Solé i Sabate presentarà el seu darrer llibre: Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil.
L’obra aplega 11 entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil en diferents circumstàncies.
400 persones a l’homenatge als represaliats
400 persones han assistit al Teatre Conservatori de Manresa a l’acte d’homenatge als veïns del Bages, el Berguedà i el Solsonès que van ser represaliats pel franquisme. L’acte ha estat organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa.
Llegiu la intervenció de Josep Alert, de l’Associació Memòria i Història de Manresa
HOMENATGE ALS REPRESALIATS DURANT EL FRANQUISME
El dissabte dia 13 de març, a les 6 de la tarda, tindrà lloc al Teatre Conservatori de Manresa (Carrer del Mestre Blanch 4) un acte d’homenatge als represaliats durant el franquisme a les nostres comarques. Entre d’altres intervindrà Josep Alert, de la nostra Associació i Ramon Codina Soler, a qui vam entrevistar per al web dels presos:
2 fotografies inèdites més de Josep Maria Planes
El web dedicat a Josep Maria Planes ofereix dues imatges inèdites més del genial periodista. Les fotos s’han localitzat fa pocs dies en el transcurs de la catalogació del fons del fotògraf Gabriel Casas i Galobardes, que es troba dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Lluís Saura Martí, responsable de la documentació del fons, ens va informar de la troballa. Ràpidament vam posar-nos en contacte amb l’ANC per a l’adquisició de les dues imatges i vam obtenir de la filla del prestigiós fotògraf l’autorització per a reproduir-les al web
Imatges de Mauthausen en el proper acte de lliurament del Premi Joaquim Amat-Piniella
El dimarts 16 de febrer, a les 20 h., a la Sala Petita del Teatre Kursaal, tindrà lloc l’acte de lliurament del 10è Premi Joaquim Amat-Piniella.
Els llibres finalistes són D’Europa a Amèrica. Dietari d’exili (1941-1945), de Jaume Miravitlles; La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), d’Albert Manent; La família del meu pare, de Lolita Bosch, i Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara.
Entrevista a Vicenç Circuns Cuadros, condemnat a mort el 1938 al castell de Montjuïc
Memòria.cat ofereix una entrevista a Vicenç Circuns Cuadros, de 92 anys (nascut a Sant Pere de Sallavinera, però establert a Manresa des dels anys 30), que va patir les penalitats de la rereguarda republicana pel fet de ser una persona ideològicament de dretes i que, per aquest motiu, va haver de passar per diverses presons i, finalment, va ser conduit al Castell de Montjuïc, on va ser jutjat i condemnat a la pena de mort el 1938.
Es presenta el web sobre Jacint Carrió, deportat a Mauthausen i Gusen
“Per més que expliquem les barbaritats que vam patir als camps
nazis, cap paraula no és suficient per descriure’n l’horror”.
El divendres 22 es presenta el web “Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000). Manresà deportat a Mauthausen i Gusen”
Montserrat Roig i Jacint Carrió 18/4/1977. Jacint Carrió i Montserrat Roig a la presentació del llibre Els catalans als camps nazis, a Manresa
El divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino de Manresa (Passeig de Pere III 27) tindrà lloc la presentació del nostre web "Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000). Manresà deportat a Mauthausen i Gusen".
Hi intervindran:
El llibre “Papers catalans espoliats”, ara en eBook
El llibre Papers catalans espoliats. L’Arxiu de Salamanca i la Catalunya central, de Joaquim Aloy, Jordi Basiana i Pere Gasol, ja es pot trobar en format eBook o llibre electrònic. L’obra forma part del catàleg "TodoeBook", una de les plataformes de llibres digitals més importants del moment i que va ser la primera a ofertar eBooks des d’Europa.
Quaderns escolars dels anys 1927-1932
Memoria.cat ofereix la reproducció d’unes 70 pàgines de 5 quaderns escolars de Maurici Casasayas Aloy, un manresà que d’aquí pocs dies complirà 90 anys i que de petit havia anat a l’escola del mestre Pere Guiu Domingo, de Manresa.
Els seus quaderns escolars corresponen als anys 1927-1932 . A través seu podem constatar les grans diferències entre l’ensenyament dels anys de la Monarquia i els de la República.
Redisseny del web de la destrucció d’esglésies i el salvament de la Seu de Manresa, el 1936
El web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936 ha estat redissenyat i incorporat al nou sistema de gestió de continguts del nostre portal.
En aquest web, creat l’any 2002, Joaquim Aloy explica el procés d’enderrocament de les esglésies manresanes durant la Guerra Civil i com va ser possible en aquest context que es pogués salvar la basílica de la Seu, amenaçada de destrucció des del primer dia.
Taula rodona amb antics alumnes del Grup Escolar Renaixença
Dins dels actes de celebració del 75è aniversari de la inauguració del Grup Escolar Renaixença, se celebrarà una taula rodona amb antics alumnes, que explicaran els seus records.
L’acte tindrà lloc el dijous 19 de novembre, a les 20 h., a la mateixa escola.
El Vendrell homenatja un mestre del Grup Escolar Renaixença
L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès organitza un acte de reconeixement al mestre i periodista Pere Aloy i Anell, amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte tindrà lloc el divendres dia 20 de novembre, a les 19 h., al Centre cívic L’Estació del municipi del Vendrell.
Diumenge 15 de novembre, acte de restitució de la placa d’Àngel Guimerà
El mes de maig passat la nostra Associació va presentar una instància a l’Ajuntament en què es demanava que es restituís la placa d’homenatge a Àngel Guimerà que es va col·locar el 20 de juny de 1909 i que la dictadura franquista va fer desaparèixer.
150 anys del naixement del president Macià
Aquest 21 de setembre es compleixen 150 anys del naixement de Francesc Macià, que presidí la Generalitat republicana de 1931 a 1933.
El nostre web La República a Manresa en un clic dedica un especial relleu a la visita que Macià féu a Manresa com a president. Va ser el 7 de juny de 1931, amb motiu de la commemoració de les Bases de Manresa, al Teatre Kursaal. Macià hi fou rebut per una multitud entusiasta
Memoria.cat/presos, el darrer web de l’Associació, es presenta en societat
El nostre darrer web, "La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes" fou presentat dilluns passat en un acte que va comptar amb una presència nombrosa de públic i que es va convertir en un homenatge a les persones que es van veure privades dels seus drets més essencials durant la dictadura.
Propera presentació del nostre darrer web: “La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes”
El dilluns 19 d’octubre, a les 20 h., a l’Auditori de Caixa de Manresa (La Plana de l’Om 5), tindrà lloc la presentació del nostre darrer web "La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes".
Redisseny i actualització dels dos webs amb víctimes mortals de la Guerra Civil
Dos webs de memoria.cat s’han redissenyat, actualitzat i incorporat al nou sistema web de gestió de continguts del nostre portal. Són els següents:
– La fossa militar del cementiri de Manresa, publicat l’any 2004 i que també té una versió en castellà: https://www.memoria.cat/fossa
