Ha mort Lluís Sala i Sala
El callussenc Lluís Sala i Sala ha mort als 98 anys d’edat.
Lluís Sala es va destacar per la seva activitat de recerca i difusió de la historia i pel testimoniatge de les seves vivències de la guerra, recollides en un excel·lent documental dirigit pel seu nét, Jordi Algué Sala, col·laborador de la nostra Associació.
El documental es titula “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”. Va ser presentat per la nostra Associació a Manresa el 17/4/2013, ha estat projectat a diferents municipis de Catalunya i fa poc va ser emès pel Canal 33.
Memòria.cat treu a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa
Francisco Gros retratà l’etapa més dura del sistema penitenciari franquista
A partir d’avui es pot consultar a memoria.cat un document inèdit i excepcional: les memòries que Francisco Gros (1908-1989) escrigué sobre la seva estada a la presó de Manresa, en plena postguerra franquista, entre 1939 i 1942.
Condemnat a dotze anys de reclusió a causa del seu passat com a sindicalista, Francisco Gros patí en pròpia pell els rigors del sistema penitenciari durant l’etapa àlgida de la repressió franquista.
Recuperem el sumari judicial del president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa
Rafael Corvinos Barraca fou condemnat a cadena perpètua
El nostre portal de webs memoria.cat, sota el títol El sumari Corvinos, recull des d’avui una documentació inèdita i de gran interès: el sumari del consell de guerra contra Rafael Corvinos Barraca, que fou president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa i tinent d’alcalde a la capital del Bages durant la Guerra Civil.
Corvinos -que després d’evadir-se de tres camps de concentració franquistes fou detingut a Saragossa, denunciat per una persona que el reconegué- hagué d’afrontar un consell de guerra en què el fiscal li demanà la pena de mort, en atribuir-li la responsabilitat política de 35 assassinats.
Tres testimonis més al web dels bombardeigs franquistes a Manresa
El web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39), del portal memoria.cat, ha incorporat els testimonis de Maria Farré Riera, Roser Rotxés Parcerisa i Josep Sala Puig, que d’aquesta manera s’afegeixen a la llista de persones que aporten els seus records d’infantesa d’un dels episodis més dramàtics de la guerra civil a la capital del Bages, com a conseqüència de l’actuació de l’aviació fr
A partir d’ara, Memòria.cat també a Facebook
El nostre portal de webs Memòria.cat ja disposa de pàgina pròpia a Facebook. Tenim, doncs, una nova eina que ens permetrà donar a conèixer progressivament, i d’una manera individualitzada, els milers de documents i centenars d’imatges, retalls de premsa, vídeos, escrits i testimonis orals que emmagatzemen la nostra vintena de webs. D’aquesta manera es podran posar en valor documents de gran interès que acostumen a passar desapercebuts enmig de l’ingent magma de documentació del portal.
Memòria.cat s’estrena a Facebook just quan el compte de Twitter de la nostra Associació acaba de superar el miler de seguidors.
El web del franquisme incorpora 200 talls de vídeo de 16 testimonis
El web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que conté més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa, inclou a partir d’ara, a més a més, la memòria oral de 16 testimonis que parlen d’aquesta època en 200 talls de vídeo.
L’adreça d’aquest nou apartat és:
15 testimonis expliquen en vídeo diferents aspectes de la guerra a Manresa
Memoria.cat posa al vostre abast un nou web que conté el testimoniatge, a través d’un centenar de talls de vídeo, de 15 persones que van viure el període de la guerra civil a Manresa en plena infantesa.
L’adreça del web és: www.memoria.cat/guerra.
Els testimonis, representatius d’un ampli espectre social i ideològic, són els següents:Carme Ausió, Josep Batriu, Montserrat Camprubí, Josep Esquius, Antoni Garriga, Lluís Grifell, Antoni Molina, Jaume Navarro, Pere Playà, Maria Prat, Josep Roca, Soledat Serch, Lluís Soldevila, Josep Tomàs Cabot i Josep Torra.
Memoria.cat obre un apartat amb els records de Lluís Soldevila sobre la Guerra Civil i el franquisme
La Guerra Civil i el franquisme són els dos eixos al voltant dels quals giren els records aportats per Lluís Soldevila i Mominó, recollits en vídeo en un nou apartat del portal memoria.cat. Gràcies a una retentiva excepcional, l’entrevistat passa revista a un ampli espectre de fets, situacions, episodis i personatges de la vida manresana entre finals dels anys trenta i finals dels seixanta.
Una bona part de les vivències relatades guarden relació amb el desbordament anticlerical dels primers temps de la Guerra Civil. Altres records fan referència als bombardeigs, els refugiats i l’estada a la mina de Santa Clara els moments anteriors a l’entrada de les tropes rebels.
Memoria.cat recull els records quasi centenaris de Jaume Navarro i Torras
Memoria.cat us ofereix un nou apartat que recull el resultat d’un seguit d’entrevistes realitzades a Jaume Navarro i Torras, testimoni vivent de gairebé un segle d’història manresana.
Memoria.cat recull les vivències de Josep Tomàs Cabot
Memoria.cat us ofereix una entrevista al prestigiós escriptor, historiador i divulgador Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), en la qual evoca els seus records de la Manresa del temps de la guerra i del franquisme. Al llarg dels 27 vídeos de l’entrevista, hi parla de les seves vivències com a alumne de l’escola “Asèptica” i de l’Institut, dels enderrocs que el 1936 va presenciar de l’església de Sant Pere Màrtir, de la moralitat religiosa del franquisme, de la vida quotidiana d’aquells anys, de la creació de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages…
Tomàs Cabot també ens mostra un dietari en què el seu pare anotava breument alguns fets de la República i de la guerra.
Ara fa 75 anys: catalans confinats a l'”Hotel ciment” de Cervera
Ara fa 75 anys, immediatament després d’acabada la guerra, nombrosos catalans van ser confinats en un antic magatzem de ciment de Cervera que les autoritats franquistes van convertir en centre de depuració. Els detinguts anomenaven aquell sinistre lloc amb el sarcàstic nom d’Hotel ciment. Les condicions d’estada hi eren infrahumanes i els detinguts havien de respirar la pols del ciment que hi havia pertot.
Dijous 6: projecció de “La canalla(da) de Sant Felip Neri”
El dijous 6 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, es projectarà, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença, el documental “La canalla(da) de Sant Felip Neri”, que recull testimonis de l’atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d’altres zones de l’Estat refugiats al temple. Als nens morts del convent s’hi van sumar veïns i altres ciutadans d’altres àrees de Barcelona.
Divendres 7, acte sobre la Guerra Civil a Monistrol de Montserrat
El divendres 7 de febrer, a les 19:00 h, a la sala de conferències del Casal de Can Gibert (carrer de Sant Joan, 1), de Monistrol de Montserrat, tindrà lloc l’acte Parlem de la Guerra Civil.
N’és l’objectiu presentar el projecte Memòria de Monistrol 1936-39, basat en la recerca que està portant a terme Mireia Vives Puig, que es vol comunicar al XVIII Congrés de l’Associació Internacional d’Història Oral, que tindrà lloc a Barcelona el proper mes de juliol.
L’acte, obert a tothom, serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Projecció del documental “Entre el soroll i el silenci” i representació de l’obra de teatre “Subterrànies”
Les sessions tindran lloc al refugi antiaeri del Renaixença, per commemorar els 75 anys dels bombardejos sobre Manresa
L’arribada de la dictadura a Manresa. Dijous 23, acte recordatori
Amb motiu dels 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, aquest dijous, 23 de gener, a les 19:30 h, tindrà lloc al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà, 2) la projecció del documental produït el 2007 Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959).
L’acte, que serà introduït pels historiadors Francesc Comas i Joaquim Aloy, és organitzat per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa i l’Ajuntament de Manresa.
Diumenge 19, reconeixement a les víctimes dels bombardeigs sobre Manresa i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”
Aquest diumenge, 19 de gener, a les 13:00 h, a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà) se celebrarà un acte commemoratiu i de reconeixement a les víctimes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa, que ara fa 75 anys van produir la mort d’un mínim de 35 persones.
A continuació s’inaugurarà l’exposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Quatre testimonis més al web dels bombardeigs
El nostre web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) incorpora les declaracions de quatre testimonis més d’aquells fets tràgics.
Es tracta de Carme Ausió Ferrer, Josep Batriu Agut, Montserrat Camprubí Rovira i Maria Prat Torras. Maria Prat, a més, ens ensenya els soterranis de casa seva (al carrer de les Escodines), on alguns veïns es refugiaven durant els bombardeigs.
Podeu veure les entrevistes dels testimonis en aquest apartat
Una revista de Cantàbria publica un article sobre els mestres de la República a Manresa
La revista especialitzada en patrimoni històrico-educatiu Cabás, que s’edita a Cantàbria, en el seu número de desembre de 2013, ha publicat l’article “Evolución de la enseñanza pública en Manresa durante la II República y efectos de la represión franquista sobre el profesorado”, de Joan Maria Serra. L’article va ser sol·licitat des de la mateixa revista arran de la publicació del nostre darrer web Els mestres de la República a Manresa.
Bones Festes!
MEMORIA.CAT necessita el vostre suport econòmic
El nostre portal de webs, www.memoria.cat, inclou més de 20 webs, milers de documents i centenars de fotografies i vídeos.
Per poder continuar mantenint aquest ingent volum de documentació històrica a l’abast de tothom i continuar treballant amb nous projectes ens cal la vostra col·laboració econòmica.
Podeu ajudar-nos amb un ingrés puntual o amb quotes anuals. Vegeu les diferents modalitats
En aquest nou vídeo, de 40 segons, us recordem els continguts de memoria.cat:
El centenari d’Amat-Piniella arriba al final aquest divendres, amb el trasllat a Manresa de les restes de l’escriptor
La cerimònia, amb una forta càrrega simbòlica, tindrà lloc a les 13:00 h al cementiri municipal
Amb una cerimònia altament simbòlica -el trasllat a Manresa de les restes mortals de l’escriptor que va sobreviure l’horror nazi i va deixar-ne testimoni novel·lat-, aquest divendres, 29 de novembre, finalitzaran els actes del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella.
Vídeo de Marcel·lí Lobet i Carles Llussà (2006) en què rememoren l’expulsió d’Amat-Piniella de Manresa
El web de Joaquim Amat-Piniella us ofereix una entrevista de 25 minuts de durada, gravada el 2006, en què Marcel·lí Llobet i Carles Llussà parlen de l’expulsió de Joaquim Amat-Piniella de Manresa.
Els dos entrevistats formaven part del col·lectiu CC (conegut com a Cristians Catalans), que havia organitzat la parada del llibre català a la plaça de Sant Domènec, on l’escriptor supervivent de Mauthausen va anar a signar obres seves.
Publiquem l’expedient de censura d’“El casino dels senyors”, d’Amat-Piniella, amb el fragment eliminat pel franquisme
Enguany l’editorial Ensiola ha reeditat la novel·la El casino dels senyors, que Joaquim Amat-Piniella va publicar l’any 1956. La nova edició inclou un text breu que en el seu moment la censura franquista va prohibir. S’hi explica una visita d’un dels protagonistes de l’obra, el Sr. Taulats, a una prostituta de la Rambla de Barcelona. El censor va considerar que aquell fragment atacava la moral catòlica, de manera que no es va poder publicar.
L’epicentre del centenari d’Amat-Piniella es trasllada a Barcelona
El Museu d’Història de Catalunya inaugura el 15 d’octubre l’exposició sobre l’autor
de "K.L. Reich"
Després de la posada en escena de la versió teatral de K.L. Reich al Born, el centenari de Joaquim Amat-Piniella reprèn les seves activitats, la major part de les quals es portaran a terme a Barcelona durant els mesos d’octubre i novembre.
Dimecres 18: presentació del documental “Transmissions” al Museu d’Història de Catalunya
Transmissions, recupera el testimoni de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil.
Aquest proper dimecres 18 de setembre a les 19h al Museu d’Història de Catalunya, es presenta el documental Transmissions, de Jordi Algué Sala, que explica la història de Lluís Sala, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. L’acte, organitzat pel Memorial Democràtic de Catalunya, és gratuït i obert al públic.
Ens deixen dos testimonis de la història d’un segle
Els manresans Josep Roca i Comellas (1920) i Francesc Andreu i Bassols (1919) ens han deixat aquests dies.
Tots dos van ser testimonis de pràcticament un segle de la història del nostre país. Alguns dels seus records es poden trobar al nostre portal de webs www.memoria.cat
Els dos van explicar-hi la privació de llibertat que van patir durant el franquisme.
Publiquem nous documents inèdits sobre quatre mestres que exerciren a Manresa durant la República
Un d’ells, Josep M. Casassas, aconseguí un gran prestigi a Xile, on s’exilià
Josep M. Casassas i els alumnes que havien acabat el batxillerat a l’Institut de Manresa, en un sopar el 31 de maig de 1936
En record de Josep Badia i Torras
Josep Badia, en la seva intervenció al míting de la Diada Nacional a Manresa, el 10 de setembre de 1976
El passat dilluns 17 de juny va morir, a l’edat de 87 anys, el callussenc Josep Badia i Torras, un dels protagonistes de la transició política de Catalunya
Un manresà explica en un blog la seva participació a la guerra d’Ifni-Sàhara 1957-58
|
Josep Rafael Manuel Sabaté, molt conegut a Manresa per la seva participació en diverses entitats, per les seves afeccions periodístiques i col·laboracions literàries a la premsa local i per haver treballat molts anys a Can Jorba i al Banc Mercantil de Manresa, ha explicat en un blog les seves vivències a la Guerra de Sidi Ifni i el Sàhara, que li va tocar de viure com a soldat de transmissions. La destrucció del patrimoni de Montserrat i Manresa el 1936, en unes jornades a Girona
De les 15 ponències n’hi ha dues relacionades amb la Catalunya central: – Un “Desastre de la Guerra”: Montserrat, a càrrec de Francesc Xavier Altés, del Monestir de Montserrat Compartir a les xarxes socials 
Som una Associació de Manresa que vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica, divulgar-la a través d’Internet i lluitar contra l’oblit El nostre portal de webs inclou més de 100 webs, milers de documents i centenars de fotografies i vídeos. Per poder continuar mantenint aquest ingent volum de documentació històrica a l’abast de tothom i continuar treballant amb nous projectes ens cal la vostra col·laboració econòmica.  Obra de memoria.cat Està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons
Buscar a tot memoria.cat
|
