Diumenge 25: l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo” al Kursaal
El diumenge 25 de gener, l’endemà del 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, a les 18:00, es podrà veure al teatre Kursaal de Manresa l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo”, dirigit per Lluís Danés.
El muntatge, molt recomanable, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya i parla de la relació de Salvador Espriu i la Guerra Civil. És molt impactant per la música en directe, les projeccions, els testimonis, els poemes…
Presentació d’un llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs
S’acaba de publicar el llibre SILENCIS. REPÚBLICA, GUERRA CIVIL I REPRESSIÓ FRANQUISTA A NAVÀS (1931-1945), dels autors Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.
D’aquest llibre se’n faran 3 presentacions en els propers dies:
– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, a la sala d’actes de l’Escola Diocesana de Navàs (carrer Vicenç Vidal Casacuberta 2).
– Dissabte 31 de gener, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Palà de Torroella
– Divendres 13 de Febrer, a les 8 del vespre, a la Llibreria Parcir de Manresa.
Publiquem una entrevista a Tomàs Mercadal, “el Tomaset” de la Farmàcia de l’Hospital durant la Guerra (enregistrada el 2009)
Us oferim una entrevista en vídeo que vam realitzar l’any 2009 a Tomàs Mercadal i Fortuny, que durant la Guerra Civil treballava a la farmàcia de l’Hospital de Manresa. L’anomenaven el Tomaset o el nen de la farmàcia, ja que aleshores tenia 13 anys. Mercadal fou un testimoni d’excepció d’un període especialment difícil de la història de l’Hospital.
A l’entrevista, hi explica les seves vivències del temps de la guerra, els serveis que oferia l’Hospital, els metges que hi treballaven, la presència de persones d’Església malgrat la persecució religiosa i com dues monges hi van continuar treballant i fent una tasca extraordinària, amb la permissivitat de la CNT.
El teu suport ens és vital. Gràcies i molt bones festes!
Benvolgut/da,
Aquest any 2014, amb el suport d’algunes administracions i particulars, hem pogut tirar endavant tots aquests projectes, que han ampliat notablement els continguts del nostre portal (300 vídeos, una vintena de testimonis, centenars de documents i fotografies…). També hem obert un compte de Facebook que actualment té més d’un miler de seguidors.
Si ara ens pots ajudar econòmicament, durant el 2015 podrem continuar treballant en la recuperació de la memòria històrica de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Hi ha molta feina per fer.
Projectes de memoria.cat realitzats l’any 2014
Al llarg del 2014 hem pogut tirar endavant tots aquests projectes:
Hem creat el web “Vivències del temps de la Guerra (1936/39) a Manresa”, que conté un centenar de vídeos de 15 testimonis.
Hem penjat al web del franquisme 200 vídeos de 16 testimonis.
Hem incorporat més testimonis orals al web dels bombardeigs franquistes.
Hem tret a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa redactades per Francisco Gros que hi va estar empresonat entre 1939 i 1942.
Publiquem les memòries de Juan Cintas, un almerienc que va viure a Manresa del 1932 al 2007
A partir d’avui podreu llegir a www.memoria.cat/cintas les breus memòries d’un almerienc que va venir a viure a Manresa quan tenia set anys. Es tracta de Juan Cintas Cintas, nascut a Tíjola l’any 1925, en el si d’una família d’agricultors que es va traslladar a Manresa el 1932. Per tot plegat, Cintas es considerava a si mateix “un andaluz catalán” o“un catalán andaluz”.
Publiquem la carta dels companys de cel·la d’Agustí Soler Fosas, l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada executat al camp de la Bota
Memoria.cat publica avui la nota manuscrita inèdita que els companys d’Agustí Soler Fosas que havien compartit cel·la amb ell a la presó Model de Barcelona van escriure a la seva esposa, per fer-li saber que s’havien endut el seu marit (se sobreentén que per ser afusellat al Camp de la Bota) i quines havien estat les seves darreres paraules.
Diumenge 14, a Barcelona, homenatge als afusellats al Camp de la Bota
Hi intervindrà la filla d’Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada executat el novembre de 1939
El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona organitzen, amb la col·laboració de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, un homenatge en record de les víctimes republicanes afusellades al Camp de la Bota, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’inici de les execucions sistemàtiques.
Editem les “Vivències” de Lluís Soldevila i Mominó (Manresa, 1931)
Des d’avui mateix les “Vivències” de Lluís Soldevila es poden veure a Memoria.cat. Aquest text, guardonat l’any 2008 amb el Premi Jacint Carrió –dins el Premis Bages de Cultura-, ofereix un fresc de la vida manresana a través de fets dels quals el mateix autor va ser-ne testimoni durant la seva infantesa.
Divendres 28: acte de record, homenatge i reivindicació de l’escola de la República i els seus mestres
Aquest divendres, 28 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori de La Plana de l’Om, se celebrarà un acte sobre la rellevància de l’ensenyament durant la Segona República i de record i homenatge als seus mestres. Aleshores, l’educació a Catalunya i a l’estat espanyol vivia el millor moment de la seva història i el sistema de formació estava basat en l’escola activa i en les teories pedagògiques més avançades.
Divendres 21: “Joaquim Amat-Piniella. La veu de l’infern nazi”, a Igualada
L’exposició Joaquim Amat-Piniella, la veu de l’infern nazi arriba al Museu de la Pell d’Igualada, on es podrà visitar del 21 de novembre al 21 de desembre.
Aquest divendres, 21 de novembre, a les 19:00 h, tindrà lloc al mateix museu (carrer Dr. Joan Mercader, s/n) una conferència sobre Joaquim Amat-Piniella i la seva estada al camp de concentració de Mauthausen, a càrrec de Josep Alert i Joaquim Aloy.
Dissabte 8: homenatge de Sant Joan de Vilatorrada a Agustí Soler i Fosas, l’alcalde afusellat pel franquisme
Aquest dissabte, 8 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà, a la Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, un homenatge a Agustí Soler i Fosas, alcalde republicà d’aquest municipi entre 1936 i 1938, en motiu del 75è aniversari del seu afusellament al Camp de la Bota.
L’acte consistirà en uns parlaments, la descoberta d’una placa i una lectura de poemes.
Memoria.cat mostra cent fotografies de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa
Des d’avui el nostre portal de webs ofereix cent imatges de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa després de la Guerra Civil Espanyola.
97 d’aquestes fotografies procedeixen de l’Archivo General de la Administración, d’Alcalá de Henares. Mostren l’estat en què va quedar el monument després que el 1939 fos dinamitat per les forces de l’exèrcit republicà durant la retirada (per dificultar l’avenç de les tropes franquistes) i les obres de reconstrucció, que no es van dur a terme fins a l’any 1960.
Memoria.cat mostra les fotografies de Manresa del Fons del Centre Excursionista de Catalunya
Des d’avui el nostre portal de webs ofereix una seixantena de fotografies antigues de Manresa procedents del riquíssim Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Memòria.cat publica l’acta original del segon casament de Lluís Companys
El document procedeix del Registre Civil de Barcelona
Des d’avui mateix el portal telemàtic Memòria.cat incorpora una nova aportació dins el web Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester. Es tracta de l’acta del segon casament de qui fou president de la Generalitat. D’aquest document, fins ara se’n mostrava la traducció francesa, realitzada amb motiu de la tramitació de la sol·licitud d’indemnització que la vídua de Companys adreçà a les autoritats alemanyes l’any 1969, poc abans de morir.
Les 800 fotografies de Josep M. Rosal, a Internet
Ja es poden veure a Internet les més de 800 imatges del fons del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol, que va ser donat a la ciutat pels seus descendents i que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages.
El web que acull les fotografies, de propietat municipal, té l’adreça següent:
www.manresa.cat/rosal
El fons hi apareix classificat en onze apartats:
Dimarts 30, acte de presentació del web amb 800 fotografies de Josep Maria Rosal
Dimarts vinent, 30 de setembre, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino de Manresa tindrà lloc la presentació del web d’imatges antigues del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d’Argullol (1908-1983). Durant l’acte intervindran Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, i Joaquim Aloy i Conxita Parcerisas, autors del web i comissaris de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
El web inclourà més de 800 fotografies d’un alt valor històric i documental anteriors a l’any 1939.
Memoria.cat mostra 50 fotografies de Manresa procedents del Fons Cuyàs
Des d’avui oferim la possibilitat de veure una cinquantena de fotografies antigues de Manresa procedents del Fons Cuyàs.
Aquest fons agrupa les imatges de Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès, 1881-Barcelona, 1953) -que amb els anys va enregistrar nombroses fotografies de pobles i ciutats, tradicions i monuments referits a l’àmbit dels Països Catalans- i dels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona, 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona, 1920 – 1995), que van continuar-ne la tasca. El fons és format per més de 12.000 negatius en blanc i negre.
Divendres surten a la llum fotografies inèdites dels anys 20 i 30
Inauguració de l’exposició “Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983”
Aquest divendres, 19 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino (Passeig de Pere III, 27) tindrà lloc la inauguració de l’exposició Josep Maria Rosal i d’Argullol. Fotògraf i cineasta. 1908-1983.
Memòria.cat mostra 24 fotos aèries de Manresa, de l’any 1929
Des d’avui mateix es pot veure al portal Memòria.cat una col·lecció de 24 fotografies aèries de la capital del Bages. Les imatges, d’un gran interès documental, van ser fetes l’any 1929 pel fotògraf i cineasta Josep Gaspar i Serra.
Les fotografies són propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya), que és qui en té els drets a tots els efectes. Per a publicar-les a www.memoria.cat comptem amb l’autorització expressa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya acordada el 28 de juliol de 2014, a qui agraïm la seva disponibilitat.
Tres refugis antiaeris oberts a tothom, el dimarts 26 d’agost
Des de l’Associació Memòria i Història de Manresa col·laborem en l’organització de l’edició d’enguany de les Visites a la Manresa Desconeguda, que tenen lloc cada any durant la Festa Major.
Concretament, la nostra associació participa en la primera d’aquestes visites (Bombes abans de la fi de la Guerra Civil: fa 75 anys), en què es podran visitar els refugis antiaeris de l’antic Parc de Bombers, de la plaça de Sant Domènec i del Grup Escolar Renaixença, amb explicacions de Josep Alert i Joaquim Aloy (de l’Associació Memòria i Història de Manresa) i Francesc Comas.
30 curtmetratges de la Manresa d’abans, a Memoria.cat
A memoria.cat hem agrupat en un sol apartat tots els curtmetratges de la Manresa antiga que conté el nostre portal. A partir d’ara podreu visualitzar-los a l’apartat següent:
www.memoria.cat/films
En aquest nou apartat podreu trobar tres blocs de continguts:
– 10 curts d’abans de la República (amb imatges de les enramades de les Escodines, aplecs a Joncadella i al Suanya, la construcció del Teatre Kursaal, la visita d’Alfons XIII a Manresa o les impressionants estampes d’una batalla de flors al Passeig).
La versió anglesa de “K.L. Reich”, d’Amat-Piniella, ja és finalment al carrer
L’obra de l’escriptor manresà ha estat publicada al Canadà
Un curt de la vida manresana de l’any 1930
Memòria.cat ofereix un film de 90” amb imatges del bateig de Josep Tomàs Cabot
A les acaballes del regnat d’Alfons XIII i a les portes de la proclamació de la II República, el 7 de setembre de 1930 a Manresa va ser batejat un nen, a la desapareguda església de Sant Pere Màrtir.
Una càmera va recollir-ne les imatges en cel·luloide, fet que ha permès disposar d’una petita estampa de la vida manresana del primer terç del segle passat.
El propietari del Palau de les Heures proposà que el bombardegessin perquè s’hi allotjava el president Companys
Mostrem la carta que Josep Gallart envià al general Kindelán, responsable de l’aviació franquista
Dimarts 17, presentació del projecte del Banc d’ADN per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil
Aquest dimarts 17 de juny, a les 8 del vespre, es presentarà al Centre Cultural el Casino el projecte del Banc d’ADN per a les futures identificacions dels parents desapareguts a la Guerra Civil.
L’objectiu d’aquest projecte és recollir mostres d’ADN de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil per tal d’identificar-les a mesura que es vagin descobrint i obrint fosses amb difunts no identificats, víctimes de la contesa.
Dijous 5 de juny, presentació a Manresa del llibre “Emboscats”, d’Esther Miralles
El proper dijous 5 de juny, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la Llibreria Parcir (Àngel Guimerà, 74) la presentació del llibre Emboscats. La Guerra dels que no hi van anar, de la historiadora Esther Miralles.
El llibre serà presentat per Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Divendres 30, concessió del premi Josep M. Planes al treball “Avi, et trauré d’aquí”, de Televisió de Catalunya
Aquest divendres 30 de maig, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino tindrà lloc la concessió del premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació, atorgat per la Fundació Independència i Progrés.
En aquesta ocasió el guardó serà concedit al treball Avi, et trauré d’aquí, de Montse Armengou i Ricard Belis, emès per TV3 l’any passat.
Mor l’activista cultural manresana, domiciliada a Terrassa, Maria Dolors Duocastella
Maria Dolors Duocastella Roig, coneguda popularment com “la Suri”, va morir ahir a Terrassa als 87 anys.
L’any 2008 va deixar gravat en aquest vídeo el testimoniatge de l’assassinat del seu pare, el manresà Benvingut Duocastella, el gener del 1937, després d’haver estar empresonat al Casino de Manresa, seu del Comitè Revolucionari:
Dolors Duocastella recorda especialment el comiat del seu pare al Casino i com un dia una companya de l’escola, filla d’un milicià, li va dir: “Avui afusellaran el teu pare”.
La Guerra Civil a Manresa, amb ulls d’adolescent
Memòria.cat treu a la llum el dietari de Maria Farré
Quan la manresana Maria Farré Riera tenia entre tretze i catorze anys va registrar per escrit les seves vivències personals entre maig de 1938 i gener de 1939. Aquest fet no hauria tingut més transcendència si no fos perquè el període coincideix amb les acaballes de la Guerra Civil a Manresa, la fase més intensa i dramàtica, tant per la proximitat del front, com per les operacions de l’aviació franquista, que van culminar en els dos bombardeigs que va patir la ciutat, amb un mínim de 35 víctimes mortals.
