Una cartera d’una víctima d’un bombardeig franquista, exposada al Museu Comarcal de Manresa
Avui fa 77 anys l’aviació franquista bombardejava Manresa per primera vegada, amb el balanç d’un mínim de 33 morts.
Una de les víctimes va ser Ignasi Corrons i Lladó, de 75 anys d’edat, que va morir per les bombes caigudes al sector de la carretera del Pont de Vilomara-carrer de Viladordis.
Ara, el seu nét, Estanislau Corrons, aleshores un nen, ha fet donació al Museu Comarcal de Manresa de la cartera que portava aquell dia el seu avi, en la qual es poden veure els efectes de la metralla.
Exposició i debat sobre “K.L. Reich” al Prat de Llobregat
Fins al 12 de desembre es poden visitar a la sala d’exposicions del Centre Espai Cultural del Prat de Llobregat (plaça Catalunya 39-41) les mostres “K.L. Reich. La veu de l’infern nazi”, produïda per l’Ajuntament de Manresa, i “Mauthausen. Crònica gràfica”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya.
Aquest dijous, 3 de desembre, a les 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca del mateix Centre, tindrà lloc una sessió oberta del Club de lectura de novel·la històrica, en què Lluís Calderer, especialista en literatura, i Joaquim Aloy, historiador, parlaran de Joaquim Amat-Piniella i de la seva obra K.L. Reich. L’activitat és organitzada per l’Arxiu Municipal.
Divendres 27 es lliura el premi Bages de Cultura a la historiadora manresana Rosa Toran
Aquest divendres, 27 de novembre, a les 8 del vespre, Òmnium Cultural del Bages atorgarà el 33è premi Bages de Cultura a la historiadora manresana Rosa Toran i Bellver. L’acte tindrà lloc al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa.
El jurat ha considerat que Rosa Toran –que va presidir l’Amical de Mauthausen entre els anys 2006 i 2013- “personifica en la seva trajectòria la lluita contra l’oblit” i destaca que ha desenvolupat una “gran tasca en reivindicar la dignitat dels republicans catalans i espanyols que van lluitar contra el nazisme”.
La glossa de la premiada anirà a càrrec de Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Divendres: 40 anys de la mort del general Franco
Aquest divendres, 20 de novembre, es compleixen 40 anys de la mort del general Franco. Us recordem que a memoria.cat trobareu el web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que conté més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa i el testimoniatge oral de 16 persones que parlen d’aquesta època en 200 talls de vídeo.
Aquest web ha rebut aquest darrer any 48.000 visites, de les quals 20.889 de l’Estat espanyol, 8.222 de Mèxic, 7.143 de Colòmbia, 2.187 d’Argentina, 1.548 de França,1.308 d’Estats Units i 1.190 d’Alemanya.
Núria de Gispert lliura a Carme Forcadell la carta del manresà Francesc Farreras i Duran
Ja és un ritual en tots els traspassos de poders que hi hagut entre els presidents del Parlament de Catalunya des del 1980 ençà. Aquest dilluns, immediatament després de constituir-se el nou Parlament de Catalunya, la presidenta sortint, Núria de Gispert, va lliurar a la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la carta de l’últim president del Parlament a l’exili, el manresà Francesc Farreras i Duran.
Dijous 29: presentació d’un llibre d’Hilari Raguer sobre el manresà Joan Vilar i Costa
El proper dijous, 29 d’octubre, es presentarà el llibre “Joan Vilar i Costa, profeta de la diàspora” d’Hilari Raguer. La presentació anirà a càrrec del mateix autor i de Daniel Díaz Esculies
L’acte, que tindrà lloc a les 8 del vespre al Casal de l’Església de Manresa (carrer de l’Era del Firmat 1), és organitzat pel Centre d’Estudis del Bages, en col·laboració amb la Fundació Independència i Progrés i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Avui fa 75 anys el president Lluís Companys fou afusellat
Avui fa 75 anys que Lluís Companys, president de Catalunya, fou afusellat per ordre del general Franco. Les seves últimes paraules, davant del piquet d’execució, van ser: “Per Catalunya!”.
En el seu testament polític, redactat poc abans, escrivia: “La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor“.
Us recomanem de llegir la seva darrera i commovedora carta adreçada a Carme Ballester, la seva segona esposa.
Memoria.cat agrupa en un clic els documents sobre Lluís Companys.
Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, que es commemora el proper 15 d’octubre, l’Associació Memòria i Història de Manresa ha agrupat en un web tots els documents relacionats amb el president màrtir que hem anat trobant els darrers anys en diferents arxius (Amsterdam, París, Salamanca, Àvila i Barcelona) o que ens han aportat alguns particulars.
Els podeu veure tots en aquest enllaç:
www.memoria.cat/lluis-companys
D’entre els nombrosos documents destaquem:
Us oferim documentació sobre Camil Companys, germà del President, mort a Montpeller el setembre de 1940
memoria.cat us ofereix una documentació procedent dels Archives Nationales francesos sobre Camil Companys i Jover, un dels germans del president Companys, que el 1939 es va exiliar a Montpeller.
Entre altres papers, hi trobem unes cartes que li envia la seva esposa, Josefa Pascual, des de Barcelona, on s’havia quedat amb el seu fill, i unes altres del seu germà Manuel.
Us oferim uns escrits de Lluís Companys i Micó (el Lluïset), fill del President
memoria.cat us ofereix documents de gran interès sobre el fill del president Lluís Companys, Lluís Companys i Micó, a qui la família anomenava “Lluïset”. Era el fill malalt del President. La seva desaparició durant un bombardeig alemany a França fou una de les raons principals perquè Companys restés al país veí –mentre esperava trobar-lo- i no marxés cap a Amèrica, fet que l’hauria salvat de la detenció per part dels nazis i de l’afusellament ordenat pel general Franco.
Taula rodona: 27-S, propostes polítiques envers la memòria històrica
El proper dilluns, 21 de setembre de 2015, a les 17.30 h, a la sala de premsa de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16, de Barcelona), tindrà lloc una taula rodona per saber quines són les propostes i les opinions de les diferents candidatures, i les seves polítiques en relació amb el tema de la memòria històrica, la institució del Memorial Democràtic i la relació en general del futur govern amb les entitats memorialistes.
Hi participaran representants de les candidatures que concorren a les eleccions del 27-S.
Presidirà l’acte Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics, i el moderarà Rosa Toran, de l’Amical de Mauthansen i Altres Camps.
S’adhereixen a l’acte:
Us oferim un dossier de la policia francesa sobre les estades del president Lluís Companys a França
memoria.cat us ofereix un expedient que la Direcció de la Seguretat Nacional de la III República Francesa (1870-1940) va elaborar sobre Lluís Companys i Jover. L’expedient es conserva als Archives Nationales francesos.
Us oferim l’expedient de Lluís Companys del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo
memoria.cat us ofereix el sumari contra Lluís Companys del “Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo”, que es conserva a l’Arxiu de Salamanca.
L’expedient inclou, entre altres documents, tres discursos del president Companys, la seva fitxa de la lògia macònica “Lleialtat” i els requeriments d’informes sobre aquesta afiliació, sol·licitats per les autoritats franquistes.
A l’expedient també hi ha l’acta de defunció de Companys. Com en la majoria de casos dels presos afusellats pel règim franquista, la causa de la mort queda descrita així: “a consecuencia de hemorragia interna traumática”.
Finalment, també us oferim 6 documents més del mateix Arxiu de Salamanca relacionats amb Lluís Companys.
Demà: 75 anys del lliurament de Lluís Companys al règim de Franco
Demà farà 75 anys que el president Lluís Companys fou lliurat a les autoritats franquistes, després d’haver estat detingut el 13 d’agost de 1940 a La Baule per la policia alemanya i empresonat a París.
“Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys… entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal…”. Així explicava la detenció de Companys la seva esposa, Carme Ballester, en el manuscrit que vam trobar en un arxiu d’Amsterdam.
Vint anys de la massacre de Srebrenica
Aquest dissabte es compleixen 20 anys de la massacre de Srebrenica, que va tenir lloc davant la passivitat internacional. Us recordem que un dels webs allotjats al nostre portal es titula “Srebrenica, la vergonya d’Europa” i inclou notícies, informes, testimonis i vídeos sobre aquells terribles fets, que un magistrat del Tribuna Penal Internacional va qualificar d’”escenes de l’infern, escrites en les pàgines més fosques de la història humana“:
Memoria.cat presenta 28 fotografies inèdites de Francesc Boix a Manresa
El “fotògraf de Mauthausen” va ser momentàniament a la capital del Bages durant la Guerra Civil
Us presentem 28 fotografies inèdites que Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen, va enregistrar a Manresa durant la Guerra Civil.
Efectivament, Boix va ser a Manresa un o dos dies amb la seva càmera i va retratar el col·legi dels Infants, un acte celebrat al Teatre Kursaal i unes competicions esportives a la Piscina Municipal.
Els clixés de Francesc Boix no tenen anotada cap data. Podria tractar-se de l’agost de 1938, però demanem la col·laboració ciutadana per ajudar a identificar les persones i els actes que hi apareixen retratats.
Publiquem papers catalans d’Àvila relacionats amb Lluís Companys
L’exposició “K.L. Reich. La veu de l’infern nazi”, arriba a Cerdanyola
L’exposició “K.L. Reich, la veu de l’infern nazi” es podrà veure a la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Pl. Enric Granados 1) del 26 de maig al 27 de juny. L’exposició ha estat programada pel Museu d’Història de Cerdanyola.
Dimecres: Audiència Memorial a Monistrol de Montserrat
Aquest dimecres, 6 de maig, se celebrarà a Monistrol de Montserrat una Audiència Memorial. L’acte donarà veu als veïns i veïnes de Monistrol que patiren la Guerra Civil i la Postguerra perquè exposin públicament el seu testimoni personal i familiar sobre aquests fets.
Noves entrevistes a testimonis manresans de la guerra civil, el franquisme i la transició
Els darrers mesos l’Associació Memòria i Història de Manresa ha enregistrat diverses entrevistes a manresans i manresanes que van viure la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Les seves vivències, d’un període cabdal de la nostra historia, han quedat àmpliament recollides en vídeo.
Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
Dimarts 21 d’abril, presentació del llibre-entrevista “Una vida al caire de l’holocaust”
L’obra recull les vivències de Jaime Vándor
L’acte és organitzat per la Comunitat de Sant’Egidio
La Casa de la Pau (plaça de Montserrat, 1) acollirà dimarts que ve, a les 7 de la tarda, la presentació del llibre Una vida al caire de l’holocaust. Diàlegs amb un supervivent.
En format d’entrevista, l’obra recull les vivències i reflexions del filòleg, assagista i poeta Jaime Vándor (1933-2014), exprofessor de la Universitat de Barcelona, que quan era un nen -juntament amb la seva mare i el seu germà- va poder salvar la vida al Budapest ocupat pels nazis gràcies a l’actuació del diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz i el seu auxiliar Giorgio Perlasca.
9 d’abril: Navàs tindrà les primeres plaques Stolpersteine de l’Estat espanyol, en record de les víctimes als camps nazis
El proper 9 d’abril l’Ajuntament de Navàs col·locarà 5 plaques Stolpersteine, en record dels 5 navassencs que moriren a Mauthausen o Gusen. Seran les 5 primeres que s’instal·len a l’estat espanyol. A Europa n’hi ha unes 48.000.
Les Stolpersteine són unes plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis. Stolpersteine significa pedra que fa ensopegar. Es tracta de llambordes de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades. És un projecte de l’escultor Gunter Demnig que relaciona art i memòria.
Un opuscle reivindica Amat-Piniella com a escriptor i supervivent
Editat per la Institució de les Lletres Catalanes, en són els autors Josep Alert i Joaquim Aloy
La Institució de les Lletres Catalanes acaba d’editar l’opuscle Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat conjuntament per Josep Alert i Joaquim Aloy, ambdós membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Dimarts 10, presentació del llibre “Les set caixes”
L’impactant llibre Les set caixes serà presentat per la seva autora, Dory Sontheimer, el proper dimarts, 10 de març, a les 20:00 h, al Centre Cultural el Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 27).
Després de la mort de la seva mare, Dory Sontheimer va trobar set caixes plenes de documentació que revelaven les seves arrels jueves i la terrible persecució que la seva família havia patit a mans dels nazis. Una història que els seus pares li havien amagat sempre.
L’acte, obert a tothom, és organitzat per Angle Editorial, editora del llibre, i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Dimecres 25, lliurament del 15è premi Joaquim Amat-Piniella
Aquest dimecres dia 25, a les 20 h., es lliurarà el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella. L’acte tindrà lloc a l’Espai Plana de l’Om, de Manresa (La Plana de l’Om núm. 5).
El jurat premiarà una de les tres obres finalistes d’enguany (Les llavors del silenci, d’Alvar Caixal; Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, o El nét del pirata, de Manuel Cuyàs). Al llarg de la cerimònia, es farà una lectura dramatitzada de textos de Manuel de Pedrolo, a càrrec d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins.
El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2013 i la tardor de 2014.
Un nou web de memoria.cat: els noms de més de 2.300 refugiats que va acollir Manresa durant la Guerra Civil
Des d’avui podeu consultar el darrer web de memoria.cat: Cens de refugiats a Manresa durant la Guerra Civil. Els protagonistes d’una història oblidada.
La investigació, impulsada per l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha anat a càrrec de Josep Alert.
El nou web inclou les dades de 2.378 refugiats que -procedents de diferents punts de l’Estat- van fer estada a la capital del Bages durant la Guerra Civil.
Divendres 13: presentació a Manresa del llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs
El llibre Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945), que va ser presentat el passat 24 de gener a Navàs, es presentarà a la llibreria Parcir de Manresa aquest divendres, 13 de febrer, a les 8 del vespre.
Els seus autors són Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.
Dijous al matí: acte de record de les víctimes de l’holocaust
Aquest dijous, dia 29, amb motiu del Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust i en commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, tindrà lloc, davant de l’estàtua de Joaquim Amat-Piniella, ubicada al Casino, un acte en record de les víctimes de la barbàrie nazi.
L’acte es desglossa així:
“El franquisme ha mort?”, cicle del Col·lectiu Desvalls i de memoria.cat, els dies 24 i 29
L’Associació Memòria i Història de Manresa i el Col·lectiu Desvalls han organitzat el cicle “El franquisme ha mort?”, coincidint amb el 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, que va tenir lloc el 24 de gener de 1939.
El cicle contindrà aquests dos actes:
– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà): “Cultura contra el franquisme”. Lectura de textos relacionats amb la dictadura del general Franco. Amb la participació de Natàlia Barés (violoncel), David Martell (teclat), Lluís Calderer i els grups Lúpulus Emsembla i La Veurem Teatre.
Diumenge 25: l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo” al Kursaal
El diumenge 25 de gener, l’endemà del 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, a les 18:00, es podrà veure al teatre Kursaal de Manresa l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo”, dirigit per Lluís Danés.
El muntatge, molt recomanable, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya i parla de la relació de Salvador Espriu i la Guerra Civil. És molt impactant per la música en directe, les projeccions, els testimonis, els poemes…
