Article publicat a PLECS D’HISTÒRIA LOCAL, l’abril del 2008
Les iniciatives per recollir testimonis orals del nostre passat recent s’han multiplicat arreu del país. El seu interès creixent, la diversitat de disciplines que l’usen, l’existència d’uns mitjans tècnics d’enregistrament i difusió impensables fa uns anys, un suport institucional decidit i la presa de consciència de la necessitat de recopilar urgentment els testimonis de la República i la Guerra Civil ho han afavorit.
A més dels interrogants que ja de per sí comporta l’ús de la memòria oral com a font de coneixement -especialment referents a la seva fiabilitat-, la proliferació de treballs n’ha afegit de nous: s’usa sempre la metodologia més adequada? Se’n treu prou profit d’aquest munt d’entrevistes? Com es planteja la seva gravació, conservació i difusió?
En aquest context, cal celebrar l’organització, el passat 26 de gener, d’una jornada sobre la preservació de la memòria oral i la presentació, en el seu marc, d’un llibre sobre el tema. La jornada –a cura de la CCEPC, el Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona- va comptar amb l’historiador Alessandro Portelli com a protagonista destacat. Les seves reflexions i el relat de la seva experiència van seduir el públic que omplia la sala. El llibre, titulat Eines per a treballs de memòria oral, acompleix perfectament la funció d’orientar i proposar respostes a molts dels dubtes que planteja la realització d’aquesta mena de treballs. M. Dolors Bernal i Joan Corbalán han reeixit plenament en la difícil comesa de recollir -a partir de la proposta prèvia de continguts tan completa que van elaborar- les aportacions més destacades d’una Comissió creada ad hoc (a iniciativa de l’OPC de la Diputació) i redactar un manual pràctic, divulgatiu, entenedor i, sens dubte, altament útil tant per a principiants com per a investigadors experimentats.
És estimulant constatar la riquesa de possibilitats de la memòria oral quan es planteja des de l’honestedat professional i el rigor metodològic, essent conscient de les seves limitacions. De fet, només així pot ser útil avui i el dia de demà. Documentar-se a fons, triar bé els testimonis, preparar les entrevistes, contrastar i connectar les diferents informacions, etc. és una tasca per a la qual, a més d’eines d’investigació històrica, sovint fan falta algunes dots de psicòleg i de detectiu. D’aquí ve la seva complexitat. Igualment, és imprescindible comptar amb mitjans tècnics d’enregistrament, de conservació i de difusió adients. Tot plegat ens ha de permetre aprofitar els avantatges -no exempts de riscos- de la memòria oral per enriquir notablement la història i la cultura del nostre país.
Joaquim Aloy