Sr. ministre, sr. alcalde, família Planes, senyores i senyors,
Moltes gràcies per acompanyar-nos en el darrer acte del cicle “Cent anys llegint Planes” que hem organitzat 4 entitats manresanes, en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa:
L’Associació Cultural El Galliner
La Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes
Òmnium Cultural Bages-Moianès
I l’Associació Memòria i Història de Manresa
Som aquí, precisament, per fer memòria d’un home que va fer història, un dels millors periodistes catalans, l’escriptor manresà Josep Maria Planes i Martí, originari del mas Les Planes de Sant Mateu de Bages.
Per recordar aquell reporter, inquiet, que era a tot arreu, que escrivia tant i tan bé; que, si ara fos aquí, el veuríem teclejant sense parar per a la infinitat de seguidors que tindria a les seves xarxes socials; el professional honest, íntegre, incansable a l’hora d’investigar a fons la veritat dels fets. Ben segur que desmuntaria amb dades incontestables qualsevol de les fake news que ens arriben per totes bandes.
Aquest escriptor, amb la seva pipa inseparable, que ens captiva amb la seva prosa, amb la seva capacitat d’observació, d’anàlisi, amb alguns articles que podrien haver estat escrits avui mateix.
Quin orgull per als manresans i bagencs poder comptar amb aquest fill il·lustre que demà farà cent anys va publicar el seu primer article signat. Només tenia 17 anys. Iniciava una carrera meteòrica de 12 anys de literatura i periodisme realment prolífics.
Les 4 entitats volem contribuir modestament a la difusió de la seva obra. I d’aquí la idea d’aquesta lectura teatralitzada amb guió de Llorenç Capdevila, direcció de Fina Tapias i interpretació dels Carlins. Els hem d’agrair molt el treball i esforç ingent que hi han esmerçat.
I us convidem a llegir els llibres d’en Planes, a descobrir o redescobrir planes i més planes d’en Josep Maria Planes, a llegir-ne la biografia del Jordi Finestres, a consultar el web de Memoria.cat (www.memoria.cat/planes), on hi ha més de 100 articles seus, el darrer dels quals publicat un altre 19 de juliol, el del 1936, l’endemà del cop d’estat militar contra la República.
Aleshores un Planes esglaiat, indignat, titllava els colpistes de feixistes folls que volien implantar la dictadura anticatalana i acabava dient “Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!”.
Poc després uns altres folls, en aquest cas de la FAI, l’organització que ell havia denunciat per les pràctiques criminals d’alguns dels seus membres, emmudien per sempre la veu i la paraula de Josep Maria Planes. Ens el van prendre als 29 anys.
Planes ens va deixar la seva obra però també l’exemple dels seus valors, els seus ideals i els seus principis per als quals va lluitar amb tant coratge: la llibertat, la democràcia, la dignitat de les persones, la professionalització del periodisme, la denúncia de la violència, el seu compromís amb la veritat… I sempre defensant la dignitat nacional de Catalunya i sempre treballant per la construcció d’una Catalunya nova, lliure i oberta a Europa
Planes havia declarat que només tenia una ambició: ser útil al seu país. I, realment, ho va ser i, d’alguna manera, ho és també avui. I és que alguns dels seus escrits encara ens conviden a reflexionar sobre la nostra història i sobre el nostre present.
Joaquim Aloy
