Text per al llibre “El valor de la vida i de l’obra de Joan Vilanova i Roset (1908-1990)” d’Isaac Bosch i Annabel Sardans. (Gener del 2009)

És fantàstic que els manresans puguem tenir una obra com aquesta que teniu a les mans, una obra que ens recupera –i de quina manera!- la figura d’aquest manresà excepcional que es deia Joan Vilanova i Roset. Cal felicitar-nos-en i cal felicitar els autors, l’Isaac Bosch i l’Annabel Sardans, per la seva intensa tasca reportera amarada d’una profunda sensibilitat, imprescindible per apropar-se, entendre i divulgar la vida i l’obra d’aquest dibuixant que va saber retratar amb un detallisme extremadament delicat la nostra ciutat, els seus racons, la seva gent, la seva quotidianitat.

M’he anat submergint en el seu treball de manera progressiva, de mica en mica, la qual cosa m’ha permès gaudir de la laboriositat de la seva elaboració, dels petits avenços que pàgina a pàgina han permès fer realitat aquest llibre. Els seus autors van tenir la gentilesa i la confiança d’anar-me passant els diferents capítols a mesura que els redactaven. Cada nou lliurament feia créixer l’interès pel seu contingut i deixava una expectativa oberta, delerosa de nou material, tant o més interessant que el precedent. L’espera entre lectura i lectura es feia llarga. Perquè una cosa sí que he pogut constatar: la redacció de cadascun d’aquests capítols ha estat com un part. Cosa lògica, d’altra banda, si tenim en compte la profusió de dades, de vivències, d’informacions –moltes d’elles inèdites- que contenen.

De tot aquest esforç, n’ha resultat una aproximació excel·lent: documentada i completa en el fons i exquisida i sensible en la forma. Al capdavall, una sorpresa agradable, sobretot, tenint en compte que els seus autors no van tenir ocasió de conèixer personalment el seu protagonista. Sense haver-lo tractat de manera directa, han aconseguit retratar l’autèntic Vilanova. És ell en persona. Els qui vam tenir la sort de conèixer-lo ho podem refermar. El descriuen tal com era. No només han copsat plenament la seva figura artística, sinó també la seva immensa talla humana. Això té molt de mèrit i només és possible a base de moltes hores de recerca, d’entrevistes, d’estudi i d’aproximació al personatge.

Els autors em diuen que les converses que vaig mantenir amb en Vilanova i que es conserven enregistrades en caset els han estat útils per saber més coses del personatge. Me n’alegro, però, tanmateix, aquesta valoració positiva no m’acaba de compensar el sentiment de frustració que sento sovint per no haver sabut aprofitar més la saviesa i el coneixement de diverses persones que vaig entrevistar en el passat. I en aquest cas, més encara, en tractar-se d’una figura com Joan Vilanova. Em sap greu no haver-ne tret més suc perquè ara tindríem un testimoni molt més extens i valuós, però també perquè conversar amb ell era un autèntic plaer i hauria pogut gaudir molt més de les seves reflexions i comentaris sempre tan interessants.

La lectura (fragmentada) d’aquest llibre m’ha fet riure, m’ha emocionat, m’ha ajudat a fer memòria i, sobretot, m’ha permès retrobar-me i conèixer molt millor Joan Vilanova. I això em fa feliç. Vilanova era una persona entranyable, que a voltes semblava un nen gran entremaliat a punt de fer una trapelleria; una persona encantadora, divertidíssima, irònica, tendra, sensible; una persona profundament humana, que es feia realment estimar. Quants bons records que em va deixar! Aquest llibre n’hi afegeix un munt. No puc, sinó, alegrar-me’n i celebrar-ho. I agrair l’esforç col·lectiu que l’ha fet possible. És una gran notícia per als que vam conèixer Vilanova i per als que podran apropar-s’hi, a partir d’ara; pels que vam estimar-lo en vida i pels que, sens dubte, ho faran a partir d’ara, a través del seu llegat artístic i humà.

Joaquim Aloy