Acte de commemoració i de reconeixement a les víctimes dels dos bombardeigs de l’aviació franquista sobre la ciutat de Manresa

Intervenció llegida durant l’homenatge institucional. (Claustre del Museu Comarcal de Manresa, 21-12-2008)

Autoritats, senyores i senyors,

Avui fa 70 anys, just a aquesta hora, avions de l’exèrcit franquista van fer una visita sinistra a Manresa, van descarregar les seves bombes, van sembrar la mort i la destrucció pels carrers de la ciutat i van marxar.

Aquí mateix, en aquest sector de Sant Ignasi i les Escodines, les bombes van matar almenys 5 persones. Segurament les bombes anaven dirigides cap aquest edifici, aleshores convertit en caserna, però pràcticament no el van tocar i, en canvi, van ensorrar l’edifici de l’actual farmàcia Guañabens i van produir la mort d’una mare i la seva filla davant de la piscina municipal, una altra dona a l’inici del carrer de Santa Llúcia i dues persones més a la plaça de Sant Ignasi, una de les quals era el barber Valentí Bonvehí i Closas, que tenia justament el pis i la barberia a l’edifici de la farmàcia. Amb el bombardeig, la seva família va perdre ni més ni menys que el pare, la casa i el seu mitjà de vida.

Va ser l’aviació franquista com podia haver estat la italiana o l’alemanya. Totes tres actuaven en plena coordinació i bombardejaven el país al seu caprici. Hitler i Mussolini van utilitzar Catalunya com a banc de proves de cara a una segona guerra mundial, d’inici imminent. La població civil catalana va convertir-se en conillet d’Índies. Més de 5.000 catalans van morir a causa de les bombes de les tres aviacions.

A Manresa, les bombes no van fer diana en cap objectiu militar. Van fer diana en dones i criatures. La majoria dels homes eren al front de guerra. Eren dones que anaven a comprar, nens i nenes que sortien d’escola, persones que no van arribar a temps d’amagar-se als refugis…

El 19 de gener del 1939, els avions van tornar a venir i van llançar més bombes sobre la ciutat. També van dur a terme diversos metrallaments. Un dels pilots que va participar-hi va escriure que els seus “cañonazos y ametralladoras barren inmundicias”.

En dir ”inmundicias” potser es referia a les 35 víctimes que, com a mínim, van matar aquelles bombes. D’entre les víctimes mortals, 6 eren nens i nenes que no arribaven als 13 anys.

35 persones mortes, diversos ferits, famílies destruïdes. I tot això quan la guerra feia temps que estava sentenciada. Matar per matar. Morts inútils. Morts cruels. Morts per escampar el pànic entre la població. Morts per dissuadir de qualsevol intent d’oposició al nou règim.

El franquisme va ser un règim brutal i despietat. Des del principi. És imprescindible conèixer-ho i fer-ho conèixer. I és vital explicar aquests fets per saber les conseqüències de les guerres, de l’odi, de la violència, del feixisme, de les dictadures… És essencial saber, recordar i explicar per posar les bases d’una educació en els valors de la pau, la convivència, la solidaritat i la consciència crítica.

Divulgar aquests fets és també un deure cívic de just record cap a unes víctimes innocents, conciutadans i avantpassats nostres, que van ser objecte d’unes morts tan terribles.

Les seves famílies no van rebre mai cap ajut de ningú. A més de la tragèdia de la mort, van haver de patir el desemparament i la negació. El govern republicà no va tenir temps d’ajudar-los. Després, el règim franquista va negar que hi hagués hagut cap bombardeig. I, per tant, cap mort. I, per tant, no calia cap ajuda.

Les 35 víctimes mortals han estat oblidades durant dècades. Avui la ciutat de Manresa els fa justícia i els ret homenatge. Un homenatge senzill, tal com eren aquestes persones. Però un homenatge digne, tal com es mereixen aquestes persones.

Moltes gràcies.

Joaquim Aloy