Publicada entre novembre del 1930 i agost de 1932, va néixer amb la voluntat d’airejar i modernitzar el panorama cultural de la ciutat
L’Associació Memòria i Història de Manresa a través del seu portal www.memoria.cat publica el web https://www.memoria.cat/ara/ amb la reproducció dels sis números de la prestigiosa revista cultural manresana “Ara”, editats entre l’1 de novembre de 1930 i el 6 d’agost de 1932.
La revista Ara va néixer de la mà d’un grup d’intel·lectuals manresans com a resposta moderna al fet cultural local que, a parer seu, pivotava al voltant d’un folklorisme jocfloralesc i d’una burgesia conservadora en els fets i en les formes. Un jove Amat-Piniella de 18 anys va escriure en el número 3, de gener de 1931: “Volem redimir la poesia local. Ens repugna la olor de floralesques ràncies que fan les poesies de certs individus que han nascut, viuen i moriran en la ridiculesa”, i en una composició poètica dedicada al jazz, Amat es deixava anar així: “Ritme i més ritme. Passió i més passió. Paral·lelisme de cossos, espetegar d’uns ossos: és aquesta l’oblació a l’alegror. Jazz!!”
En l’Ara van escriure, entre altres, l’esmentat Joaquim Amat-Piniella que hi publicà obra poètica i unes lúcides anàlisis sobre la premsa o sobre els literats locals; Josep Martí Farreras, autor d’un conte a cada edició; Josep M. Niubó i Francesc Padró que hi feien crítica literària; Joan Baptista Claret que hi feia crítica pictòrica, i el poeta Joaquim Nubiola. A l’Ara, van publicar il·lustracions: Evarist Basiana de qui Amat-Piniella diu que: “Una sensibilitat molt afinada l’obliga a evadir-se sovint de la realitat i anar a cercar les expressions que satisfacin les seves pruïges, al camp de les experimentacions més arriscades i contraposades”, Joan Vilanova, Estanislau Vilajosana o Joan Cots de qui s’explica que “Les pintures negres, fosques, terriblement corprenedores i emocionants, són un resultat de la història de la seva vida. Les obres d’en Cots ens commouen tant com un Kandinski, com un Neuen, com un Munch, com un Seehaus, com un Klee o com un Marc”.
Els redactors de l’Ara propugnaven una revolució en el camp estètic i en els gustos artístics i es fixaven en els corrents pictòrics i literaris centreeuropeus, en el cinema i en els musicals nord-americans com el jazz, estil del qual van ser-ne uns propagandistes convençuts. La revista Ara va donar pas a la Penya Ara en l’organització d’actes de tota mena, sempre amb la voluntat d’airejar el panorama cultural local.
Aquests sis números de l’Ara són la col·lecció impresa que custodia l’Arxiu Comarcal del Bages, a qui vam demanar -i ens va autoritzar- de reproduir-los íntegrament. La digitalització, la relació de continguts i la maquetació del web és obra de Jordi Griera-Cors. La seva elaboració s’emmarca en els actes del cinquantè aniversari de la mort de Joaquim Amat-Piniella esdevinguda el 3 d’agost de 1974.