“L’Antonieta Feliu va ser la dona més destacada de l’Esquerra a Manresa. Primer només hi era ella, després hi vam anar ingressant les altres”.

“Tan activa com ella no n’hi havia cap. Com que no treballava, perquè tenia un estatus, escrivia i tenia una activitat política intensa. Va fer molta feina per fer l’Esquerra de les dones”.

“Era una dona moderna, no n’hi havia gaires llavors. El diumenge, a l’estiu, anava a passejar amb el cotxe i li agradava que se la miressin. Anava molt elegant, alguns li deien la disfressa. Li agradava molt París. Era catòlica”

“La van tancar a la presó de dones. Es va enfadar amb els homes d’Esquerra perquè no se la van emportar a l’exili. Ells van marxar per la muntanya amb els sacs i no li van dir res. Ella tenia familiars a Mèxic i s’hauria estalviat la presó”

“En sortir de la presó no va tornar a Manresa perquè era coneguda i em sembla que tampoc la deixaven tornar. Però, a Barcelona, no es va quedar tancada, tenia reunions polítiques a casa seva i la policia la vigilava. Posava una taula ben parada amb cava i pastissos i si la policia hi anava els deixava entrar, els deia que era una festa i els convidava”.

“Em va donar l’adreça i la vaig anar a veure a Barcelona”.

“Al seu enterrament a Barcelona hi van anar el Marcet i el tintorer de la plaça Clavé, el Tarrés”. (1)

(1) Entrevista feta a Maria Casajuana el 17 de març del 2006