(Tenia tretze anys quan l’Antonieta va morir)

“Celebràvem el Nadal a casa seva, parava unes taules meravelloses amb canelobres, érem uns dotze. I ella en començar sempre deia ‘aquí, ara, de política no en parlarem’”.

“Era una gran feminista. Em deia ‘nena, endavant, tu estudia’. El nostre pare va ser educat per ella perquè va quedar orfe de mare molt petit. Ell també ens va transmetre que el primer per a les tres germanes era estudiar”.

“Jo era una nena i l’admirava, m’ensenyava com m’havia de comportar, com havia de saludar les persones grans, com havia de parar una taula elegant… Sovint em parlava en francès i cantava cançons franceses. Em feia tocar el piano per comprovar els meus progressos”.

“Ara que he conegut el seu passat, que mai ningú m’havia explicat, entenc millor la seva personalitat. Crec que era una dona amb dues vides, la que callava fruit de les seves conviccions i la que havia decidit viure per ser feliç”.

“Tocava el piano i tenia relació amb artistes i gent de la cultura arran dels Jocs Florals que organitzava. D’aquí ve que tinguem pintures i escultures que aquests artistes li feien”. (1)

(1) Entrevista feta a Maria Àngels Feliu (neboda), Maria Àngels Tarrats i Eva Tarrats (renebodes) el 8 d’octubre del 2019