La periodista i política catalana M. Teresa Gibert va venir a Manresa per entrevistar Antonieta Feliu i conèixer de primera mà la seva feina en el Grup Femení d’ERC.

Transcripció entrevista.

LA INCORPORACIÓ DE LA DONA EN LA POLÍTICA D’ESQUERRA

La senyora Antonieta Feliu de Forn – Una “Secció Femenina” modèlica – Dones al Comitè Polític de la ciutat – Tasca proselitista – Els diumenges d’una dama burguesa – Realitzacions i projectes

Manresa. Diumenge de maig. Els carrers un xic deserts per ésser una de les primeres vegades que hom fa complir el descans dominical.

Hem volgut saludar als nostres companys de Partit i ens hem traslladat al Centre d’Esquerra; preguntem com va l’organització femenina que ja coneixem de referència.

En trobem tan sols dos i en fer-los aquesta pregunta, es planyen que l’animadora de la dona en la seva incorporació, la senyora Antonieta Feliu de Forn, fa uns dies que està indisposada. Amb el respecte que en parlen sembla que l’estimen molt.

Demostrem interès per a visitar-la, i la telefonem. Ens contesta ella mateixa i diu que ens rebrà un xic més tard.

Entre tant visitem l’Ajuntament i saludem l’alcalde, senyor Marcet, i el senyor Sans Ibars, tinent d’alcalde. Ambdós homes ferms en els seus ideals que traspuen un sa optimisme a desgrat del treball immens que els reporta l’exercici del seu càrrec.

Acompanyats de tan excel·lents camarades visitem la senyora Forn de la qual ens han fet sentir ferms desigs d’escoltar-ne els seus entusiasmes.

Ja la coneixíem, però no pas com animadora de la dona en la seva incorporació dintre la política. La sabíem amable, intel·ligent, culta, simpàtica, però li desconeixíem en absolut aquests dots de gran organitzadora.

L’Antonieta Feliu ens rep, com sempre amable i complimentosa en la seva llar talment una casa de nines, en la qual sembla ella una nina més. De la feminitat d’aquesta dama, no pot dubtar-se’n. Buida d’infants la seva llar, aquests són delicadament substituïts per nines de tota mena. L’essència de la maternitat s’hi respira!

Dona de molt món, el seu tracte és senzill i afectuós. Ha viatjat molt; té un concepte modern de totes les coses; viu intensament una vida interior aliena a la vulgaritat corrent, i finalment és amb tot una dona que, situada per la seva posició en el rengles de les primeres famílies manresanes, ha sabut descendir en el pla del Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, desdenyant dignament tots els blasmes per barrejar-se amb les dones senzilles i treballadores convertint-se així en la seva camarada.

Li demanarem dades respecte a aquesta organització femenina que pels indicis que tenim la creiem modèlica.

I ens contesta: -Primerament hem d’agrair-ho tot el que som com a força, al regidor senyor Sans Ibars, el qual ha estat el primer que va impulsar aquesta obra quan ningú no hi creia.

El senyor Sans, present en la conversa, ens demana que això no ho recollim, per quant ell no ha fet altra cosa que complir com a ciutadà i com a militant, però nosaltres que coneixem la modèstia del senyor Sans, no n’hi fem cas, sinó que ho esmentem perquè serveixi d’estímul i d’exemple.

-Avui –ens conta la senyora Forn- el nombre d’afiliades ratlla el miler, amb seccions femenines que responen d’una manera decidida a Sampedor, Navarcles, Pont de Vilomara, Artés i Moyà, exactes a la nostra, o sia organitzada la dona dins del Partit com una militant més.

-Per cert que de Moyà –remarca Antonieta Feliu-, en servem un bon record, car essent un feude de la Lliga, el dia que nosaltres exposant el nostre programa els vàrem parlar d’una manera tan normal, s’entusiasmaren tant que a l’hora d’haver acabat la nostra tasca, s’havien allistat per organitzar la “Secció” cent-trenta dones.

-Actualment estem en contacte i en vies d’organització amb els pobles de Sant Joan de Vilatorrada, Navàs i Puigreig. A Manresa tenim delegacions a totes les fàbriques, caps de districte i estem constantment en contacte amb totes elles.

I com sia que no ens interessa l’afiliada “perquè sí” sinó que ens plau més ésser menys, però conscients, abans d’admetre una nova militant, li fem unes preguntes, li llegim els “Principis Bàsics” i, si està d’acord, aleshores se l’admet.

Podem dir gairebé amb orgull que som més membres d’afiliades que els homes; que, barrejades en la política, treballem conjuntament amb ells; que tenim quatre representants en el Comitè Polític que són les senyores Eulàlia Canadell, Mingueta Carreras, Maria Casajuana i jo. I a la Junta Directiva de l’entitat quatre llocs ocupats per les companyes Teresa Grinyó de Azuara, Anna Espel, Dolors Palacin de Sorroca i Ramona Soldevila…

I com a facècia que, si la “Festa del 14 d’abril” va celebrar-se a Manresa, ens cap l’orgull de dir que va ésser per una imposició de la nostra “Secció”, imposició recollida per uns representants nostres en el Consistori que va motivar un famosíssim debat polític…, però la “Festa” va celebrar-se amb tota solemnitat.

“…I per culpa de totes aquests coses enguany no he fet el meu viatge a París, ni penso sortir a estiuejar. Tinc tanta feina!

“Els diumenges sortim a fer excursions prosselitistes, i és clar, em prenen tot el temps, però no em sap greu. Car si no resulta sempre de gran efecte, sentim la satisfacció del deure complert. Tenim un equip d’oradores, que si les sentis faran aviat la competència als homes!

I ens meravellem d’escoltar-la, pensant que tant de bo fossin moltes les dames que comprenent la seva missió s’apropessin al poble; segurament no hi haurien tants desgavells.

I el senyor Marcet, després d’haver-nos escoltat amb aquella bonhomia que li és tan reconeguda, pot dir-se que resumí la nostra conversa tot dient: -Si veiés, els hi serveix uns berenars…uns tes a l’anglesa…que, és clar que fa prosselitisme, si les dones no se’n mourien mai de casa seva. Tot són comissions, comitès…Totes tenen unes ganes de treballar que esgarrifen.

-Com vol fer-ho altrament, -diu la senyora Forn- si les meves visites d’abans el sol fet de pertanyer jo a l’Esquerra m’han abandonat del tot? Ara ni em saluden perquè convisc amb el poble. Doncs jo em venjo compartint amb el poble la meva taula i la meva amistat.

I desviem la conversa envers altres viaranys i després de parlar llargament de l’obra d’assistència social que realitza Manresa i dels plans de Cultura que vol realitzar la Secció Femenina i de la tasca meritíssima que des del diari El Dia ja de temps ve executant la senyora Forn, no podem de menys de felicitar els nostres companys que han tingut la sort de tal troballa i demanar que serveixi l’exemple per altres comarques.

M. Teresa Gibert