L’Antonieta Feliu Miró va néixer a Berga l’ú de juliol de 1896. Fou la segona de cinc germans d’una família d’artesans que valoraven la cultura i la formació dels fills. El pare, Pere Feliu Masanés, fill de la Valldan, era fuster ebenista. Feia mobles de qualitat en un taller que tenia als baixos de casa seva, Can Gori. La mare, Àngela Miró Ballarà, era filla de Berga.
Va entrar en contacte amb l’efervescència catalanista quan passava temporades a Barcelona amb al seu germà Ramon entre els anys 1917 i 1919. Explica com no parava fins que ell l’acompanyava a les Rambles a escoltar les tertúlies sobre esclavatge, llibertat i drets de Catalunya. Sovint, just cantaven Els Segadors, la policia els anava al darrere i ells arrencaven a córrer Rambla amunt. Quan els seus pares ho van saber, la van fer tornar a Berga contrariats amb les seves idees i el seu atreviment. (1)
Arriba a Manresa arran de seu casament amb l’empresari manresà Miquel Forn Prat, onze anys més gran que ella, propietari de Cristalleries Forn. Viuen al carrer d’Urgell, 46, al principal, i comparteixen replà amb els reconeguts republicans Joan Selves i Carner i el metge Tomàs Ramon Amat. No van tenir fills. Van cuidar com a fill, fins als setze anys, el seu nebot Lluís Tarrats, que havia quedat orfe de mare molt petit i el pare s’havia traslladat a Mèxic per motius laborals.
Era una dona de salut delicada, però les seves conviccions feministes i republicanes eren el motor de la seva vida. Era catòlica practicant i denunciava els que feien de la religió una arma política dient que “tan cristianes poden ser les dones de dreta com les d’esquerra”. (2)
Activista republicana
L’Antonieta fou la primera dona que es va afiliar a ERC a Manresa, segons el testimoni de Maria Casajuana. Liderà la creació del Grup Femení juntament amb Anna Espelt, Isabel Arderiu i Maria Casajuana, entre altres.
El 18 de febrer de 1933 l’assemblea d’ERC incorpora les primeres dones a la junta directiva i al Comitè Polític, i l’Antonieta Feliu s’estrena al Comitè Polític juntament amb L. Vall, Mingueta Carreras i Maria Casajuana. (3)
El juliol de 1935 fou nomenada presidenta del Comitè Femení Propresos d’ERC (4) i el 28 de març de 1936 l’Antonieta era l’única dona que formava part de la junta directiva (5). El 5 de desembre del mateix any, s’hi va incorporar l’Anna Espelt. (6)
També era presidenta de la Comissió de Cultura d’ERC el 5 d’octubre de 1936, quan va donar suport obertament a l’alcalde Francesc Marcet en la seva crida per salvar la Seu de Manresa de ser enderrocada. (7)
En l’àmbit de ciutat, va ser vocal de la Junta d’Assistència Pública de Manresa abans dels fets d’octubre de 1934. (8)
Era bona oradora. Va participar en mítings a Manresa i als pobles de la comarca. Pensava que el problema de les dones d’esquerres era la manca de cultura i criteri propi. Tot i haver defensat aferrissadament el dret de vot, va estar d’acord que les dones no poguessin votar immediatament per por de la manipulació dels homes i sobretot de l’església.
Articulista a la premsa manresana
L’Antonieta Feliu és l’autora que escriu més articles a la premsa manresana els anys de la República. Trobem quaranta-quatre articles seus, tots al diari El Dia de Manresa menys un, que el trobem al diari La Rambla de Sabadell, titulat “El feminisme a Manresa”.
Més de la meitat són escrits els mesos anteriors a les eleccions de 1933, en les quals les dones votaven per primera vegada. Els anys de la guerra no és tan activa com a columnista, només escriu cinc articles. Li agafa el relleu Marina Oliver, que escriu vint-i-nou articles al diari El Dia des de l’any 1936 fins al 1938 (vint-i-un en portada).
Empresonament i consell de guerra
En acabar la guerra, conscient de com s’havia significat a favor de la República i del perill que corria, se’n va anar a viure a Barcelona a prop del seu germà Ramon. Sembla que estava dolguda amb els homes d’Esquerra perquè no havien comptat amb ella a l’hora de marxar a l’exili. Ella tenia família a Mèxic i potser hauria evitat la presó.
Seguint la pista al seu marit, Miquel Forn, que s’havia quedat a viure a Manresa però li feia portar diners per viure, la policia la va trobar al barri de Gràcia de Barcelona.
El 27 de setembre de 1939 detenen, primer, Miquel Forn a Manresa, i tot seguit van a Barcelona a buscar l’Antonieta i la porten cap a Manresa a declarar. Hi ha un informe policial i diversos denunciants que els acusen de ser d’ERC, de la seva implicació en l’assassinat de mossèn Ricard Tañà, de l’activitat política de l’Antonieta, de col·laborar amb el Socors Roig, de denunciar persones de dretes, etc.
El Miquel ingressa a la presó de Manresa i l’Antonieta queda en llibertat vigilada a la ciutat, a causa del seu estat de salut. L’informe policial conclou que s’ha de fer alguna cosa “a fin de que desaparezca la gran estrañeza de que gocen de libertat los que tantos delitos se les puede atribuir”. (9)
Malgrat que comencen les diligències per al consell de guerra en contra del matrimoni acusats de rebel·lió militar, de seguida veuen que l’Antonieta és l’activista a qui cal represaliar i Forn és una simple comparsa. El deixen en llibertat al cap d’un mes i catorze dies.
El 20 d’octubre de 1939 empresonen l’Antonieta, primer a Manresa i, un cop condemnada, la traslladen a la presó de dones de les Corts de Barcelona. En surt en llibertat condicional el 10 de febrer de 1942.
En el judici sumaríssim d’urgència celebrat el 10 de gener de 1940 a Manresa s’acusa l’Antonieta del seu activisme a favor de la República. Setze dels seus articles al diari El Dia, transcrits i traduïts al castellà, consten al sumari, com també transcripcions de notícies que explicaven actes de la comarca on l’Antonieta havia participat.
El fiscal li demana vint anys de presó i la condemna acaba sent de sis anys de presó major. Posteriorment es commutada per sis anys de presó menor.
Al sumari queden desmentides acusacions com la implicació del matrimoni en l’assassinat de mossèn Tañà i el guany econòmic que n’havien obtingut. La criada del mossèn explica que van ser ells qui va fer gestions quan mossèn Tañà estava detingut al Casino pel Comitè revolucionari. El van poder treure i se’l van emportar a casa seva. Al cap de pocs dies li van oferir la casa d’uns amics de Barcelona pel perill que corria a Manresa. A Barcelona va ser assassinat.
Creu Roja de Manresa s’havia significat durament amb aquesta falsa acusació i també en l’acusació que els diners que enviava Forn a la seva dona eren per al Socors Roig, també desmentida.
L’any 1941, quan l’Antonieta ja complia condemna a la presó de les Corts de Barcelona, Miquel Forn aconsegueix que diverses persones de dretes, fins i tot afiliades a la Falange, declarin per escrit que, malgrat no compartir les idees de l’Antonieta, les seves motivacions eren de caràcter humanitari i cultural, que era catòlica i ressalten la gran tasca que va fer per al salvament de la Seu de Manresa, fins i tot arriscant la seva vida.
L’abril de 1941, el director de la presó de Dones de Barcelona va preguntar a l’alcalde de Manresa si hi ha cap inconvenient a donar-li la llibertat condicional i que tornés a viure a Manresa. L’alcalde va respondre que no hi havia cap inconvenient a concedir-li la llibertat condicional però si a tornar a Manresa:
“por el buen nombre de Manresa y sus habitantes causaría un pésimo mal efecto su libertad y en caso de serle concedida […] que pase al destierro de 250 kilométros”.(10)
Surt en llibertat condicional el 10 de febrer de 1942. La seva salut, ja delicada, s’havia deteriorat greument a la presó. Va haver de ser operada i va quedar ingressada durant dos mesos a la Clínica de Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona per recuperar-se.
Els anys del franquisme a Barcelona
Es queda a viure a Barcelona i ja no torna a Manresa. Lloga un pis al mateix carrer Betlem on vivia el seu germà. Miquel Forn, després de recuperar l’empresa col·lectivitzada els anys de la guerra, comparteix la vida entre Manresa i Barcelona.
Malgrat que la vigilaven, organitzava reunions clandestines a casa seva, sota el camuflatge d’un bon sopar. Tocava el piano i també, a casa, cada any organitzava uns Jocs Florals on acudien amics i artistes barcelonins. No va tornar a militar en la clandestinitat.
Va morir de càncer l’u d’abril de 1968 i va ser enterrada al cementiri de Montjuïc.
(1) Feliu, Antonieta. “Recordant el passat”, El Dia, 13 d’abril de 1933.
(2) Feliu, Antonieta. “Un compàs d’espera”, El Dia, 9 de maig de 1932
(3) Diari El Dia, 20 de febrer de 1933
(4) Diari El Dia, 23 de juliol de 1935
(5) Diari El Dia, 31 de març de 1936
(6) Diari El Dia, 7 de desembre de 1936
(7) Diari El Dia, 5 d’octubre de 1936
(8) Diari El Dia, 12 de desembre de 1935
(9) Procediment judicial militar (Tribunal Militar Territorial Tercer de Catalunya)
(10) Resposta de l’alcalde de Manresa al director de la presó de dones de Barcelona. Juliol de 1941. Arxiu Comarcal del Bages. Informes.
http://www.memoria.cat/presos/ca/content/feliu-miro%CC%81-antonieta
