La “Unió de Dones de Catalunya” va ser creada en el Primer Congrés Nacional de la Dona, que va tenir lloc els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937 al Palau de la Música de Barcelona. L’objectiu era crear una associació que agrupés totes les dones antifeixistes de Catalunya, afiliades i no afiliades a partits i sindicats, per treballar conjuntament a la rereguarda. Trien de presidenta Dolors Bargalló. Arriben a ser 30.000 afiliades l’any 1938.

“És dintre la Unió de Dones de Catalunya on totes les dones antifeixistes hem de segellar la nostra unitat, sense mirar si som socialistes, comunistes, anarquistes o bé republicanes o sense partit. Hem de posar tot el nostre entusiasme per superar totes les dificultats i ajudar els companys a batre el feixisme invasor” (1)

A Manresa es constitueix el 14 d’abril de 1938, coincidint amb la celebració de l’aniversari de la proclamació de la República. Les impulsores més visibles van ser les dones del PSUC, d’ERC i dels sindicats UGT i CNT. Una part de les dones anarquistes van considerar que les dones del PSUC condicionaven massa l’organització i es van decantar per l’associació “Dones lliures”, també d’àmbit català.

“cridem totes aquelles companyes que, essent veritablement antifeixistes, han restat i resten encara al marge de la lluita” (2)

En un primer moment obren el local al passeig Manuel Ruiz Cintas (tram del que posteriorment seria el passeig de Pere III), però el mes de maig ja obren el local definitiu a la carretera de Cardona, 15 1r 2a, des d’on coordinen tota la seva activitat.

Organitzen festivals benèfics al Gran Kursaal i al Teatre Conservatori. Recullen diners a fàbriques com la dels Comtals i publiquen les donacions a la premsa per animar els treballadors de les altres fàbriques a col·laborar. (3)

Anna Solà, responsable de propaganda de la UDC, és qui escriu més articles en nom de la UDC, però també n’escriuen Rosa Fontcuberta, Dolors Capellas,Teresa Pintó, Teresa Gros (secretària de la UDC a Manresa), Amàlia Guillaumet i Ángeles Arenas (refugiada).

Les tasques principals que es proposen les dones de Manresa són de caire assistencial als hospitals i en la cura d’infants, de caràcter formatiu en l’àmbit professional perquè les dones puguin ocupar els llocs que deixen vacants els homes, i d’instrucció general, amb cursos d’alfabetització i de cultura.

“…nosaltres (les dones) ens hem de capacitar per suplir-los en els tallers, fàbriques, oficines, laboratoris i en tots els llocs de producció” (4)

Si el mes d’abril feien aquesta crida a assumir responsabilitats, el mes de juliol constataven que “moltes companyes que sols havien desenrotllat sempre llurs activitats en les tasques pròpies de la seva llar, avui treballen activament en les industries de guerra, en les fàbriques, al camp, a les oficines, als hospitals, esforçant-se per a donar un rendiment màxim” (5)

En l’assemblea celebrada el 10 de setembre de 1938 al Teatre Conservatori, Anna Espelt, vicepresidenta de la UDC a Manresa, va obrir i tancar l’acte donant la paraula a les representants de fora de Manresa. En primer lloc, Maria Palà, vocal de la UDC, analitza el moment: “són dos anys els que portem de lluita en la qual ens juguem les nostres llibertats, […] hem de treballar incansablement per a demostrar que en suportarem dos més i els que calguin, però que foragitarem els invasors de la nostra terra”. Carme Romeu (secretària de cultura de la UDC) explica experiències viscudes als hospitals i Maruja Valero, delegada de la zona de l’Ebre, “insistí en que totes tenien el deure d’assistir als hospitals a prestar tot l’ajut moral que precisen els nostres combatents” (6)

(1) Palà, Maria, del Comitè Central del PSUC, en la seva intervenció a l’Assemblea Comarcal del Bages del PSUC. Diari UGT, 11/11/1938
(2) Solà, Anna. Diari UGT, 14 d’abril de 1938
(3) Diari UGT, 11 de juny de 1938
(4) Solà, Anna. Diari UGT, 15 d’abril de 1938
(5) Diari UGT, 11 de juliol de 1938
(6) Diari UGT, 12 de setembre de 1938