“Molt pitjor era la situació de les mares que parien a la presó o hi ingressaven amb nens petits. Si sobrevivien, no els podien alletar, ni canviar els bolquers, estaven nafrats i desnodrits, agafaven febres i moltes vegades es morien al braços de les seves mares. Algunes es passaven la nit amb les criatures mortes sense poder fer res. La desesperació era indescriptible.”

“Si aconseguien superar els dos o tres anys eren separats de les mares, i si no tenien familiars eren enviats a un hospici. Si la mare tenia una condemna llarga, ja no tornava a veure la pobra criatura, que era adoptada per famílies franquistes, o enviada a tètrics hospicis on servia d’esclava de les monges.”